Cercador
Osset de Peluix (60). Presentant al Martí, l’amic de “tatuatge”.
Un relat de: cuidador_d-ossetsLes quatre noies i el noi surten del Baylie’s i es troben amb el Martí, el noi punk que els espera.
- Tu!! – Diu la Miranda.
- Martí – diu la Esse, i corre als seus braços. - ¡¡T’he trobat tant a faltar!!
El Martí li frega els cabells amb efecte, l’abraça i diu:
- Jo també t’he trobat a faltar en certa manera, Esse.
- Com? Miranda, Esse… ¿Coneixeu aquest noi?
- I tant que el conec jo!! – diu la Esse. - Quan teníem 12 anyets, érem nuvis i passàvem estones junts. Miràvem vídeos, xerràvem, ens besàvem… I ens dèiem que ens estimaríem sempre que poguéssim… fins que al cap de dos anys ell es va mudar de ciutat i vam deixar estar el contacte. No tenia previst de veure’l avui…
- Jo també el conec. És un amic de l’Armando, però el menys maleducat d’ells. Amb mi mai s’hi va fotre.
- Tenia els meus motius per ser amic de l’Armando, però mai em va agradar com et va tractar. Però, en realitat, amb qui vull parlar és amb ELL – i assenyala clarament a l’Èric.
- Amb mi? – diu l’Èric. – Però… ¿Què tinc jo d’especial?
- Ets un intel·lectual aficionat. Un filòsof viu – li respon el Martí. – I jo, valga’m el destí, vull ser alumne teu. Vull que m’ensenyis teoria, el que penses.
- Suposo que no ignores – salta l’Èric – que per a això estan els llibres i Internet. Allí s’hi poden aprendre moltes coses.
- Els llibres i Internet donen informacions, és clar que sí, Èric. Però prefereixo un contacte de tu a tu. Una cosa personal. M’agradaria tenir un mestre en filosofia. I tu ho podries ser. Si ho prefereixes et puc pagar alguns diners…
- Vull que em donis dos dies per a pensar-m’ho – va dir l’Èric.
- Mmm… d’acord – diu el Martí. – tens dos dies per a pensar-t’ho, però que m’escolti el gran Zeus que vull que acceptis – i el Martí es gira cap a la Esse i diu: - i tu i jo, maca, anem a parlar una mica.
- Encantada guapo – diu la Esse – vinga, amigues, Èric, ens veurem un altre dia, salut!!
- Jo ara voldria parlar a soles amb l’Èric – diu la Miranda. – Ens veiem, noies.
Així marxen: el Martí i la Esse junts, l’Èric i la Miranda també junts, i, per separat, la Simpy i la Anti.
¿Com continuaran aquestes aventures?
-------------------------------------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com
- Tu!! – Diu la Miranda.
- Martí – diu la Esse, i corre als seus braços. - ¡¡T’he trobat tant a faltar!!
El Martí li frega els cabells amb efecte, l’abraça i diu:
- Jo també t’he trobat a faltar en certa manera, Esse.
- Com? Miranda, Esse… ¿Coneixeu aquest noi?
- I tant que el conec jo!! – diu la Esse. - Quan teníem 12 anyets, érem nuvis i passàvem estones junts. Miràvem vídeos, xerràvem, ens besàvem… I ens dèiem que ens estimaríem sempre que poguéssim… fins que al cap de dos anys ell es va mudar de ciutat i vam deixar estar el contacte. No tenia previst de veure’l avui…
- Jo també el conec. És un amic de l’Armando, però el menys maleducat d’ells. Amb mi mai s’hi va fotre.
- Tenia els meus motius per ser amic de l’Armando, però mai em va agradar com et va tractar. Però, en realitat, amb qui vull parlar és amb ELL – i assenyala clarament a l’Èric.
- Amb mi? – diu l’Èric. – Però… ¿Què tinc jo d’especial?
- Ets un intel·lectual aficionat. Un filòsof viu – li respon el Martí. – I jo, valga’m el destí, vull ser alumne teu. Vull que m’ensenyis teoria, el que penses.
- Suposo que no ignores – salta l’Èric – que per a això estan els llibres i Internet. Allí s’hi poden aprendre moltes coses.
- Els llibres i Internet donen informacions, és clar que sí, Èric. Però prefereixo un contacte de tu a tu. Una cosa personal. M’agradaria tenir un mestre en filosofia. I tu ho podries ser. Si ho prefereixes et puc pagar alguns diners…
- Vull que em donis dos dies per a pensar-m’ho – va dir l’Èric.
- Mmm… d’acord – diu el Martí. – tens dos dies per a pensar-t’ho, però que m’escolti el gran Zeus que vull que acceptis – i el Martí es gira cap a la Esse i diu: - i tu i jo, maca, anem a parlar una mica.
- Encantada guapo – diu la Esse – vinga, amigues, Èric, ens veurem un altre dia, salut!!
- Jo ara voldria parlar a soles amb l’Èric – diu la Miranda. – Ens veiem, noies.
Així marxen: el Martí i la Esse junts, l’Èric i la Miranda també junts, i, per separat, la Simpy i la Anti.
¿Com continuaran aquestes aventures?
-------------------------------------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com
l´Autor
70 Relats
40 Comentaris
21693 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Em presento.Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).
Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.
El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .
El meu nom de Twitter és
"El Dorat"
El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com
El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .
La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .
Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .
Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
http://ciutat-perenne.com/m/3qa
Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".
Que vagi bé!!!
Últims relats de l'autor
- Osset de Peluix. .Un conte de l’Èric l’¿etern? solitari i la seva explicació tècnica del mateix.
- Alternatiu d'Osset de Peluix: una aventura d’Èric i Miranda a l’estil de narrador protagonista.
- Osset de Peluix (67). Una persona sent un fort odi cap a l’”Osset de Peluix”
- Osset de peluix (66). Els vertaders recents sentiments de l’Èric.
- Osset de peluix (65). ¿La Miranda morta?
- Osset de Peluix (64): L’Armando proposa deixar estar el tema de la Miranda.
- Osset de Peluix (63). Sessió de xat en les quatre amigues.
- Osset de Peluix (62). Una parella parlant del seu futur.
- Osset de Peluix (61). La revelació de la Eva.
- Osset de Peluix (60). Presentant al Martí, l’amic de “tatuatge”.
- Osset de peluix (59). Sobre els amors de la Esse.
- Osset de Peluix (58). La sorpresa amorosa de la Anti.
- Osset de Peluix (57). L’endevinació de la Esse.
- Osset de Peluix (56). El misteriós espia del Bailie's.
- Osset de Peluix (55). La gesta de l'Armando.