Dos cops. Dos.

Un relat de: David Gómez Simó
Sonen dos trucs secs a la porta de l'habitació. Ni un ni tres. Dos. Com cada nit des de fa una setmana.

En el rellotge de la tauleta de nit són dos quarts d’una. Les busques fosforescents assenyalen el sis i una mica més enllà del dotze. Ho has estat esperant des que et ficares al llit després de tancar la porta, després de travar-la amb la cadira, després d’assegurar-te que, a l’altre costat, en la fosca de la casa, no hi ha ningú.

Has convertit els llençols en el teu refugi, com si poguessin protegir-te d’allò què hi ha més enllà. A fora. En el passadís. Rere la porta.

Dos cops. Dos. I el silenci. Saps que durarà uns segons, no arribarà al minut. Abans no dubtis del que has sentit, abans que desaparegui l’eco dels cops, l’esgarip d’unes urpes farà el seu recorregut des de la part alta de la porta fins al pany. S’aturarà i sacsejarà el pom. Primer suaument, després amb impaciència.

La porta trontollarà, però, bloquejada per la cadira, no s’obrirà. No el deixarà entrar. A ell. A allò. Al que sigui que hi ha a l’altre costat. L’horror que, des de fa una setmana, s’ha instal·lat en la teva vida.

Però avui, després dels trucs, després del silenci, no sents les urpes ni tremola la porta. Sols t’arriba un lleu soroll, el mateix que faria un caragol gegant que reptes per la paret deixant un rastre de baves. Un caragol que surt per la finestra havent trencat el vidre, que avança pel mur exterior, que arriba a la persiana de la teva habitació.

Encara no l’has vist. Intueixes la seva ombra per les petites escletxes que s’han enfosquit amb la seva presència. T’amagues sota els inútils llençols que no et protegiran i guaites amb un sol ull la finestra que comença a tremolar per la força de dues, tres, quatre, cinc mans. Vint-i-cinc urpes blanques trenquen les lamel·les de la persiana, colpegen el vidre amb força.

I crides...

...per darrera vegada.

Comentaris

  • Identitat Inedita | 19-05-2021 | Valoració: 10

    Ostres m'ha fet molta por. És com que ja es veia venir però quedava l'esperança.
    El 10 és per com has sabut encomanar una sensació de terror creixent. Per la història també

  • Genial[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-12-2020

    Com t'agrada fer-nos patir, per al final dir-nos que no hi ha sortida possible, sols fugir de la casa, i segurament, ni això, les ombres ens persegueixen allí on anem.

    Sigueu bons!

    Un relat magistral, un clàssic del terror molt ben elaborat.
    Sort!

  • Terror nocturn[Ofensiu]
    MariaG | 15-12-2020 | Valoració: 10

    Molt i molt bo. M'ha agradat molt com descrius la por mitjançant l'ambientació, el que pensa i sent el protagonista. Sense saber què carai hi ha darrere la porta i és a punt d'entrar per la finestra, fas que el lector acabi aterrit només sabent una cosa del cert, que mai descobrirà què és perquè el prota no passa d'aquesta nit. M'ha encantat.

  • Terror en tota regla[Ofensiu]
    Homo insciens | 06-12-2020

    Tortura psicologia la de sentir bregar amenaçant, nit rere nit, quelcom a l’altre costat de la porta, anticipant la següent acció del ritual. Sens dubte, un relat de terror que sobresalta al lector! Et desitjo sort també!!!

  • El pitjor monstre[Ofensiu]
    brins | 04-12-2020 | Valoració: 10

    Sí, hi ha un monstre que ens amenaça constantment i que ens fa molta por;cap llençol pot protegir-nos d'ell: la mort.

  • kefas | 03-12-2020


    De petit, durant molts anys i cada dia, abans de pujar al llit, mirava que no hi hagués res a sota. No sé perquè ho feia. Alguna vegada hi havia trobat un escorpí, però això no m’amoïnava gens. Has provat de posar sal a l’ampit de la finestra?

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

97 Relats

491 Comentaris

130817 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares