Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

38 Relats, 36 Comentaris
11937 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406 i a http://relatsencatala.cat/autor/unicorn-gris/1038465 .

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail(punt)com .

La meva web d'articles és diu Lletra Perenne i està a (sense www): http://lletra-perenne.fandom.com/ca

Últims relats de cuidador_d-ossets

  • Osset de Peluix (38). La cançó personal de la Miranda.

    cuidador_d-ossets - 12-04-2021 - 19 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    - Què passa, Miranda? La joveneta tímida està asseguda al llit, (amb ell estirat i acabat de despertar-se), i estava cantant suaument una melodia. Es sobresalta una mica quan veu l'Èric acabat de desvetllar-se. - Ai, ho sento carinyo, no volia despertar-te... - No passa res. Normalment més

  • Osset de Peluix (37).

    cuidador_d-ossets - 11-03-2021 - 38 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Aprofitant que l'Èric i la Miranda estan al pis d'ella (i oblidats de què deu estar fent l'Armando a hores d'ara), el Joan i l'Eva estan a casa seva, ordenant coses, parant la taula, fent-se algun petonet de tant en tant... Sopen, i miren la televisió durant una estona. Després l'apaguen i xe més

  • Osset de Peluix (36). Un relat i una tendresa.

    cuidador_d-ossets - 02-02-2021 - 117 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Miranda explica la seva història. - Jo tenia uns catorze anys, i tenia un tiet, al que estimava molt. Era un home baixet, tranquil, sense ambicions. Carinyós amb tothom. I tímid. Tant, que en ocasions semblava falt de caràcter i tothom se li reia. " Era també solter, i ara crec que era més

  • Osset de Peluix (35). La Miranda trenca una promesa de l'Èric.

    cuidador_d-ossets - 09-12-2020 - 114 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Algú truca al portal de casa de l'Èric i Joan. El Joan ja va a obrir la porta des de l'interfon intern. Són l'Èric i l'Eva que tornen del supermercat amb el sofà. El germà del filòsof fa una mirada al cel com implorant alguna cosa. S'obre la porta. L'Èric deixa suaument el sofà a terra q més

  • Osset de Peluix (34). La fotografia íntima.

    cuidador_d-ossets - 01-12-2020 - 95 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Quan l'Èric entra corrents al provador de l'Eva, la veu barallant-se amb el sostenidor, provant d'obrir-se'l. - Ai, Èric! Es veu que no sé què ha passat, que se m'ha tancat violentament el sostenidor! I ara apreta molt! Anggg! Busca unes tisores o quelcom, ràpid! La mira un moment fugaç (...) més

  • Osset de Peluix (33). Desventures en el supermercat.

    cuidador_d-ossets - 28-09-2020 - 157 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L'Eva i l'Èric ja fa una estona que són al supermercat. La noia discuteix amb un dependent. - A veure, senyor, ja és la tercera vegada que vinc a buscar el sofà, i de nou em diu que no el tenen? - Escolti'm, senyoreta, aquest sofà hauria de venir de magatzem, i ja porto varis dies trucant més

  • Osset de Peluix (32): El gran secret de l'Èric.

    cuidador_d-ossets - 17-08-2020 - 165 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Miranda i el Joan fa una estona que han desparat la taula. - Bé, i ara què vols que fem mentre ells arriben? Podem posar la tele, o... La Miranda li fa una mirada impacient. Ell s'espanta. - Mira Joan, això trobo que s'ha d'acabar d'una forma o altra. No puc més. - Què vols dir.. més

  • Osset de Peluix (31). "Especial Armando".

    cuidador_d-ossets - 25-07-2020 - 281 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Mentre l'Eva i l'Èric entren en el supermercat, i cadascú per les seves, l'Armando està tombat sobre la barra d'un bar, bevent una cervesa rera l'altra. El cambrer, com d'altres vegades, li insisteix en que no abusi tant de la beguda, però ell fa com si s'escoltés el consell (en realitat, l'ign més

  • Osset de Peluix (30). La cunyada ilusionada.

    cuidador_d-ossets - 11-07-2020 - 207 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    L'Èric i l'Eva (la dona de son germà) van en cotxe per la carretera. L'Èric condueix. L'Eva mira l'Èric i somriu. El jove filòsof es posa inquiet; sempre li ha estat quasi impossible fer-se la idea de ser massa atractiu a cap xica. Ell és conscient que l'Eva sent alguna cosa per ell, com ara t més

  • Osset de Peluix (29). L'Èric parla inquiet amb son germà.

    cuidador_d-ossets - 19-06-2020 - 163 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    El Joan, ja lluny de casa d'ell, de l'Èric i l'Eva, li pregunta a son germà: - Vinga, Èric, em pots explicar què passa? - Volia parlar amb tu a soles. - Amb mi a soles, i no davant tothom? - Sí… A veure Joan, tu ets mon germà, ets un home i pots entendre millor sentiments d'home, més

  • Osset de Peluix (28). Eva i Miranda.

    cuidador_d-ossets - 04-05-2020 - 196 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Dissabte. Avui el Joan vindrà amb la seva dona, l'Eva, a presentar-li la nova núvia de l'Èric. En aquestes que a les vuit del dematí sona el telèfon. L'Èric despenja, parla una estona amb algú en to formal, i es dirigeix a la Miranda, mig adormida: - Companya, ha sorgit un maldecap a la fe més

  • Osset de Peluix (27). La Miranda es declara.

    cuidador_d-ossets - 03-04-2020 - 132 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    En això que la Miranda mira juguetonament a l'Eric i es posa de genolls sobre seu, tot i que vestida. - Eric, et vull explicar una cosa que estic impacienta per dir-te-la... L'Èric, sempre de natural espantadís... - Eh, bé, doncs digues-la... - No sé com dir-la... - No sé... No més

  • Osset de Peluix (26). Enmig de la passió.

    cuidador_d-ossets - 20-03-2020 - 308 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Ja estan doncs, els dos despullats, en el llit i besant-se. En aquestes que l'Èric li diu a la Miranda: - Bé, maca, si aquesta nit hem de divertir-nos, més val que ho fem ben fet, no? - No pateixis carinyo per això, que ara mateix trec els condons i demà prenc la píldora. - Ha ha ha! més

  • Osset de Peluix (25). Comença el show.

    cuidador_d-ossets - 10-03-2020 - 155 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    - Que què faig? Doncs passar-m'ho bé amb tu preciosa. - Vols fer l'amor amb mi? De debò? - Ell assenteix inequívocament. - Ja t'he fet picar! Però escolta, no vull que a meitat de montar-nos-ho em diguis que te'n penedeixes, eh? Ha ha ha! Que et conec! - Ca, dona! Ja tindrem temps de pene més

  • Osset de Peluix (24). La Venus intenta estimular els instints de Mart.

    cuidador_d-ossets - 05-01-2020 - 278 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'Èric subjecta suaument a la Miranda quan aquesta ja està a mig despullar-se. - No, maca! - Què passa carinyo? - Veuràs, tot això... per a mi s'està desmadrant una mica. La juguesca que et vaig fer per a desmotivar-te del compromís amb l'Armando, el primer petó, el romanticisme que més

Últims comentaris de l'autor

  • cuidador_d-ossets | 06-03-2021 | Valoració: 8

    M'ha agradat el teu relat. Sincerament. Més per les fotos que pel text publicat (que m'ha semblat acceptable però una mica massa dispers).

    Visca Catalunya i visca la mare que la va nodrir!!

    No et deixis desaniimar si reps pocs comentaris. A mi també em passa. Dit amb moltíssim respecte.

    Per cert, les fotos, al meu judici, són el millor de l'article, manda carall, totes són molt boniques, felicitats.

    Salut. Ens veurem per Relats, espero!!

  • cuidador_d-ossets | 24-02-2021 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu relat, SrGarcia!!

    Potser poc didàctic (ni li cal) però en tot cas molt entretingut.

    M'agrada molt la teva imaginació, el relat, l'abandonat que no li deixen ni afaitar-se, i al final que substitueix (¿com no noten la diferència?) a l'altre, al qual no (o tampoc) abandonen. La vida a vegades porta coses així d'estrambòtiques o encara més.

    Ara tenen un jardí amb una "mascota humana"... espero que no la tractin massa malament.

    Tinc la sospita que t'hauria de llegir més sovint.

    Que vagi bé per aquí. Salut!!

  • cuidador_d-ossets | 16-02-2021 | Valoració: 9

    Bon dia, Perla.

    Aquest relat em sembla molt ben fet, només que al principi l'entenc (o crec entendre'l) i cap al final tot s'embolica molt, ¿això vol dir que continuarà després en una segona part? Bé, de fet, un relat inconclús es pot fer, és més, un relat inconclús jo crec (pensi el que pensi mon germà) pot ser un bon relat fins i tot si la conclusió mai és feta per l'autor. Servidor pensa això.

    Bé, ens veurem per Relats, aposto a que sí, salutacions!! I t'espero per Lletra Perenne!! (si vols, pots buscar pel Google, amic meu).

  • cuidador_d-ossets | 31-01-2021 | Valoració: 9

    M'agrada aquest relat.

    Sí, certament en cada primavera se'ns en va un any de la vida, volguem o no volguem... tant si ens prenem la primavera bé com si ens la prenem malament.

    El teu relat té un to melancòlic i en certa manera romàntic i una mica reflexiu que a mi m'ha agradat. Segueix així i segueix sorprenent-me amb els teus contes-rondalles.

    Salut i força al canut!!!

  • cuidador_d-ossets | 31-01-2021

    Perla de vellut (em pregunto què vol dir "vellut"), veig que has obtingut 17 comentaris, dos d'ells meus. Et felicito, aconseguir això no és fàcil. Salutacions!!

  • cuidador_d-ossets | 31-01-2021 | Valoració: 10

    Bon dia, Perla de Vellut,

    Respecte al teu preciós conte, encara que no l'he entès tampoc al 100%, m'ha semblat un relat molt bonic.

    Aquesta gossa tant afectuosa amb els seus cadells i el "cadell" humà, fan pensar en lo bonic que és, quan és sincer, l'afecte.

    M'agrada molt el teu relat, penso que quan una mare, encara que sigui una gossa, vol donar afecte, el dóna sincerament.

    Gràcies pels teus comentaris al meu conte Osset de Peluix. De fet, em sembla molt probable que aviat els administradors em publicaran un article nou que ja he proposat...

    Salut i força al canut!!

  • cuidador_d-ossets | 12-08-2020 | Valoració: 9

    Bon dia, jovincdunsilenci.

    He llegit el teu poema i, sense voler ofendre, no l'he entès gaire, sembla un poema d'amor i de viatges, però no obstant m'ha semblat bonic de llegir, sí, et felicito sincerament.

    Ens seguirem veient per Relats. Salut!!

  • cuidador_d-ossets | 29-07-2020 | Valoració: 9

    M'ha agradat el teu poema. Fas sentir la veu d'un poble. Fas emocionar. Mollt adequat. Almenys per a mi sí. No faig broma.

    Espero que ens veurem per Relats. Salutacions!!

  • cuidador_d-ossets | 27-07-2020 | Valoració: 8

    Jo vaig a vegades a la vora de la Noguera Ribagorçana i el remor de l'aigua em té com a fascinat, és molt bonic realment, el remor de l'aigua ajuda a relaxar-se.

    Un poema curt però que toca una tecla interessant.

    Ens veurem per aquí, Espurnes!!

  • cuidador_d-ossets | 27-07-2020 | Valoració: 8

    Molt curta però evocadora. M'ha agradat.

    Certament, el vent i altres coses de la natura són un regal quan ajuden a relaxar-se i a animar-se, com l'escalforeta de l'estiu. Tot és qüestió de saber adaptar-se al que et dongui la natura.

    Felicitats pel teu relat.

    Salut!!

  • cuidador_d-ossets | 26-07-2020 | Valoració: 8

    Crec que no l'he entès gaire, però m'ha semblat prou bonic i relaxant.

    Crec que va d'un home tombat a la bartola que va pensant i pensant i provant de relaxar-se, i fins li ve en el pensament a déu

    Opino molt que tens virtuts com a escriptor però caldria que les milloressis una mica.

    Ens veurem per Relats!!

  • cuidador_d-ossets | 25-07-2020 | Valoració: 10

    Bon dia Èric Martínez.

    Jo sóc un ex-suicida (no és ningun orgull el confessar-ho) i comprenc molt bé aquest sentiment de voler deixar-ho tot, és a dir, deixar la vida.

    Ho has reflectit molt bé amb aquest pobre noi (perquè suposo que és un noi, les dones també es suiciden, i no ho dic amb ningun humorisme) que està a dos passos de fer efectiu la seva marxa d'aquest vall de llàgrimes.

    ¿Que volia la lluna? ¿I perquè no voler la Via Làctea, que és molt major? Sigui just o injust, no es pot tenir tot, xiquet amic meu.

    Moltes felicitats pel relat.

    Ens veurem per Relats, Èric Alàssar (perdó, Èric Martínez ;-) ). ¡¡Fins després, Èric Martínez!!

  • cuidador_d-ossets | 23-07-2020 | Valoració: 9

    Excel.lent poema.

    No té rima però no la necessita (no et prenguis malament aquesta observació).

    El poema és bonic, i mostra la part (sempre existent) boja de l'amor, quan ja estàs molt enamorat i no pots esperar més. Preciós. Val la pena de llegir-se. Realment.

    Espero que tu mateix, i ho dic seriosament, tinguis un amor apassionat com el del poema... o almenys l'hagis tingut.

    Salutacions, poeta!!

  • cuidador_d-ossets | 23-07-2020 | Valoració: 8

    Aquest poema sobre la bellesa del món i dels jardins està bastant conseguit, de debò, i és entretingut de llegir. Llàstima que no sigui més llarg, però no es pot tenir tot. Segueix siguent bo malgrat les imperfeccions, no obstant.

    T'aconsello que segueixis escrivint.

    Una abraçada!!

  • cuidador_d-ossets | 17-07-2020 | Valoració: 8

    Hola jovincdunsilenci .

    El teu relat està bastant bé, la d'aquest arquitecte que va vivint aventures i que no és molt apreciat pels seus companys de professió, mentre recorda quan era petit i un capellà un pelet cruel li provava de donar instruccions sense molt d'èxit. Si he entès prou bé el relat és això el que succeeix. ¿No és així...?

    T'animo a que no facis cas de l'Abascal que segueixis entregant contes a Relats en Català, que crec que no demano molt.

    Ah, i gràcies pel teu comentari a l'Osset de Peluix i a l'Èric i al Joan.

    Salutacions!!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: