Alternatiu d'Osset de Peluix: una aventura d’Èric i Miranda a l’estil de narrador protagonista.

Porto uns quants minuts esperant-la i ja sento que se’m fan com si fossin eterns. Potser fumaria si no fós que no sóc pas fumador. Finalment, ella arriba. A l’habitació no veig gairebé gens d’il·luminació, com correspon en aquesta ocasió tant especial i concreta. Sé que no és la seva primera vegada en el seu cas, però en el meu sí que ho és. Ella està preciosa; els seus pitets, no molt grans però encantadors, ressalten sobre la seva en certa manera petita figura sostinguda per unes cames elegants. La meva habitació, encara que em fixo més en ella que en ninguna altra cosa, no té gaire que em sorprengui tractant-se de mi; en un racó, l’ordinador; en dues parets, estanteries plenes de llibres, encara que per nerviosisme jo no solc llegir molt; hi ha algun que altre quadre, inclòs un de Tintín ambientat en la seva aventura al Tíbet. Les parets de verd clar semblen de verd fosc per causa de la foscor quasi completa. Quan m’apropo a ella, ansiós, encara que fa una hora em costava decidir-me a fer-ho, li puc olorar, tot i que tènuement, la seva suor ansiosa i el perfum del seu pèl arreglat. La beso i palpo amb els llavis la seva saliva gustosa i més que agradable junt amb els seus propis llavis. Toco suaument i sense presses la seva pell càlida i tendra de noia femenina. Ella em diu paraules romàntiques i agradables, gairebé tant com les meves, com correspon als enamorats que gairebé som ja. La foscor de l’habitació ajuda a la relaxació i és en certa manera confortant, alhora que sembla difuminar les siluetes dels objectes de la decoració.

Sento que passa el temps, encara que l’activitat continua i, quan, segons el rellotge (ara ja gairebé m’he oblidat del pas del temps) ha passat una hora i deu minuts, ella em demana, i jo li concedeixo, que, de moment, ho deixem estar, m’estiro sobre el llit i em pregunto si ho he fet bé. Però noto que ella em somriu aparentment satisfeta. ¡¡Pocs minuts després, ella em diu que s’ha enamorat de mi!!




Sigues benvingut a Ciutat Perenne: http://ciutat-perenne.com