La darrera trapelleria.

Un relat de: David Gómez Simó
La masia és buida. Tothom ha marxat i sols resta el silenci i la pols que el temps diposita mansament damunt dels mobles.

L’hereu passeja per les habitacions sense trepitjar les rajoles del terra. S’ho mira tot amb uns granets de nostàlgia als ulls que el fan llagrimejar. Demà, demà o passat, fa de mal dir, els nous propietaris faran seves les estances. Tornaran a prendre la llum i a obrir les aixetes. Ompliran la casa de converses, de música, de sons. L’ompliran d’una vida aliena a ell i als seus. Una vida d’humans.

Car ell és un follet. Fill d’una aloja i un pericó. Nascut quan els pagesos invocaven minairons i els pardinots xisclaven al bosc. Senyor de la masia on va arribar pel forat del pany abans no hi entaforessin un gra d’all.

A fora plou, però no li ve de grat pujar al sostre a ballar amb els esclops. Tip tap, tip tap, tip tap, feia amb els peus damunt les teules. «Ja torna a ser-hi», rondinava la mestressa. Tip tap, tip tap, sols hi balla la pluja, ara.

Ahir, o abans-d'ahir, quan l’agent de la immobiliària va despenjar el cartell d'«es ven» i va fer a mans d’uns pixapins les claus de la masia, va entregar amb elles les restes de la màgia del Lluçanès per construir-hi un hotelet rural, sense encant ni follets.

Però l’hereu té clar què, abans de marxar per sempre, deixarà un record inesperat dibuixat a les parets. Serà una frase, una, escrita en la llengua dels humans. Una frase que els defineix, que els fa por. Escrita amb caràcters vermells que regalimaran fins a tacar el terra.

El follet agafa el pot de pintura i la brotxa de pintor. Enfilat damunt d’una cadira escriu a la paret del menjador damunt la llar de foc:

«Ja has vist el que ha fet la marrana de la teva mare?»

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista de l'XI Concurs ARC de Microrelats "Gèneres Narratius" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ......................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    Seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Gèneres Narratius” que s’editarà a finals de 2021.
    On vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • bona la mare[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 23-11-2020

    Has participat!!

    Me n'alegro un fantàstic com tu no pot deixar d'elucubrar fantasies o maleses.

    Bones sensacions les que ens vas narrant, fan que empatitzis amb el follet i odiïs els pixapins. I amb aquest final... de por, potser per posar-nos en camí del següent relat...?

    T'espero al desembre!


    Ferran

  • Quanta màgia![Ofensiu]
    Materile | 21-11-2020 | Valoració: 10


    Cert que sense màgia o una mica, hem de ser moderats, no viuríem equilibrats.

    M'ha agradat el teu relat, amb un final sorprenent i molt ben teixit.

    A veure si et veig per aquí cada més.
    Una abraçada,
    Materile

  • Bona jugada! [Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-11-2020

    Un relat tan bonic, tan entranyable, amb una mitologia tan nostrada i l'acabes amb una picada d'ullet a l'Exorcista, un clàssic del cinema de terror! Bona jugada! M'has fet riure, David.

  • Tot canvia[Ofensiu]
    MariaG | 19-11-2020

    Hola David,
    M'ha agradat molt el teu relat excepte el final. El món que dibuixes amb els follets i que ens transporta al món de la fantasia, com descrius la soledat de la casa buida, els detalls per transmetre al lector l'ambient de la masia,... El que no acabo de veure és que el follet sigui l'hereu (crec que si és un follet sempre ha sigut amo), ni que ara hagi de marxar perquè vinguin nous inquilins (sembla que ell ja ha viscut amb altre gen). Amb lo divertit que seria pel follet fer trapelleries als que vinguessin a l'hotelet a passar la nit!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

494 Comentaris

143095 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares