Cercador
Osset de peluix (65). ¿La Miranda morta?
Un relat de: cuidador_d-ossets- Compartir:
L’Èric i la Miranda es troben en casa d’ell i del Joan. La Miranda porta un bolso.
- ¿Així, vas a buscar la teva tieta-àvia a l’estació de trens, a la ciutat?
- Sí, carinyo. Tornaré cap allà a la nit. Porteu-vos bé, sigueu bons i estigueu bons.
- Molt bé, amiga meva – li respon l’Èric. – T’esperarem.
Quan ha passat una hora…
L’Èric i el Joan estan mirant la tele, amb el telenotícies quan, en la televisió mateixa, veuen, de manera diminuta, una noia que, a jutjar pel seu aspecte físic, podria ser la Miranda. Aquesta noia està a l’estació de trens.
- Hola Miranda – li va de broma l’Èric, sense ignorar, és clar, que des d’on es troba la Miranda no el pot sentir.
- ¿Segur que aquesta és la Miranda? – diu el Joan. - En tot cas s’hi assembla, però…
De sobte, se sent una explosió a través de la televisió. Un vagó del tren salta pels aires. Una fumera ho cobreix tot. ¡¡Un atac terrorista sorpresa!! S’intenta informar dels fets a correcuita.
- Oh no!! Ai, em temo… - fa l’Èric angoixat. – Em temo que la pobrissona Miranda ha mort. Adéu per sempre.
- No sé, Èric – diu el Joan. – Potser aquesta noia no era la Miranda encara que s’hi assemblés. No sé jo si…
- Tinc una mala impressió!! Ha mort la noia amb què jo sortia. Ella… Jo… - es nota que l’Èric ha sofert un fort i sincer disgust. Li comencen a sortir llàgrimes als ulls.
“Vaja“ pensa en Joan “ No hagués suposat que s’ho prendria així. Una mica em pensava que a l’Èric la Miranda li importava bastant poc. ¿I ara què puc fer?
L’Èric se’n va corrents al dormitori, hi posa el candau i demana al Joan que el deixi tranquil durant unes hores. El Joan accepta.
Passen unes quantes hores…
--------------------------------------
Sigues benvingut al Fòrum Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/3nq
- ¿Així, vas a buscar la teva tieta-àvia a l’estació de trens, a la ciutat?
- Sí, carinyo. Tornaré cap allà a la nit. Porteu-vos bé, sigueu bons i estigueu bons.
- Molt bé, amiga meva – li respon l’Èric. – T’esperarem.
Quan ha passat una hora…
L’Èric i el Joan estan mirant la tele, amb el telenotícies quan, en la televisió mateixa, veuen, de manera diminuta, una noia que, a jutjar pel seu aspecte físic, podria ser la Miranda. Aquesta noia està a l’estació de trens.
- Hola Miranda – li va de broma l’Èric, sense ignorar, és clar, que des d’on es troba la Miranda no el pot sentir.
- ¿Segur que aquesta és la Miranda? – diu el Joan. - En tot cas s’hi assembla, però…
De sobte, se sent una explosió a través de la televisió. Un vagó del tren salta pels aires. Una fumera ho cobreix tot. ¡¡Un atac terrorista sorpresa!! S’intenta informar dels fets a correcuita.
- Oh no!! Ai, em temo… - fa l’Èric angoixat. – Em temo que la pobrissona Miranda ha mort. Adéu per sempre.
- No sé, Èric – diu el Joan. – Potser aquesta noia no era la Miranda encara que s’hi assemblés. No sé jo si…
- Tinc una mala impressió!! Ha mort la noia amb què jo sortia. Ella… Jo… - es nota que l’Èric ha sofert un fort i sincer disgust. Li comencen a sortir llàgrimes als ulls.
“Vaja“ pensa en Joan “ No hagués suposat que s’ho prendria així. Una mica em pensava que a l’Èric la Miranda li importava bastant poc. ¿I ara què puc fer?
L’Èric se’n va corrents al dormitori, hi posa el candau i demana al Joan que el deixi tranquil durant unes hores. El Joan accepta.
Passen unes quantes hores…
--------------------------------------
Sigues benvingut al Fòrum Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/3nq
Comentaris
-
Conillets[Ofensiu]Joan Colom | 13-11-2022
Gràcies pel teu comentari a "Donar gat per llebre"!
A mi em fan més pena els conills que els gats, potser per aquells ulls espantadissos amb què et miren. Tinc una amiga, que ja voreja els vuitanta, que mai més ha pogut menjar conill d'encà que, quan era petita, una germana gran li va dir que aquell conill que estava menjant era el conillet amb qui havia estat jugant com si fos un osset de peluix.
l´Autor
70 Relats
41 Comentaris
24976 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Em presento.Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).
Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.
El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .
El meu nom de Twitter és
"El Dorat"
El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com
El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .
La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .
Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .
Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
http://ciutat-perenne.com/m/3qa
Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".
Que vagi bé!!!
Últims relats de l'autor
- Osset de Peluix. .Un conte de l’Èric l’¿etern? solitari i la seva explicació tècnica del mateix.
- Alternatiu d'Osset de Peluix: una aventura d’Èric i Miranda a l’estil de narrador protagonista.
- Osset de Peluix (67). Una persona sent un fort odi cap a l’”Osset de Peluix”
- Osset de peluix (66). Els vertaders recents sentiments de l’Èric.
- Osset de peluix (65). ¿La Miranda morta?
- Osset de Peluix (64): L’Armando proposa deixar estar el tema de la Miranda.
- Osset de Peluix (63). Sessió de xat en les quatre amigues.
- Osset de Peluix (62). Una parella parlant del seu futur.
- Osset de Peluix (61). La revelació de la Eva.
- Osset de Peluix (60). Presentant al Martí, l’amic de “tatuatge”.
- Osset de peluix (59). Sobre els amors de la Esse.
- Osset de Peluix (58). La sorpresa amorosa de la Anti.
- Osset de Peluix (57). L’endevinació de la Esse.
- Osset de Peluix (56). El misteriós espia del Bailie's.
- Osset de Peluix (55). La gesta de l'Armando.