Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

40 Relats, 38 Comentaris
13436 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!

Últims relats de cuidador_d-ossets

  • Osset de Peluix (40): Una noia misteriosa entra en escena.

    cuidador_d-ossets - 18-10-2021 - 16 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mentre passa tot això, aquella nit, l'Hèctor (el company de feina de l'Èric), entra en un bar; hi ha quedat amb els seus amics per dintre de mitja hora, però mentre espera, mirarà si pot "tirar l'ham" a alguna noia atractiva. Quan entra, es disposa a prendre una cervesa i es disposa a mirar al més

  • Osset de Peluix (39): Les tres amigues de la Miranda.

    cuidador_d-ossets - 14-10-2021 - 44 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Així doncs, comença el relat de les tres amigues de la Miranda. És el primer cop que l'Èric sent a parlar d'elles. - Doncs mira, les vaig conèixer a les tres en la universitat. Ens va tocar fer una pràctica juntes allí. Era en una classe en què les quatre no coneixíem a ningú. Aquesta p més

  • Osset de Peluix (38). La cançó personal de la Miranda.

    cuidador_d-ossets - 12-04-2021 - 80 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    - Què passa, Miranda? La joveneta tímida està asseguda al llit, (amb ell estirat i acabat de despertar-se), i estava cantant suaument una melodia. Es sobresalta una mica quan veu l'Èric acabat de desvetllar-se. - Ai, ho sento carinyo, no volia despertar-te... - No passa res. Normalment més

  • Osset de Peluix (37).

    cuidador_d-ossets - 11-03-2021 - 83 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Aprofitant que l'Èric i la Miranda estan al pis d'ella (i oblidats de què deu estar fent l'Armando a hores d'ara), el Joan i l'Eva estan a casa seva, ordenant coses, parant la taula, fent-se algun petonet de tant en tant... Sopen, i miren la televisió durant una estona. Després l'apaguen i xe més

  • Osset de Peluix (36). Un relat i una tendresa.

    cuidador_d-ossets - 02-02-2021 - 170 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Miranda explica la seva història. - Jo tenia uns catorze anys, i tenia un tiet, al que estimava molt. Era un home baixet, tranquil, sense ambicions. Carinyós amb tothom. I tímid. Tant, que en ocasions semblava falt de caràcter i tothom se li reia. " Era també solter, i ara crec que era més

  • Osset de Peluix (35). La Miranda trenca una promesa de l'Èric.

    cuidador_d-ossets - 09-12-2020 - 163 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Algú truca al portal de casa de l'Èric i Joan. El Joan ja va a obrir la porta des de l'interfon intern. Són l'Èric i l'Eva que tornen del supermercat amb el sofà. El germà del filòsof fa una mirada al cel com implorant alguna cosa. S'obre la porta. L'Èric deixa suaument el sofà a terra q més

  • Osset de Peluix (34). La fotografia íntima.

    cuidador_d-ossets - 01-12-2020 - 134 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Quan l'Èric entra corrents al provador de l'Eva, la veu barallant-se amb el sostenidor, provant d'obrir-se'l. - Ai, Èric! Es veu que no sé què ha passat, que se m'ha tancat violentament el sostenidor! I ara apreta molt! Anggg! Busca unes tisores o quelcom, ràpid! La mira un moment fugaç (...) més

  • Osset de Peluix (33). Desventures en el supermercat.

    cuidador_d-ossets - 28-09-2020 - 206 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L'Eva i l'Èric ja fa una estona que són al supermercat. La noia discuteix amb un dependent. - A veure, senyor, ja és la tercera vegada que vinc a buscar el sofà, i de nou em diu que no el tenen? - Escolti'm, senyoreta, aquest sofà hauria de venir de magatzem, i ja porto varis dies trucant més

  • Osset de Peluix (32): El gran secret de l'Èric.

    cuidador_d-ossets - 17-08-2020 - 223 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Miranda i el Joan fa una estona que han desparat la taula. - Bé, i ara què vols que fem mentre ells arriben? Podem posar la tele, o... La Miranda li fa una mirada impacient. Ell s'espanta. - Mira Joan, això trobo que s'ha d'acabar d'una forma o altra. No puc més. - Què vols dir.. més

  • Osset de Peluix (31). "Especial Armando".

    cuidador_d-ossets - 25-07-2020 - 344 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Mentre l'Eva i l'Èric entren en el supermercat, i cadascú per les seves, l'Armando està tombat sobre la barra d'un bar, bevent una cervesa rera l'altra. El cambrer, com d'altres vegades, li insisteix en que no abusi tant de la beguda, però ell fa com si s'escoltés el consell (en realitat, l'ign més

  • Osset de Peluix (30). La cunyada ilusionada.

    cuidador_d-ossets - 11-07-2020 - 245 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    L'Èric i l'Eva (la dona de son germà) van en cotxe per la carretera. L'Èric condueix. L'Eva mira l'Èric i somriu. El jove filòsof es posa inquiet; sempre li ha estat quasi impossible fer-se la idea de ser massa atractiu a cap xica. Ell és conscient que l'Eva sent alguna cosa per ell, com ara t més

  • Osset de Peluix (29). L'Èric parla inquiet amb son germà.

    cuidador_d-ossets - 19-06-2020 - 201 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    El Joan, ja lluny de casa d'ell, de l'Èric i l'Eva, li pregunta a son germà: - Vinga, Èric, em pots explicar què passa? - Volia parlar amb tu a soles. - Amb mi a soles, i no davant tothom? - Sí… A veure Joan, tu ets mon germà, ets un home i pots entendre millor sentiments d'home, més

  • Osset de Peluix (28). Eva i Miranda.

    cuidador_d-ossets - 04-05-2020 - 239 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Dissabte. Avui el Joan vindrà amb la seva dona, l'Eva, a presentar-li la nova núvia de l'Èric. En aquestes que a les vuit del dematí sona el telèfon. L'Èric despenja, parla una estona amb algú en to formal, i es dirigeix a la Miranda, mig adormida: - Companya, ha sorgit un maldecap a la fe més

  • Osset de Peluix (27). La Miranda es declara.

    cuidador_d-ossets - 03-04-2020 - 172 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    En això que la Miranda mira juguetonament a l'Eric i es posa de genolls sobre seu, tot i que vestida. - Eric, et vull explicar una cosa que estic impacienta per dir-te-la... L'Èric, sempre de natural espantadís... - Eh, bé, doncs digues-la... - No sé com dir-la... - No sé... No més

  • Osset de Peluix (26). Enmig de la passió.

    cuidador_d-ossets - 20-03-2020 - 360 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Ja estan doncs, els dos despullats, en el llit i besant-se. En aquestes que l'Èric li diu a la Miranda: - Bé, maca, si aquesta nit hem de divertir-nos, més val que ho fem ben fet, no? - No pateixis carinyo per això, que ara mateix trec els condons i demà prenc la píldora. - Ha ha ha! més

Últims comentaris de l'autor

  • cuidador_d-ossets | 19-10-2021 | Valoració: 9

    M'ha agradat bastant. Ja veus com li poso un 9.

    És un bon relat que fa pensar en si és una persona real, de somnis o un mer personatge d'un còmic fet en certa manera humà.

    També em fa pensar en els horrors que al final són totes les dictadures... i pensar que hi ha gent que creu en les dictadures opressives, com el PP, VOX i altres.

    Aquests monstres no haurien d'existir, per molt que hi hagi qui creu que la gent normal també són monstres i que per crear i mantenir un estat cal que un monstre mani sobre altres monstres. Jo no comparteixo pas gens aquesta visió de la vida... hi estic molt lluny de la mateixa.

    En fi, que un bon relat, Declivi Decliví.

    Ens veurem!!

  • cuidador_d-ossets | 14-10-2021 | Valoració: 10

    No sé si aquest relat és real o imaginari. De totes maneres, importa ben poc.

    D'alguna manera, saps el que se sent quan se t'està morint un ésser estimat, la mare en aquest cas, i la sensació de soledat i tristesa que l'envolta.

    Almenys, la mare del conte deu tenir molts amics, com ma mare, doncs per això el vigilant de seguretat està fart de tantes visites cap a ella.

    Insisteixo que m'ha agradat molt el teu relat. Espero tornar-te a veure't per Relats.

    Bona nit.

  • cuidador_d-ossets | 14-10-2021 | Valoració: 9

    M'agrada el teu estil literari. Jo soc un amant del bon humor, especialment de la Trinca i del Polònia i m'agradava bastant una sèrie que es deia "vindrem a sopar".

    Trobo que saps entretenir i sorprendre a la gent (almenys, pel que he llegit jo de tu) i sempre surts amb estirabots originals i simpàtics i això sol agradar al lector.

    Quan vulgui entretenir-me, procuraré no oblidar-te. Ho dic sincerament.

    Endavant, Joan!!

  • cuidador_d-ossets | 14-10-2021 | Valoració: 9

    Està bé que la vida sigui seriosa, però no tant.

    Al principi m'ha semblat un relat seriós, però al final ho he vist com una conya (dit amb respecte) i una conya ben feta, tens talent Joan.

    Sí, potser mai sabrem amb garanties d'on venia Colom. Però ell no va tenir la culpa de les crueltats de la conquesta d'Amèrica, crec jo. Segons suposo saber, ell era un home just, van ser els seus "successors" qui van matar i expropiar dels seus béns a tants indis. Però es podria dir que els hi vàrem donar la civilització, això també, però ¿la necessitaven? Se li vàrem donar per força, al cap i a la fi...

    Bé, espero tornar-te a llegir per Relats. Salut i força, company!!!

  • cuidador_d-ossets | 09-10-2021

    Sí, jo, Cuidador d'Ossets, soc Unicorn Blanc (durant un temps vaig ser Unicorn Gris, però em vaig canviar de pseudònim).

    Encantat de conèixer-te... i gràcies per les correccions, encara que, amb la mà al cor, no estic segur d'entendre-les totalment.

    Salut!!

  • cuidador_d-ossets | 24-05-2021 | Valoració: 9

    M'agrada aquest relat del nen sense nom ni lloc de naixença. Una mica rebuscat, però potser aquí està el seu principal encant.

    És un bonic relat que fa pensar en lo en certa manera impossible, que a vegades lo obvi no ho és tant.

    Al final, la naturalesa venç i neix un xiquet.

    Bé, en fi, bona feina.

    Salut, Iona.

  • cuidador_d-ossets | 06-03-2021 | Valoració: 8

    M'ha agradat el teu relat. Sincerament. Més per les fotos que pel text publicat (que m'ha semblat acceptable però una mica massa dispers).

    Visca Catalunya i visca la mare que la va nodrir!!

    No et deixis desaniimar si reps pocs comentaris. A mi també em passa. Dit amb moltíssim respecte.

    Per cert, les fotos, al meu judici, són el millor de l'article, manda carall, totes són molt boniques, felicitats.

    Salut. Ens veurem per Relats, espero!!

  • cuidador_d-ossets | 24-02-2021 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu relat, SrGarcia!!

    Potser poc didàctic (ni li cal) però en tot cas molt entretingut.

    M'agrada molt la teva imaginació, el relat, l'abandonat que no li deixen ni afaitar-se, i al final que substitueix (¿com no noten la diferència?) a l'altre, al qual no (o tampoc) abandonen. La vida a vegades porta coses així d'estrambòtiques o encara més.

    Ara tenen un jardí amb una "mascota humana"... espero que no la tractin massa malament.

    Tinc la sospita que t'hauria de llegir més sovint.

    Que vagi bé per aquí. Salut!!

  • cuidador_d-ossets | 16-02-2021 | Valoració: 9

    Bon dia, Perla.

    Aquest relat em sembla molt ben fet, només que al principi l'entenc (o crec entendre'l) i cap al final tot s'embolica molt, ¿això vol dir que continuarà després en una segona part? Bé, de fet, un relat inconclús es pot fer, és més, un relat inconclús jo crec (pensi el que pensi mon germà) pot ser un bon relat fins i tot si la conclusió mai és feta per l'autor. Servidor pensa això.

    Bé, ens veurem per Relats, aposto a que sí, salutacions!! I t'espero per Lletra Perenne!! (si vols, pots buscar pel Google, amic meu).

  • cuidador_d-ossets | 31-01-2021 | Valoració: 9

    M'agrada aquest relat.

    Sí, certament en cada primavera se'ns en va un any de la vida, volguem o no volguem... tant si ens prenem la primavera bé com si ens la prenem malament.

    El teu relat té un to melancòlic i en certa manera romàntic i una mica reflexiu que a mi m'ha agradat. Segueix així i segueix sorprenent-me amb els teus contes-rondalles.

    Salut i força al canut!!!

  • cuidador_d-ossets | 31-01-2021

    Perla de vellut (em pregunto què vol dir "vellut"), veig que has obtingut 17 comentaris, dos d'ells meus. Et felicito, aconseguir això no és fàcil. Salutacions!!

  • cuidador_d-ossets | 31-01-2021 | Valoració: 10

    Bon dia, Perla de Vellut,

    Respecte al teu preciós conte, encara que no l'he entès tampoc al 100%, m'ha semblat un relat molt bonic.

    Aquesta gossa tant afectuosa amb els seus cadells i el "cadell" humà, fan pensar en lo bonic que és, quan és sincer, l'afecte.

    M'agrada molt el teu relat, penso que quan una mare, encara que sigui una gossa, vol donar afecte, el dóna sincerament.

    Gràcies pels teus comentaris al meu conte Osset de Peluix. De fet, em sembla molt probable que aviat els administradors em publicaran un article nou que ja he proposat...

    Salut i força al canut!!

  • cuidador_d-ossets | 12-08-2020 | Valoració: 9

    Bon dia, jovincdunsilenci.

    He llegit el teu poema i, sense voler ofendre, no l'he entès gaire, sembla un poema d'amor i de viatges, però no obstant m'ha semblat bonic de llegir, sí, et felicito sincerament.

    Ens seguirem veient per Relats. Salut!!

  • cuidador_d-ossets | 29-07-2020 | Valoració: 9

    M'ha agradat el teu poema. Fas sentir la veu d'un poble. Fas emocionar. Mollt adequat. Almenys per a mi sí. No faig broma.

    Espero que ens veurem per Relats. Salutacions!!

  • cuidador_d-ossets | 27-07-2020 | Valoració: 8

    Jo vaig a vegades a la vora de la Noguera Ribagorçana i el remor de l'aigua em té com a fascinat, és molt bonic realment, el remor de l'aigua ajuda a relaxar-se.

    Un poema curt però que toca una tecla interessant.

    Ens veurem per aquí, Espurnes!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: