Un poema notable sobre l'amor, el seu poder quan és poderós en tu, la mirada al mar etern, i un any més amb l'estimada.

M'ha semblat un bon conte. Felicitats.

Ens veurem!!!

Gràcies, estimats lectors, encara que només sigueu dos, ehem.

Estic al vostre servei. Em doneu una mica d'ànims, perquè no dir-ho. Potser soc un sensibló...

A veure si estabilitzo la meva salut i aviat faig nous capítols respecte a lo ja escrit.

Salutacions!!!

Una suggerència.

¿No seria potser més correcte dir: "Deixar anar tot el que hem sigut i haguéssim pogut arribar a ser"? Potser no, però per dir...

A vegades hi ha persones que, malgrat que ja no hi són i ja no hi seran, varen ser molt importants en aquell temps, i el seu record ens reconforta i ens reconfortarà... o, almenys, serà un motiu de confort.

A mi em recorda la mort d'un amic meu catalanista, amb qui ens ho passàvem molt bé recorrent els boscos (sí, en minúscula) de Tarragona.

El temps passa però el record fort sol perdurar.

Felicitats per aquest article, Lluna d'argent. Salut!!!

M'agrada aquest relat.

Val la pena llegir-lo i veure que les amistats no poden retenir-se per la força i que a vegades val la pena deixar respirar una mica a la gent.

Volia els seus amics, i ara voldria no voler-los, però se'ls ha de quedar per la força... quines coses...

Bé, ens veurem per Relats, company, salut!!!

Ei, company,

No sé què passa que no puc accedir a miquelbohigas.com . ¿Potser un error tècnic?

Espero que ho arreglis.

Bon dia.

És un relat molt simpàtic.

És veritat que a vegades és més important el fet de córrer que el de la salut que obtens o la distracció o qualsevol altra recompensa. Sí, exercir és bona cosa.

El teu relat fa pensar, i realment no són gargots sense sentit sinó exercici de bona pintura.

Espero tornar a llegir articles entretinguts de tu, Miquel. Salutacions!!!

M'agradaria saber fins a quin punt ets sincer i fins a quin punt no, Perla de Vellut.

Els teus comentaris són extranys, gairebé o exactament com si es poguessin referir a 10 relats diferents. Concretes poc o gens segons el relat. No tinc molt clar que hagis llegir el relat, sincerament.

Bé, ens veurem, company!!!

Al teu servei, estimada co-usuària Neus. Al teu servei almenys per a resoldre't qualsevol dubte, sobretot si la resposta no ha de ser molt llarga.

Ens veurem per Relats en Català.

Que passis un bon dia!!!

M'agrada molt el teu relat, simbolitza les coses boniques de l'amor senzill, de la parella que està avinguda, que no necessita res més, que no li cal cap aventura, que canvien amb el temps l'apassionament per l'afecte...

Em recorda l'afecte que vaig sentir, encara que només va durar unes poques setmanes, amb la meva ara excompanya... ja no la tornaré a veure, suposo, i si la veiés ni la saludaria (el que fa la por als seus) però una part de mi l'enyora.

A veure si ens veiem més a Relats amb més bons relats teus.

Salutacions!!

Un breu conte que m'ha fet pensar, amb respecte, que la sequia que patim ara no durarà sempre i que ens hem de mantenir amb esperança.

Continua endavant, Francesc.

Salut!!

M'agrada el teu relat.

És molt imaginatiu lo d'aquest bar que tothom es camufla amb un vestit i, camuflat amb el vestit, diu tots els seus pecats, per vergonyosos que siguin.

¿És un local real i hi fan això? Costa de creure...

El teu relat és molt, molt original i entretingut. Procuraré tenir-te present per a futures lectures.

Salut, IIpages!!!

¡¡¡Quantes coses es poden fer amb un pal...!!!

El teu relat és agradable i ni massa curt ni massa llarg pel seu tema. M'ha agradat i potser m'inspirarà alguna idea. Potser és només entretingut, potser, "només", però a vegades el pur entreteniment val més que l'or (o això dic jo).

T'animo a seguir fent relats.

Salutacions, company de web!!!

Jo soc catalanista i no em sento gens espanyol, per raons de llengua, d'identitat pròpia i d'orgull patriòtic, entre altres motius. I estic molt d'acord amb tu.

Els teus poemes són senzills i curts però significatius, i m'han agradat també els comentaris que hi has posat. Ets un bon defensor de la terra.

T'animo a continuar amb la poesia i la crítica i el catalanisme.

Salut, gent!!!

Hola El Notari.

No he entès el sentit complet del teu relat (no sóc ni mai he estat ni estaré un geni), però et poso una bona nota (un notable alt) perquè l'estil del conte (en forma de terminologia legal) m'ha semblat molt bo i inspirador.

Nul i de ple efecte, retornar la fiança... entre d'altres... molt ben aconseguit.

Si ho he entès bé, es tracta d'un home que vol treballar i se li ho volen prohibir, pel que reclama una fiança, però després ofereix el retorn de la fiança mateixa; em sembla que no és molt diferent d'això, em sembla.

Bé, ens veurem, EL NOTARI, fins una altra!!!