MISSIÓ COMPLERTA

Un relat de: Eva Caselles
Encara es sent excitada quan recorda aquella nit. Fa molts anys que succeí, però avui, confessa que lluny d’atemorir-la, el què va fer sempre l’ha esperonat. Va passar un mes de novembre a Madrid.

Feia més de vuit mesos que treballava en un hospital de la capital, després de què tota la família s’hi traslladés des de Barcelona. Al seu pare, un militar de dilatada carrera, l’havien canviat de destinació i havia de complir ordres. Es devia a la pàtria, deia ell, i no podia contradir als seus superiors. Ella no compartia les seves inquietuds.

Aquell vespre, segons les infermeres del torn de tarda, havia de ser una nit tranquil•la. Ella no pensà el mateix. Els malalts que hi havia hospitalitzats, estaven estables i no s’esperaven complicacions. Ella desitjava amb força que tot canviés.
Passades les tres de la matinada, entrà dins d’una de les habitacions per prendre les constants al pacient i supervisar el seu estat. Estava connectat a la respiració assistida i semblava no patir. Ella feia anys que veia massa dolor.

Només va haver de desconnectar durant dos minuts l’endoll de la paret. Dos eterns i expectants minuts, en què contemplà amb frisança com el cabdill agonitzava.


Comentaris

  • Sorpresa final[Ofensiu]
    BROILERMAN | 12-05-2017 | Valoració: 9

    Curios dons fins la penultima paraula no he sabut cap on anava el relat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Eva Caselles

Eva Caselles

36 Relats

53 Comentaris

24037 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Sóc una lectora de relats que s'ha embarcat en el difícil art d'escriure'ls.
Però com que també sóc perseverant, vull pensar que poc a poc me'n sortiré.

Frueixo molt llegint, descobrint i imaginant. I m'agradaria gaudir també, escrivint, creant i inventant.

El que més m'agrada però, és donar la mà.