M'agrada aquesta qüestió, és un dubte que et trobes sovint en la vida, targeta o metàl·lic, bon dubte.

Bé, ens veurem per Relats, salut!!!

Realment, amb el pas del temps canvia molt la percepció de les coses i de la gent, i tots ens fem "vaques velles" o "toros vells", i aquest relat ho reflecteix molt bé. Felicitats. Ens veurem per Relats. Salut!!

Aquest professor és tota una incògnita, realment, no se sap què esperar-ne. Enginyós relat, m'ha agradat. Ens veurem per Relats. Salut i sort!!

Està bé aquesta ocurrència sobre que no cauen dues bombes al mateix lloc. Molt enginyós. Ens seguirem llegint!!

M'agrada molt aquesr relat, i crec haver-lo entès bé.

Un gat que, al pur estil dels meus ara tristament difunts Blondy i Blacky i bsn, amparatd al principi només per alguns, a "envair" una casa i a enamorar a tothom.

Et llegiré més capítols, Jordi.

Salut i sort, bon Relataire!!!

Quines aventures que viu el Martí, amb les coses que sembla que li facin por!!

He llegit de la A a la Z el teu relat, paraula, i l'he entès poc, però m'ha agradat per l'ambient, per dir-lo així, de por que fa, amb els personatges estrambòtics que semblen plantar-li cara, però el Martí no sent por i és valent, o sembla ser-ho.

Bé, ens veurem per relats, Xavier, salut!!!

Gràcies pels vostres comentaris, Thor, Naiade.Són millors que res... M'agrada crear expectativa, almenys una mica....

M'agrada el teu relat, com expliques un apocalipsis en un món dominat per un món regit per les màquines i els autòmates on tothom té que viure forçadament a correcuita... molt aconseguit.

Ens veurem per Relats. Salut!!!

M'agrada aquest relat, la seva imaginació, els detalls que explica, les aventures en ple vol, la seva emoció... està molt ben aconseguit. Felicitats.

Ens veurem per relats!!!

Aquest relat m'ha semblat simpàtic per recordar-me les faltes d'ortografia de l'àvia de la família Ulises i per rememorar fets simpàtics de la vida quotidiana com anar a comprar i similars.

Ens veurem. Salut!!

Un poema notable sobre l'amor, el seu poder quan és poderós en tu, la mirada al mar etern, i un any més amb l'estimada.

M'ha semblat un bon conte. Felicitats.

Ens veurem!!!

Gràcies, estimats lectors, encara que només sigueu dos, ehem.

Estic al vostre servei. Em doneu una mica d'ànims, perquè no dir-ho. Potser soc un sensibló...

A veure si estabilitzo la meva salut i aviat faig nous capítols respecte a lo ja escrit.

Salutacions!!!

Una suggerència.

¿No seria potser més correcte dir: "Deixar anar tot el que hem sigut i haguéssim pogut arribar a ser"? Potser no, però per dir...

A vegades hi ha persones que, malgrat que ja no hi són i ja no hi seran, varen ser molt importants en aquell temps, i el seu record ens reconforta i ens reconfortarà... o, almenys, serà un motiu de confort.

A mi em recorda la mort d'un amic meu catalanista, amb qui ens ho passàvem molt bé recorrent els boscos (sí, en minúscula) de Tarragona.

El temps passa però el record fort sol perdurar.

Felicitats per aquest article, Lluna d'argent. Salut!!!

M'agrada aquest relat.

Val la pena llegir-lo i veure que les amistats no poden retenir-se per la força i que a vegades val la pena deixar respirar una mica a la gent.

Volia els seus amics, i ara voldria no voler-los, però se'ls ha de quedar per la força... quines coses...

Bé, ens veurem per Relats, company, salut!!!