Monstres

Un relat de: Homo insciens
Si la teva filla de vuit anys et diu que hi ha un monstre sota el llit, no t’esperes trobar un monstre sota el llit.

D’ulls grossos i enclotats, macilent, camallarg i bast pelatge del color de la cendra. Arrupit, es manté estàtic en posició d’atac. Em mira fixament mentre llueix les dents, grogues i afilades. Faig un salt enrere caient de cul, m’arrossego, m’incorporo, agafo fort la Maria pel braç, i corro, corro tant com puc.

La fera reacciona als meus moviments bruscos, i amb un brogit eixordant, trota rere nostre fins que ens empaita. Atrapades sota les seves urpes no podem fer res més què cridar. Atansa el cap amb un moviment harmònic mentre obre la boca, salivant sobre els nostres rostres. Amb les cordes vocals esgotades i un riu de llàgrimes desembocant en l’abisme de la tragèdia, presencio com engoleix la fràgil Maria.

Tan bon punt se l’ha empassat, i amb la mirada fixa en mi de nou, el filat del teixit del seu cos repugnant es dissipa davant meu fins a tornar-se fum. La Maria reapareix al meu costat com si mai hagués marxat.

−Mare, el meu cap és una màquina de fer monstres?
−Respira Maria. Respira i no pensis en res. Sort en tenim que sense tu els monstres no poden sobreviure.

Comentaris

  • comentari del jurat[Ofensiu]

    Aquest relat aborda una de les criatures principals (si no la principal) de la mitologia domèstica, el monstre sota el llit, des d’una perspectiva força interessant: què passaria si la imaginació del nen/nena de la casa (que tots ho sabem, és la gran creadora de monstres) fos tan potent que fos capaç de somatitzar les seves criatures imaginades? Res pot fer més por que tenir una amenaça així dins de casa. L’escena que desenvolupa aquesta idea, ve precedida d’una primera frase que anticipa aquest plantejament i alhora atrapa l’atenció del lector, de manera ben hàbil. Després, tot i que l’acció té algun moment maldestre i se serveix d’algun excés de poètica on no toca, el relat acaba concloent de manera bastant rodona i satisfactòria, fent-nos veure que, sense la seva creadora, el monstre no conserva cap perillositat ni raó de ser. A tenir en compte la càrrega dramàtica de la pregunta que formula la nena, conscient i (potser) al mateix temps horroritzada de ser portadora d’un mal.

  • Hola bona vesprada Homo Insciens.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-12-2020

    Et comente que tinc un nou relat editat, ja fa uns dies.T'invite a llegir-lo, quan tingues temps i ganes. Es titula: "Poncella d'acuïtat".
    Saluts i espere que estigues bé.
    PERLA DE VELLUT

  • Sempre hi són[Ofensiu]
    MariaG | 15-12-2020 | Valoració: 10

    Un relat molt ben explicat on fas que el lector visqui amb la sensació que viu el moment. Tots tenim els nostres monstres i quan som petits la majoria d'infants viuen èpoques de pors. Llàstima que els pares i mares no podem salvarlos dels seus propis monstres, com no ha pogut fer-ho la mare de la Maria. M'ha agradat molt la idea i com està explicada. L'única cosa que no m'ha quedat clara és la frase final.

  • Gràcies Homo insciens...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-12-2020

    Gràcies Homo insciens, per la teua visita i el teu comentari, on em dius que és... "Premditació i risc calculat". Me l'has definit molt bé.
    Sí, és així, és un psicòpata manipulador... en el meu relat...
    Saluts

  • Molt interessant[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 04-12-2020

    aquest bucle etern en què viu atrapada la nena: crear, ser devorada, ressuscitar.

    Un concepte molt temptador per anar creant històries de terror.

    Molta sort. Ens llegim.

  • Dracs[Ofensiu]
    brins | 04-12-2020 | Valoració: 10

    Has fet una molt bona descripció del que entenem com a "monstre", tot i que considero que el principal miissatge que ens regalen les teves paraules és la reflexió. De monstres, n'existeixen de molts tipus...

  • El terrorífic monstre de la por[Ofensiu]
    kefas | 04-12-2020

    Molt bon relat. Les pors, culpes i frustracions que portem dins del cap sempre acaben sortint. Sovint en forma de monstres que la comunicació i la compassió permeten compartir i transformar en fum que s'esvaeix. No val fugir, perquè els monstres de dins sempre fugen amb nosaltres.

  • Memorable[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-12-2020

    De monstres, n'hi ha, tot i que no solen viure sota el llit. Alguns espavilats diuen que són residus de la por atàvica als depredadors.
    Un relat molt bonic, amb un gloriós diàleg final; tant el que diu la nena com el que respon el pare són frases memorables.

  • Els monstres viuen en tu [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-12-2020 | Valoració: 10

    Vaja!, m'ha impressionat i m'ha fet el cap com si estiguera mirant el monstre sota el llit.
    Horrorós... i la pell de gallina...
    Saluts

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

10 Relats

36 Comentaris

1905 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Em dic Homo insciens (home ignorant), en contraposició al terme Homo sapiens (home savi).

Així em sento, ignorant, davant les lletres. Per sort, sóc també prou ignorant com per atrevir-me a escriure igualment, així m’ho demana un no sé què dintre meu.

En aquesta pàgina escric amb el propòsit, evidentment, que em llegiu, però també, que m’aporteu, si us bé de gust, les vostres opinions sinceres i crítiques constructives (aquí és important lo de constructiu...) per tal d’aprendre i millorar en aquesta faceta meva latent.

El meu email:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància