Llegint: Ànima de Wajdi Mouawad.

Ben cert és que per tot arreu hi han elogis d'aquesta novel·la i si em permeteu una modesta opinió jo diria que està entre "la ostia en bicicleta" i "una obra mestre".

Un descens brutal a la part més fosca i terrible de l'ànima humana bellament narrat amb múltiples veus diferents.

Com a mostra el que li crida en Humbert a en Debch quan es separen a l'estació del tren:

...el cor t'haurà de saltar fora del pit! Promet-m'ho! [...] Que et salti de massa ànima i de massa set, perquè no hem sabut tenir l'ànima que somiàvem tenir ni apagar la set que volíem apagar!