Una nouvinguda

Un rei neix quan l'altre acaba, però segur que els dos acabarien sent princeps de la casa.

M’has arrencat un somriure. Relat breu, brevíssim que retrata una realitat en mols cassos. Tal com diu l’Edgar més avall, tampoc és tan greu! Ara la manera d’explicar-ho és, com a mínim, enganxosa.
—Joan—

i és concís i va directe, amb poques paraules descrius un món immens, el final d'una dominació de tres anys, de tota una vida, i ara arriba la usurpadora. Ben trobat el relat!


I felicitats, tot i que ja està a punt de finalitzar el dia, per molt anys! (Un cop més)

Ferran

I a mi aquest relat m'afecta i m'hi puc identificar molt, perquè jo també sóc germà gran. Però, tampoc és tanta desgràcia com ho pintes hahaha A pesar que a vegades sí que és veritat que anyores els temps de monarquia única. Moltes felicitats pel relat, estrenes el nou curs amb molta força! Ens anem llegint :)
Edgar