Ho trobo un relat senzill, entretingut, que val la pena de llegir i que té un toc d'horror atractiu. Potser és un text només destinat a entretenir però no necessàriament necessita res més.

Pobre gat negre, intentat de fer passar per una llebre... Amb el que a mi m'agraden els gats (ja vaig pel quart o, més ben dit, per la quarta, que és la única viva dels quatre i és una femella, una "dona gat").

Trobo que has sabut fer concatenar bé els paràgrafs entre sí i que la lectura és fluïda, el qual el fa amè i agradable.

Segur que hi haurà a qui no li agradarà però això sempre passa.

Felicitats.

Salutacions!!

M'agrada molt aquest relat.

No sé si el protagonista principal (o únic) del relat és un home que enyora a una dona o viceversa. Em pregunto si el relat és en part biogràfic o autobiogràfic.

Està molt ben expressada l'enyorança, l'amor perdut, el que abans tenies i ara no tens... He inventat una frase que diu que de l'amor mai se surt com se n'entra.

Ens veurem, Atlantis. Salut!!

M'agrada molt el teu relat, Sol_ixent.

Una mena d'aventures entre noies (¿em pots dir si tu mateix/a ets una noia, Sol_ixent?) que és molt entretingut i que em perdo una mica amb el nom d'una i de l'altra i que viuen aventures molt rocambolesques amb un final tràgic.

Espero que segueixis participant en relats en català i que, si no demano molt, t'animis a visitar i, potser, a participar en les diverses webs del meu Cosmos Perenne.

Salut i sort, Sol_ixent.

Jo tinc una mare a la qual estimo molt, malgrat que a vegades tinguem algun pique d'enfado o de disgust, perquè ambdós som imperfectes i, en algunes coses, som molt diferents, però ens tolerem.

És trist estar separat de la mare, em refereixo al conte (¿potser està morta o ara viu lluny?), però diuen que mai és tard per a la reconciliació i que la persona, si no l'has feta molt greu, et pot perdonar. Bé, això diuen.

Molt ben fet el relat i molt ben explicat, a més d'entretingut. Felicitats, Xunxi.

Ens veurem!!

És un bon acudit. Contra els rics. I contra els elevadíssims sous que cobren els futbolistes a costa del públic.

A vegades penso que hi hauria d'haver una cosa que fós "sou màxim, inclòs primes". Però és clar, també puc esperar la lluna...

A veure quin dia els luxes desapareixen i els rics també com a tals... que estem en crisis.

Bé, ens veurem, llamp! Salut!!

M'agrada el teu relat, Adélie.

És simpàtic i està ben fet. Invita a pensar. No entenc del tot el seu significat però d'alguna manera m'ha sabut captivar. Felicitats sinceres.

Una abraçada.

Salutis!!

Perdona, en el comentari anterior m'he deixat la nota.

Aquí la tens. Un 10, no et pots queixar (perquè no hi ha nota més alta ;-) ).

Ens veurem, Perla de Vellut!!!

M'agrada molt el teu relat, trobo que està molt ben expressat, sí, a vegades la vida té esplèndids moments que ets feliç sense fer mal a ningú. Si no, potser la vida seria inaguantable, potser.

És important tenir una feina laboral i/o una carrera, efectivament. Jo vaig renunciar a la segona però per sort, actualment, disfruto de la primera.

Espero que la noia del teu relat sàpiga disfrutar de la seva feina d'autònoma.

Ens veurem per Relats, amic Rafel. Salut!!!

No entenc molt el relat, però en tot cas em sembla bastant bonic.

És veritat que l'amor, quan és satisfactori almenys, sol ser molt poderós. Jo ho he experimentat en tot cas amb una dona jove en ma vida. I tinc una mena d'amor amb l'assistenta de casa meva (no confondre la primera amb l'assistenta; són dones diferents, salta a la vista en, almenys, veure aquest punt), malgrat que sé que mai me n'aniré amb ella (els motius prefereixo no dir-los).

¿I dius que coneixes els seus gestos? ¿Els d'una dona? O ets molt savi o parles metafòricament, perquè les dones en no poques ocasions són realment gairebé incomprensibles.

En fi, que felicitats pel relat i ens veurem.

M'agrada el teu relat, Prou bé. Està molt ben pensat.

Fas pensar que, a vegades, quan et sents molt, molt actiu però estàs malament i has de fer bondat, la vida se't divideix, en certa manera, entre estar dolorosament actiu i inaguantablement inactiu.

Digues-li a la teva amiga, i ho dic seriosament, que es millori. Jo també vaig passar el remaleït Coronavirus, tot i que en el meu cas va ser relativament més suau, o això crec calcular.

I parlo com a persona que crec que pateixo hiperactivitat: ser hiperactiu a vegades amarga fortament, però cal ser resistent i procurar fer els descansos.

Endavant, gent!!!

Gràcies pel teu comentari, amic Perla de Vellut :-) :-) :-)

Si no fossis sincer, jo seria molt crèdul. Crec totalment en la teva sinceritat. Crec MOLT que ets un bon home. Si tinguessis algun MOLT fosc secret en tot cas jo no el conec; si fós que el tinguessis, jo diria que no és pas així...

Hola, Perla de Vellut,

El teu amic Marc, alies Cuidador d'Ossets i també alies Unicorn Blanc del Bosc, entre altres pseudònims, et saluda, i et fa saber que espera que dintre de no molt posis articles nous teus en el teu nom d'usuari, si no és demanar molt. Ets un molt notable escriptor, dit sense cap ironia.

Tant si publiques nous articles com si no, que passis un bon dia.


PD: Possiblement m'hauria d'interessar ALMENYS una mica en llegir articles antics teus, bon amic meu...

M'agrada molt aquest relat. Potser no l'he entès del tot, però estic segur d'haver-ne entès el sentit general.

Realment, sí que el poble català és com una tribu del far west. Sense exèrcit, obligats a escoltar el PP i el PSOE eternament si no preferim quedar-nos sense telenotícies, amb els partits extraparlamentaris en l'oblit que no sé ni perquè es presenten a les eleccions tal com almenys alguns encara ho fan...

El teu relat m'ha fet entretenir, potser era la seva única finalitat (que no és poc, ¿qui ha dit que és poc, gent?) però així repassem una mica l'actualitat en clau d'humor.

Molt aguda la teva observació que, si no surts a la televisió és com si no existissis, sincerament molt aguda. I encara et quedes curt, amic meu, i ho dic amb aprovació...

Bé, ens veurem per Relats, o almenys això desitjo.

Que passis un bon vespre (ara és de vespre).

Salut!!

Hola, SrGarcia.

El teu relat és simpàtic i fa pensar. Pobres dos homes, donats per morts i per fantasmes. El que pot fer la guerra i les matances per als supervivents... i, al final, els dos executats...

No estic segur d'entendre al cent per cent el relat però reconec que és molt enginyós.

Ens veurem, SrGarcia. Que passis un bon dia, company de web.

No estic segur d'haver-lo entès del tot, però m'agrada el teu relat.

¿Què passarà quan la Terra es vagi expandint i arribi a altres planetes? ¿Com anomenarem la, per dir-ho així, Terra-2? ¿Esgotarem massa ràpidament els seus recursos potser?

Són coses que suposo que passaran quan jo hagi marxat per sempre del món dels vius, suposo, perquè ja sé que no viuré 150 anys...

Felicitats pel relat. A reveure.