Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

48 Relats, 39 Comentaris
15308 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!

Últims relats de cuidador_d-ossets

  • El salvador amorós de la guapa Miranda... o és el que creu ella. Observarem l'Osset de Peluix.

    cuidador_d-ossets - 07-04-2022 - 56 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    Comentari: Aquí teniu un resum de PART de l'Osset de Peluix, observat a través dels ulls d'una noia com a protagonista: la jove administrativa Miranda, qui necessita imperiosament canviar de nuvi i sembla que no ho pot fer molt depressa, sembla, però... millor ho llegiu. Per cert, si voleu visita més

  • Osset de Peluix (47): Èric, el comissari i les tres xiques.

    cuidador_d-ossets - 27-12-2021 - 66 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    La persona que ve per la cantonada (potser ja era obvi) és l'Èric Alàssar en persona, (que no sap que la Miranda no es troba dins el bar Baylies, sinó en la tenda de tabac de la cantonada). Se'n penedeix de no haver-se pogut endur la seva agenda Palm portàtil a la butxaca, però és que, havent més

  • Osset de Peluix (46): ¿Qui és la senyora Remei?

    cuidador_d-ossets - 22-12-2021 - 66 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Miranda fa cara intrigada. - Molt bé, Simpy - li respon; - què em vols preguntar? - Com està la tieta Remei, carinyo? - diu la seva amiga. - La tieta Remei? Vols dir la meva tieta vídua, que té ja passats els cinquanta anys d'edat, que passa gran part del temps sola? - Sí, i que més

  • Osset de Peluix (45). Torna la noia misteriosa

    cuidador_d-ossets - 11-11-2021 - 54 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    El que veu l'Anti quan s'ha girat, és una noia que mira atentament a través d'una finestra del local, des de l'exterior, com si busqués alguna persona. Aquesta noia desconeguda sembla bastant normal i típica; va una mica mal pentinada, com si descuidés el seu aspecte, va vestida modestament, am més

  • Osset de Peluix (44). A punt de topar-se amb l'Armando...

    cuidador_d-ossets - 08-11-2021 - 102 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Davant del caixer automàtic, la Miranda està a punt de posar la targeta a la porta, sense veure l'Armando a dintre, quan es posa alegre al sentir, des del carrer, una veu familiar que feia temps que no sentia... - Miranda, carinyo! - Se li apropa una noia baixeta, rodanxona, amb un pentinat sem més

  • Osset de Peluix (43): La petita s'engresca amb l'Osset.

    cuidador_d-ossets - 06-11-2021 - 71 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Marta li demana a l'Èric que esperi una mica mentre es vesteix. Triga alguns minuts. Després l'Èric entra a l'habitació i es sorpren de veure a la Marta vestida de mexicana amb un vestit preciós, ben pentinada, amb la peineta a sobre. - Caram - diu ell; - sí que t'has posat elegant. - més

  • Osset de Peluix (42). Una petita i nova protagonista.

    cuidador_d-ossets - 06-11-2021 - 70 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L'Èric dorm el son dels justos a casa de la seva nova amiga. Està cansat i dorm profundament. No sap que l'endemà una nova sorpresa l'espera... En el somni, l'Èric s'imagina com atacat per un ramat de petits enanets armats amb llances molt punxegudes. Dormint, s'imagina a sí mateix com a ind més

  • Osset de Peluix (41). L'Armando i el seu ambient.

    cuidador_d-ossets - 21-10-2021 - 82 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    És de nit i l'Armando està en el bar dels seus colegues. Conversa despreocupadament amb un altre jove de tendències extranyes i roba extrema. - Doncs jo et dic colega, que a les ties el que els hi mola, és que els hi donguin canya i que les escalfin. Unes golfes, és el que són. Unes... - més

  • Osset de Peluix (40): Una noia misteriosa entra en escena.

    cuidador_d-ossets - 18-10-2021 - 86 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mentre passa tot això, aquella nit, l'Hèctor (el company de feina de l'Èric), entra en un bar; hi ha quedat amb els seus amics per dintre de mitja hora, però mentre espera, mirarà si pot "tirar l'ham" a alguna noia atractiva. Quan entra, es disposa a prendre una cervesa i es disposa a mirar al més

  • Osset de Peluix (39): Les tres amigues de la Miranda.

    cuidador_d-ossets - 14-10-2021 - 124 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Així doncs, comença el relat de les tres amigues de la Miranda. És el primer cop que l'Èric sent a parlar d'elles. - Doncs mira, les vaig conèixer a les tres en la universitat. Ens va tocar fer una pràctica juntes allí. Era en una classe en què les quatre no coneixíem a ningú. Aquesta p més

  • Osset de Peluix (38). La cançó personal de la Miranda.

    cuidador_d-ossets - 12-04-2021 - 133 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    - Què passa, Miranda? La joveneta tímida està asseguda al llit, (amb ell estirat i acabat de despertar-se), i estava cantant suaument una melodia. Es sobresalta una mica quan veu l'Èric acabat de desvetllar-se. - Ai, ho sento carinyo, no volia despertar-te... - No passa res. Normalment més

  • Osset de Peluix (37).

    cuidador_d-ossets - 11-03-2021 - 139 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Aprofitant que l'Èric i la Miranda estan al pis d'ella (i oblidats de què deu estar fent l'Armando a hores d'ara), el Joan i l'Eva estan a casa seva, ordenant coses, parant la taula, fent-se algun petonet de tant en tant... Sopen, i miren la televisió durant una estona. Després l'apaguen i xe més

  • Osset de Peluix (36). Un relat i una tendresa.

    cuidador_d-ossets - 02-02-2021 - 222 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Miranda explica la seva història. - Jo tenia uns catorze anys, i tenia un tiet, al que estimava molt. Era un home baixet, tranquil, sense ambicions. Carinyós amb tothom. I tímid. Tant, que en ocasions semblava falt de caràcter i tothom se li reia. " Era també solter, i ara crec que era més

  • Osset de Peluix (35). La Miranda trenca una promesa de l'Èric.

    cuidador_d-ossets - 09-12-2020 - 216 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Algú truca al portal de casa de l'Èric i Joan. El Joan ja va a obrir la porta des de l'interfon intern. Són l'Èric i l'Eva que tornen del supermercat amb el sofà. El germà del filòsof fa una mirada al cel com implorant alguna cosa. S'obre la porta. L'Èric deixa suaument el sofà a terra q més

  • Osset de Peluix (34). La fotografia íntima.

    cuidador_d-ossets - 01-12-2020 - 203 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Quan l'Èric entra corrents al provador de l'Eva, la veu barallant-se amb el sostenidor, provant d'obrir-se'l. - Ai, Èric! Es veu que no sé què ha passat, que se m'ha tancat violentament el sostenidor! I ara apreta molt! Anggg! Busca unes tisores o quelcom, ràpid! La mira un moment fugaç (...) més

Últims comentaris de l'autor

  • cuidador_d-ossets | 11-05-2022 | Valoració: 9

    Hola, SrGarcia.

    El teu relat és simpàtic i fa pensar. Pobres dos homes, donats per morts i per fantasmes. El que pot fer la guerra i les matances per als supervivents... i, al final, els dos executats...

    No estic segur d'entendre al cent per cent el relat però reconec que és molt enginyós.

    Ens veurem, SrGarcia. Que passis un bon dia, company de web.

  • cuidador_d-ossets | 11-05-2022 | Valoració: 9

    No estic segur d'haver-lo entès del tot, però m'agrada el teu relat.

    ¿Què passarà quan la Terra es vagi expandint i arribi a altres planetes? ¿Com anomenarem la, per dir-ho així, Terra-2? ¿Esgotarem massa ràpidament els seus recursos potser?

    Són coses que suposo que passaran quan jo hagi marxat per sempre del món dels vius, suposo, perquè ja sé que no viuré 150 anys...

    Felicitats pel relat. A reveure.

  • cuidador_d-ossets | 01-05-2022 | Valoració: 9

    Com sempre, bones poesies que fan una estona distreta i aprendre un pelet sobre les tècniques del gran Perla de Vellut.

    Realment, el somriure és cosa bona, però no sempre es pot exigir... tant de bo sempre es pogués exigir sense abusar...

    La teva poesia és molt bonica i evocadora, i em recorda el piano... jo sóc pianista aficionat i tinc un piano a casa però no m'ho dedico gaire almenys actualment per excés de nervis.

    Ens veurem, Perla de Vellut.

  • cuidador_d-ossets | 01-05-2022 | Valoració: 10

    Bon dia, Josep Maria.

    Excel·lent relat teu, m'agrada molt, i està ben concatenat les diferents circumstàncies. Em sap greu pel pallasso, que al final perd la vida i tot. Que descansi en pau.

    La situació està molt ben aconseguida i fa que els lectors, almenys els de la meva mena, s'enganxin fins al final.

    Ja veig que portes més de 50 relats. Felicitats.

    A reveure.

  • cuidador_d-ossets | 24-04-2022 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, aquest romanticisme, aquest amor tendre... i el dia de nadal justament...

    Ja veig que el protagonista i la protagonista tenen un amor prometedor... si jo pogués... encara enyoro a la UR, tot i que per a mi és com si estigués morta... ai, maleïda família castradora d'ella...

    M'agrada e igual em dóna alguna idea per a l'Osset de Peluix.

    Veig que tens molt de potencial com a escriptor, Perla de Vellut... Segueix així.

    A reveure, amic relataire.

  • cuidador_d-ossets | 12-04-2022 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu relat. Crec que en aquesta ocasió et mereixes un bon 10. I perquè no et puc posar una "matrícula d'honor".

    És simpàtic, agradable de llegir, una interessant reflexió i amb musicalitat com a relat. Fa pensar. Puc semblar un pilota però prometo que no ho sóc; sóc totalment sincer. Potser sóc o no sóc un conformista però no un adulador mentirós. Podeu creure'm. Sincerament.

    Veig que ja vas pel centè relat. Jo en el meu cas també ho he aconseguit. Enhorabona clamurosa i sincera.

    Ens veurem, Perla de Vellut. Salut i sort!!

  • cuidador_d-ossets | 22-12-2021 | Valoració: 9

    Està bastant bé el teu relat, m'agrada.

    L'amor a vegades porta a situacions desgarrades i negatives; és el que cal sofrir a vegades en el seu nom, és clar que un noi simpàtic, trempat, disposat a fer-ho tot per tu no es troba a cada cantonada... Aquesta història alegre i enginyosa fa distreure una mica les cabòries que sempre venen soles vulguem o no.

    Ens veurem per aquí, Carme.

    Salutacions.

  • cuidador_d-ossets | 07-11-2021 | Valoració: 9

    M'agrada la teva anècdota, amiga Perla de Vellut.

    Val la pena de llegir i distreure's.

    Entre tanta enemistat política i promeses incomplertes (va també per tu, ERC), de tant en tant un article refrescant i tranquil està bé.

    Espero que aquest bon home en un moment o altre es tallés les ungles, ni que no fós el dia de la piscina.

    Ens veurem, Perla!!

  • cuidador_d-ossets | 19-10-2021 | Valoració: 9

    M'ha agradat bastant. Ja veus com li poso un 9.

    És un bon relat que fa pensar en si és una persona real, de somnis o un mer personatge d'un còmic fet en certa manera humà.

    També em fa pensar en els horrors que al final són totes les dictadures... i pensar que hi ha gent que creu en les dictadures opressives, com el PP, VOX i altres.

    Aquests monstres no haurien d'existir, per molt que hi hagi qui creu que la gent normal també són monstres i que per crear i mantenir un estat cal que un monstre mani sobre altres monstres. Jo no comparteixo pas gens aquesta visió de la vida... hi estic molt lluny de la mateixa.

    En fi, que un bon relat, Declivi Decliví.

    Ens veurem!!

  • cuidador_d-ossets | 14-10-2021 | Valoració: 10

    No sé si aquest relat és real o imaginari. De totes maneres, importa ben poc.

    D'alguna manera, saps el que se sent quan se t'està morint un ésser estimat, la mare en aquest cas, i la sensació de soledat i tristesa que l'envolta.

    Almenys, la mare del conte deu tenir molts amics, com ma mare, doncs per això el vigilant de seguretat està fart de tantes visites cap a ella.

    Insisteixo que m'ha agradat molt el teu relat. Espero tornar-te a veure't per Relats.

    Bona nit.

  • cuidador_d-ossets | 14-10-2021 | Valoració: 9

    M'agrada el teu estil literari. Jo soc un amant del bon humor, especialment de la Trinca i del Polònia i m'agradava bastant una sèrie que es deia "vindrem a sopar".

    Trobo que saps entretenir i sorprendre a la gent (almenys, pel que he llegit jo de tu) i sempre surts amb estirabots originals i simpàtics i això sol agradar al lector.

    Quan vulgui entretenir-me, procuraré no oblidar-te. Ho dic sincerament.

    Endavant, Joan!!

  • cuidador_d-ossets | 14-10-2021 | Valoració: 9

    Està bé que la vida sigui seriosa, però no tant.

    Al principi m'ha semblat un relat seriós, però al final ho he vist com una conya (dit amb respecte) i una conya ben feta, tens talent Joan.

    Sí, potser mai sabrem amb garanties d'on venia Colom. Però ell no va tenir la culpa de les crueltats de la conquesta d'Amèrica, crec jo. Segons suposo saber, ell era un home just, van ser els seus "successors" qui van matar i expropiar dels seus béns a tants indis. Però es podria dir que els hi vàrem donar la civilització, això també, però ¿la necessitaven? Se li vàrem donar per força, al cap i a la fi...

    Bé, espero tornar-te a llegir per Relats. Salut i força, company!!!

  • cuidador_d-ossets | 09-10-2021

    Sí, jo, Cuidador d'Ossets, soc Unicorn Blanc (durant un temps vaig ser Unicorn Gris, però em vaig canviar de pseudònim).

    Encantat de conèixer-te... i gràcies per les correccions, encara que, amb la mà al cor, no estic segur d'entendre-les totalment.

    Salut!!

  • cuidador_d-ossets | 24-05-2021 | Valoració: 9

    M'agrada aquest relat del nen sense nom ni lloc de naixença. Una mica rebuscat, però potser aquí està el seu principal encant.

    És un bonic relat que fa pensar en lo en certa manera impossible, que a vegades lo obvi no ho és tant.

    Al final, la naturalesa venç i neix un xiquet.

    Bé, en fi, bona feina.

    Salut, Iona.

  • cuidador_d-ossets | 06-03-2021 | Valoració: 8

    M'ha agradat el teu relat. Sincerament. Més per les fotos que pel text publicat (que m'ha semblat acceptable però una mica massa dispers).

    Visca Catalunya i visca la mare que la va nodrir!!

    No et deixis desaniimar si reps pocs comentaris. A mi també em passa. Dit amb moltíssim respecte.

    Per cert, les fotos, al meu judici, són el millor de l'article, manda carall, totes són molt boniques, felicitats.

    Salut. Ens veurem per Relats, espero!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: