Osset de Peluix (64): L’Armando proposa deixar estar el tema de la Miranda.

Un relat de: cuidador_d-ossets
L’endemà és dilluns. El dimecres serà el dia en què l’Èric decidirà sobre què fer amb la Miranda: si prosseguir la relació amb ella una setmana més, prosseguir-hi indefinidament com a xicota o trencar-hi. Si hi trenca, és molt possible que la Miranda, molt a pesar seu, torni amb l’Armando, el que seria una desgràcia…

Mentrestant, en el bar on solen anar l’Armando i els seus col·legues (són més col·legues que amics, podria dir-se), estan varis dels amics d’Armando petant la xerrada, quan de sobte, per la seva sorpresa, apareix l’Armando per la porta. Té una expressió estranya en ell en la mirada, no hi ha odi sinó sembla estar la mar de tranquil.

- Hola Armando – diu un dels seus col·legues. –No hi ha ni rastre de la Miranda. Ho sento. Però potser si la setmana vinent seguim buscant…

- Calla – li diu l’Armando – En realitat, vinc a dir-vos una cosa important. Ja no vull, almenys per ara, que seguiu buscant la Miranda. M’ho vull repensar.

- Però Armando, ¿no dius que ella és la noia que…?

Però l’Armando l’interromp bruscament. La trobada amb la Maika, la noia a qui ha salvat la vida, l’hi ha canviat una mica el caràcter…

- Insisteixo que no vull que ningú busqui la Miranda. No vull!! Deixeu de buscar-la ara mateix. Ja teniu prou problemes en la vostra vida com per tenir aquest assumpte de més. I ara, ho sento, però no tinc ganes ni de cervesa ni de conversació. Me’n vaig. Cuideu-vos, companys.

I, sense dir res més, se’n dóna la volta i surt fora per la porta al carrer. En un minut se’l perd de vista.

Els companys de l’Armando es miren entre ells, sorpresos.

- ¿Heu vist? Quin canvi!! Creia que la Miranda era la chorba ideal de l’Armando, i ara mira, passa d’ella… o això sembla…

- Sí. Alguna cosa l’ha fet canviar d’opinió. Ves a saber el què…

- No sé, però si l’Armando ja no la vol buscar ni que se la busquin, no el podem obligar que això passi…

Tots assenteixen, però un d’ells, un tal Lorenzo, sembla tenir alguna cosa en ment.

Arriba i passa la nit de diumenge, i el matí de dilluns, i ja és per la tarda… Aviat en passarà una de grossa…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

68 Relats

44 Comentaris

17864 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
http://ciutat-perenne.com/m/3qa

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!