El teu nom és vent.

Un relat de: David Gómez Simó
El teu nom fet alè t’acarona l’orella des de la darrera. Les vocals s’enfilen pel lòbul i llisquen fins als llavis entre oberts en un bes voluptuós, mentre les consonants cerquen les parpelles que tremolen bressolades per una r juganera.

«T’estim», diu fluixet, allargant la m com si fos construïda amb mil ponts que us uneixen en una carícia enredada en el cabell. I en el silenci que l’acompanya ressona les paraules dites quan entrellaçàveu els dits damunt la taula del restaurant, entre plats plens de menges oblidades.

Les síl·labes rodolen des dels seus llavis al teu coll, l’encerclen i escriuen el nom que t’identifica. Allí i queden durant uns segons, un collar de maragdes sonores que segueix el seu camí entre l’escot ofert pels botons descordats de la camisa. Mentre l’eco del mot enredat en el cabell s’ha deixat anar, ha baixat tot resseguint la columna i t’ha abraçat en arribar a la cintura.

A fora de vosaltres dos el món gira amb pas segur i constant, mentre un vent ple de paraules cenyeix els racons del teu cos, fent que s’erici el borrissol vençut per la carícia.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

97 Relats

488 Comentaris

128716 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares