Com ho fareu per arribar al temple?

El temple va aparèixer sobtadament davant del grup d’exploradors.

Gaston Leduc havia enretirat les branques del desmai gegantí que els barrava el pas deixant a la vista l’antiga piràmide dels Totelàmics a l’altre costat d’un mar d’herba humida.

—Hem arribat —digué Sara Pols mentre es deixava caure de genolls a terra i s’eixugava unes gotes de suor del vertiginós escot— I ara què?

—Esperem a demà al matí per entrar-hi. De seguida es farà de nit i no sabem les trampes que podem trobar quan entrem. Millor amb la llum del sol.

—En Parrot sempre tan prudent. Jo dic que entrem ja —etzibà Conquilla Dor—. Hem patit de valent per escapar dels gats mesquers i dels cocodrils mutats. No paga la pena arriscar-se a passar la nit a l’exterior.

—Penso com la Conquilla —Gaston va fer un glop de la cantimplora i se la va passar a Parrot, que suava enfebrat per la picada d’un mosquit que s’havia infectat—. Potser no cal començar l'exploració del temple, però ens podem refugiar en l’entrada.

—Així podria canviar-me de roba —remugà Sara a qui les botes de canya alta i el sostenidor de cuir començaven a incomodar-la.

—Clar. Com sempre, la meva opinió val una merda!

Sense fer cas de l’estirabot de Parrot, Conquilla va ajustar-se la motxilla a l’esquena i feu dues passes endavant.

—Em toca! —Els daus van rodolar per damunt la taula de fusta— 3/8/5!

—Heu estat de sort —digué el master—. En Parrot reconeix l’herba metzinera abans que la toqueu. Però us arriben els udols dels dips ensinistrats pels Totelàmics. Com ho fareu per arribar al temple?