Monstres

Aquest relat aborda una de les criatures principals (si no la principal) de la mitologia domèstica, el monstre sota el llit, des d’una perspectiva força interessant: què passaria si la imaginació del nen/nena de la casa (que tots ho sabem, és la gran creadora de monstres) fos tan potent que fos capaç de somatitzar les seves criatures imaginades? Res pot fer més por que tenir una amenaça així dins de casa. L’escena que desenvolupa aquesta idea, ve precedida d’una primera frase que anticipa aquest plantejament i alhora atrapa l’atenció del lector, de manera ben hàbil. Després, tot i que l’acció té algun moment maldestre i se serveix d’algun excés de poètica on no toca, el relat acaba concloent de manera bastant rodona i satisfactòria, fent-nos veure que, sense la seva creadora, el monstre no conserva cap perillositat ni raó de ser. A tenir en compte la càrrega dramàtica de la pregunta que formula la nena, conscient i (potser) al mateix temps horroritzada de ser portadora d’un mal.

Et comente que tinc un nou relat editat, ja fa uns dies.T'invite a llegir-lo, quan tingues temps i ganes. Es titula: "Poncella d'acuïtat".
Saluts i espere que estigues bé.
PERLA DE VELLUT

Un relat molt ben explicat on fas que el lector visqui amb la sensació que viu el moment. Tots tenim els nostres monstres i quan som petits la majoria d'infants viuen èpoques de pors. Llàstima que els pares i mares no podem salvarlos dels seus propis monstres, com no ha pogut fer-ho la mare de la Maria. M'ha agradat molt la idea i com està explicada. L'única cosa que no m'ha quedat clara és la frase final.

Gràcies Homo insciens, per la teua visita i el teu comentari, on em dius que és... "Premditació i risc calculat". Me l'has definit molt bé.
Sí, és així, és un psicòpata manipulador... en el meu relat...
Saluts

aquest bucle etern en què viu atrapada la nena: crear, ser devorada, ressuscitar.

Un concepte molt temptador per anar creant històries de terror.

Molta sort. Ens llegim.

Has fet una molt bona descripció del que entenem com a "monstre", tot i que considero que el principal miissatge que ens regalen les teves paraules és la reflexió. De monstres, n'existeixen de molts tipus...

Molt bon relat. Les pors, culpes i frustracions que portem dins del cap sempre acaben sortint. Sovint en forma de monstres que la comunicació i la compassió permeten compartir i transformar en fum que s'esvaeix. No val fugir, perquè els monstres de dins sempre fugen amb nosaltres.

De monstres, n'hi ha, tot i que no solen viure sota el llit. Alguns espavilats diuen que són residus de la por atàvica als depredadors.
Un relat molt bonic, amb un gloriós diàleg final; tant el que diu la nena com el que respon el pare són frases memorables.

Vaja!, m'ha impressionat i m'ha fet el cap com si estiguera mirant el monstre sota el llit.
Horrorós... i la pell de gallina...
Saluts

El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

Comissió XI Concurs ARC