M'agrada molt.

Fa pensar, és un bon relat, molt imaginatiu, molt més del que es sol trobar.

Trobo que potser hauries hagut de fer-ne varis capítols, que un sol possiblement és massa poc per un tema tant bo com el d'un mitjó desaparellat i desangelat.

Tots tenim coses que, com els mitjons desaparellats, tard o d'hora perden tot el seu sentit i van a parar a la trista brossa o fer una funció terciària com a màxim.

M'agrada molt el teu relat, hauré de procurar llegir-te sovint, t'afegiré enseguida als meus preferits.

Una abraçada sincera!!!

Em fa pensar en aquella cançó de "aquesta és la història, d'un que volia ser ocell, volia saltar muntanyes, i en els altres davallar...".

És un relat ben aconseguit que fa pensar en el que significa (o en el que semblaria deduir-se que significa) el volar o el poder volar, la sensació de ser "diferent" del terra i de notar la sensació d'estar en el cel lliures de tot...

Un relat-poema esplèndid i ben aconseguit en pocs versos, felicitats.

Salut, ens veurem!!!

Pobre home.

El cel mateix, que sempre està sobre nosaltres, li resulta opressiu... com deu sentir-se, sempre notant el cel com a pesat i com a asfixiant... Espero que després recapacitarà i sentirà alguna sensació diferent respecte al cel... Dependrà d'ell que faciliti o no aquesta sensació...

Bé, Jordi, felicitats per aquest relat.

Ens veurem per aquí, o almenys això espero jo!!!

He llegit el teu relat de la A a la Z, i m'ha confós.

Per començar, no tinc ni idea de què o de qui és la (perquè suposo que és una cosa femenina) Zeinab. I el relat, amb tants canvis de gir, tampoc l'he entès.

Espero que tingui més facilitats de comprensió en el pròxim relat teu que em llegeixi... si no demano molt, jovincdunsilenci.

Que passis una feliç nit!!!

La primera dana els té ben posats... Sembla una nova "dama de ferro", com la Margaret Thatcher...

El relat és molt significatiu de com solen ser de descarats alguns dels que manen, fins i tot, a vegades, en democràcia...

Hi ha cada descarat...

Excel·lent relat, Prou bé. Ens seguirem llegint, o almenys això espero. Salut i molta sort!!!

Un relat eròtic ben aconseguit i ric en, diguem-ne, imatges.

Tot i això, no entenc on està enfocat el relat. ¿Una casa de prostitutes? ¿Un simple carreró d'amagatotis?

Tot i això, el relat és molt entretingut i m'ha agradat. Tens bona imaginació... i moltes ganes de tocar "el que es mastega". Espero que et torni a llegir aviat, Angel M. I, en tot cas, bona tarda!!!

Ah, per cert, feliç any nou, Nil!!!

Estimat Nil de Castell-Rúf,

He llegit el teu relat del germanet calb, el penis petit, i la resta de personatges ocults o semi-ocults, l'he llegit de la A a la Z, t'ho prometo, però la veritat és que l'entenc poc tirant a gens, ho sento, no vull presumir jo pas de ser molt intel·ligent.

He preferit no posar-hi nota perquè mai comento per sota de 8... i no ho dic com a ningun insult...

T'animo a que segueixis millorant-te com a autor i no tinguis por d'escriure relats clars... que és en el fons el que vol la majoria del públic o, almenys, això em sembla a mi.

Ens veurem per Relats, amic Nil, o almenys això espero!!!

Bona reflexió en forma de literatura.

Sí, estic d'acord en que la ultradreta es disfrassa de perfecta i monocolor, però en realitat està més podrida que l'element pobre al que volen combatre. Tant de bo la ultradreta no existís, perquè tenen ben menjat el cap, el poc que els hi queda.

I això interpreto jo de les meves opinions... i del teu poema.

Bé, ens veurem, per aquí Relats una altra vegada, jomagi, salut!!!

Un bon petit nadal sobre el pessebre, els miracles i la fe, tot un agradable somriure cap a les bones festes de nadal, on un bon pessebre no pot faltar.

Bones festes, Antonio, cuida't molt et desitjo!!!

Realment, ¿som part d'una ment, potser la de Dëu, o d'una realitat inerta?

El relat és molt evocador i ben aconseguit, jomagi.Reconec que potser no l'he entès prou, però em fa pensar, i això jo ho trobo positiu.

Espero que el protagonista aconsegueixi sortir positivament dels seus dubtes i "tornar" a la realitat pura...

Bé, ens veurem per Relats, jomagi, salut i molta sort!!!

Una bona història d'un individuu que queda sol i que vol convertir-se en un membre d'una comunitat.

Em sembla un bon relat, ambientat en la prehistòria, d'un individuu que evoca un dels primers silencis no preferibles de la humanitat. A veure si té sort i troba una tribu en la qual unirse.

Bé, ens veurem per Relats, Jordi PIqueras, o almenys això vull. A reveure, company de web!!!

¡¡Ah, quantes coses pot evocar el llit sec de ¿un riu?!!

Em sembla ben aconseguit el teu relat, tot i que no l'he entès molt. Una descripció paisatgista d'un moment que em sembla recordar a la tardor i a la vinguda del fred i de la secor.... és el que a mi m'ha semblat el teu relat, ben simpàtic.

Ens seguirem llegint per Relats, o almenys això espero, jomagi. Cuida't i molta sort!!!

M'ha recordat molt el relat de la Fugida d'Insmouth, fantasies subaquàtiques de terror amb animals ferotges i humans que segueixen a una espècie de Deidad fosca Arcaica més aviat Maligna del tot.

No he entès tampoc el relat del tot, però l'he imaginat almenys en una bona part, perquè era bastant gràfic, tot i que he perdut algun petit fragment de l'argument.

T'animo a seguir endavant i a millorar, Xavier Valeri Coromí.

Salut i molta sort!!!

M'agrada aquesta qüestió, és un dubte que et trobes sovint en la vida, targeta o metàl·lic, bon dubte.

Bé, ens veurem per Relats, salut!!!