UNA NIT...

Un relat de: Materile


Com cada nit, la Llucieta, en mig d’un somni, es va despertar. Una forta incontinència l’havia empès a sortir del llit i buscar a les palpentes el camí de can Felip, que deia la seva mare. Com sempre, es valia dels braços per no entrebancar-se i trobar el camí de la porta, però aquella nit no va seguir el camí de sempre.

Les seves mans, per més que intentaven palpar la tassa, no aconseguien trobar res familiar. No hi va haver temps...i es va mullar. Tampoc va aconseguir trobar el llum ni la porta de sortida. Era talment com si una força misteriosa l’hagués canviat d’espai, d’indret, potser era en un altre món. El seu cap tampoc trobava el camí de la lògica. L’angoixa començà a envair-la fins que la por la dominà. El cap li feia mal, molt mal
.
Cridà amb totes les seves forces per despertar el seu marit que dormia plàcidament. Estava atrapada en aquell espai estrany i fosc. S’arraulí de por esperant que es fes de dia.

Després d’un temps llarg, recordà el curs de telepatia que havia fet al Casal i decidí fer servir tots els seus recursos. Connectà amb el seu marit que tardà a despertar, i sense encendre el llum, la buscà. No, no hi era; on redimonis havia anat. L’home cridà: “Llucietaaaa!, on ets?”.

Ell tampoc es podia moure, havia caigut en un pou molt profund i negre.

Va decidir seguir el so d’uns gemecs i plors que no identificava d’on vénien, semblava tenir-los a prop. Quin neguit!!

Espantat i excitat va continuar palpant, però no avançava.Tot era fosc. Recordà que una força el va xuclar i caigué en un pou, mentre sentia els gemecs de la seva dona més lluny o més dèbils. Li feia mal el cap.

El temps passà implacable deixant un rastre d’angoixa, fins que entrà la llum de l’exterior que descobrí el matrimoni: un a cada extrem del llit, a terra... La telepatia havia funcionat, els separava un parell i mig de metres.

Comentaris

  • Excelent[Ofensiu]
    Josoc | 07-12-2020 | Valoració: 9

    M´ha agradat molt.

  • LA FORÇA DE LA TELEPATIA[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-11-2020 | Valoració: 10


    Hola Materile, et torne la lectura. Aquest conte el trobe així: La Llucieta somniant i el seu marit, estaven estesos al costat del llit. La telepatia va funcionar, en trobar-se a prop del llit. Molt original i especial, aquest relat, el qual es buscaven mutuament.
    Has fet un bon conte fantàstic. Enhorabona.

    Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari, on em dius que t'ha agradat molt el meu relat "El somni", i gràcies per la teua enhorabona.
    Si vols llegir-me algun altre, gràcies.

    Saluts i cuida't...
    PERLA DE VELLUT

  • Pesadilla/Malson[Ofensiu]
    Josoc | 23-11-2020

    Tan ben escrit i fidel al teu estil com sempre. En primer lloc et dono les gràcies per comentar-me. I ara passo un conte meu que troba de l´estil d´aquest teu:
    Pesadilla
    Anit vaig somiar i recordo el somni. Somiava que estava morta i que el meu cos flotava, com un globus, fins a prop del sostre i des d’allà veia i sentia el que passava a sota. Semblava tan real! Vaig veure entrar la veïna que va començar a cridar en veure’m. Després va venir més i més gent. Llavors jo vaig baixar i vaig quedar estirada al llit, vaig obrir els ulls i vaig preguntar si ja havien arribat els operaris i si encara se sentia pudor. Llavors tothom es va posar a xisclar i xisclar. I amb tants crits em vaig despertar.
    ...............................................................................................
    Me n’havia anat a dormir intranquil•la. Estan fent obres als baixants del meu pis i quan els operaris ja eren fora vaig notar a dintre casa una forta pudor semblant a la del gas. Vaig cridar a una veïna perquè em donés la seva opinió. Totes dues vam ensumar els fogons de la cuina amb el gas donat per comparar i vam decidir que no era ben igual. Així que vam suposar que era a causa d’algun material de les obres. La veïna em va dir, com de broma, que l’endemà ja em trucaria per saber si estava viva. I me’n vaig anar a dormir.
    .................................................................................................
    Avui he sabut que, a causa de les obres, s’havia desmuntat la xemeneia de la caldera de la calefacció i els gasos que havien de sortir a l’aire lliure, entraven a dintre casa. I aquesta era l’explicació de la pudor. Ja està arreglat. Uff!

  • Entre divertit i angoixant[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 20-11-2020

    Ben bé podria anar a la categoria del mes vinent. Quin patiment, pobra dona!

    Trobo que expliques molt bé tota la desorientació de la protagonista i l'absurd de l'intent de comunicació, tot i que per ella és ben real.

    Una bona història.

    Ens llegim i molta sort.

  • Hauré de fer un curset...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-11-2020 | Valoració: 10

    Hauré de fer un curset de telepatia, ja que aquesta vegada no hi ha hagut manera de connectar amb el cervellet de l’autora i no he encertat ni per un moment el final... Ni es pas que els encerti sempre, però de vegades una lleugera idea sí que la tinc.
    —Joan—

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-11-2020 | Valoració: 10

    N’ agrada el teu relat perquè es mokt real . Això passa a vegades amb els avis , aixxx senyor que tots ens fen grans .
    Geacies per llegir i valorar el neu relat , al final torno a escriure ja veus

  • entranyable matrimoni [Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-11-2020

    Sí que s'aprenen coses als Casals d'Avis!
    I sort de la telepatia que ha salvat aquest entranyable matrimoni d'una nit de malson.
    I gràcies pels teus comentaris, Materile.
    Que bé això nostre: escriure malgrat la pròpia vida.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: