Osset de peluix (66). Els vertaders recents sentiments de l’Èric.

Un relat de: cuidador_d-ossets
Al cap de poc temps, per telèfon, per Skype, pel whatsapp i pel xat d’Internet, o sigui per diferents mitjans, ja molta gent sabia l’aparent notícia: que la Miranda havia mort a la recerca de la tieta àvia.

El Joan no sabia què fer. L’Èric no es movia de la seva habitació, tancat amb candau i sense ganes de parlar amb ningú.

De sobte, algú truca a la porta. Una veu femenina molt coneguda diu:

- Holaaaa!!

La Miranda? És ella? Com pot ser?

El Joan va cap a la porta. La obre de seguida. És la Miranda, realment, amb la seva tieta-àvia acompanyant-la. La noia somriu despreocupada.

- Però… - diu el Joan molt sorprès; - Miranda, ¿com és que tu? A veure, no serà que... ¿no eres a buscar el tren a les set de la tarda?

- Sí – va dir la Miranda, - però el tren va arribar amb mitja hora d’anticipació; després de recollir la tieta vàrem anar-nos-en a un bar a prendre’ns una copa i al final hem arribat aquí.

Evidentment, no estava ni al corrent de l’atemptat terrorista que, mitja hora després que ella marxés, va succeir en l’estació.

Com aparegut del no-res, ve de sobte l’Èric, mira la Miranda com si mirés un fantasma, i va dir:

- Miranda, estàs...!!! No m’ho puc creure. Hem d’anar a celebrar-ho!!

- Però Èric, et volia presentar la meva tieta...

- Les presentacions poden esperar; Joan, atén a la tieta que jo me’n vaig amb la Miranda.

El Joan somriu entre triomfal i content, veient l’Èric tant entusiasmat, i diu:

- Jo m’encarrego de la tieta. Aneu fent...

Tres quarts d’hora més tard, l’Èric i la Miranda es troben a un restaurant dels més cars de la ciutat.

- La veritat, Èric – diu la Miranda – No sé perquè celebrem aquesta ocasió com si fos el final de la carrera universitària o alguna cosa similar... Estic molt contenta perquè no passa cada dia que puguis dinar en un restaurant així, però...

- Ja en parlarem. Menja i diverteix-te. Després anirem al teu pis a... divertir-nos més.

Una hora i mitja més tard, ja acabada la sessió del restaurant, Èric i la seva amiga ja han fet l’amor salvatgement, i la Miranda respira satisfeta.

- Un sexe inoblidable, carinyo meu!! – diu ella, - però no sé a què ve aquestes ganes de celebrar coses.

- Doncs bé, Miranda, t’ho diré – fa l’Èric.

- Endavant doncs – l’anima ella.

- Creia que... havies mort.

La Miranda es queda de pedra.

- Jo? Morta? D’on treus aquest malentès?

L’Èric li explica l’atemptat de l’estació, com creia haver-la vist en televisió a ella, i com havia avisat a molta gent del que ell creia la mort d’ella.

La Miranda posa cara seriosa i diu:

- De totes maneres, encara que jo no hagi mort, alguna noia ha mort en efecte, i em sap greu per ella i pels seus familiars i amics. De debò. També és veritat que... si t’has alarmat tant per la meva mort...

La noia pensa: “¿No serà en el fons que l’Èric està més enamorat per mi del que ell creia o del que es volia admetre a sí mateix? ¿No serà que estic tenint èxit en seduir-lo a ell?”.

Tres quarts d’hora més tard, l’Èric avisa a tothom que la mort de la Miranda va ser una falsa alarma. La gent del seu ambient se n'alegra.

Però mentrestant, en un racó no llunyà de la mateixa ciutat, algú pensa nerviosament...






-------------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

68 Relats

44 Comentaris

17442 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!