Osset de Peluix (61). La revelació de la Eva.

Un relat de: cuidador_d-ossets
La Simpy camina sola pels carrers de la ciutat. Té la intenció de passejar una mica abans de tornar-se’n cap a casa. No té pressa. De sobte, des de les ombres d’un portal, algú sembla cridar-li l’atenció.

- Psst!! Simpy!! Per aquí!!

¿Li volen fer una gamberrada o és algú amb bones intencions?

Després de pensar-s’ho una mica, camina, a poc a poc i prudentment, en direcció a la veu. Res sembla amenaçador.

Al cap d’uns passos, una noia surt d’entre les ombres del portal. És la Eva, l’esposa del Joan i la nora de l’Èric, a més d’una amiga de la Miranda.

“Què deu voler aquesta noia?” es pregunta la Simpy. Trigaria poc en saber-ho…

S’apropa la Simpy a la Eva i, quan estan a menys de dos metres de distància, la noia es presenta amb aquestes paraules:

- Sé qui ets, Simpy. La Miranda m’ha parlat de tu. He vist alguna que altra foto teva. Em presento: sóc l’esposa del Joan, germà de l’Èric.

- Sí… alguna vegada em sembla que la Miranda m’ha parlat de tu últimament. No esperava veure’t per aquí… i d’aquesta manera tant dissimulada. ¿Que hi ha algun problema?

- Doncs sí, estic en una situació atabalada, bé, almenys en certa manera. Jo… l’Èric…

- Vinga, - diu la Simpy, - asseiem-nos en un bar i m’ho explicaràs amb més calma.

Ja en el bar, la Simpy demana una cervesa i la Eva una aigua natural. S’asseuen a una taula. El bar és bastant petit i no hi ha gaire gent. Es nota que aquesta no és una nit de futbol.

En quan a l’Eva, es nota que li falta temps per a explicar-se-li-ho de seguida a la Simpy.

- Vinga – diu la Simpy, - explica’m quin problema hi ha entre tu i l’Èric.

- Com t’ho diria – diu l’Eva, amb veu de dubte; - El Joan és un bon home i, a la meva manera, l’estimo. Però sempre he trobat l’Èric, en bastants aspectes, un home més atractiu. I ara no sé què fer. Em pregunto si val la pena fer algun intent per seduir a l’Èric o deixar-ho tot lo relatiu a l’Èric per seguir amb el Joan. Jo no sé si…

La Simpy la interromp:

- ¡¡Doncs maca, és clar que no val la pena deixar el Joan!! Ja sou feliços, i ell és un bon home. ¿Vas a arriscar el teu matrimoni per fer una aventura amb un altre home? ¿I com s’ho prendria la Miranda, la teva amiga, que també va darrere de l’Èric? No, creu-me, començar una aventura amb l’Èric és el mal camí.

- Però… no sé jo si…

- Res, res, creu-me: continua amb el Joan i deixa estar cap possible aventura amb l’Èric.

- Però és que l’Èric és més intel·ligent que el Joan en alguns aspectes, i té un tipus més musculós… I m’agrada tant… i tu dius que…

- Mira, Eva, - li diu la Simpy, - tu ets lliure de fer el que vulguis, però dintre de certa responsabilitat. Si vols ser infidel al Joan allà tu, però jo no t’ho recomano. Comprenc els teus sentiments, però et convé més prosseguir un matrimoni que per ara et funcioni. I ara, ho sento, però – diu amb veu neutra, potser intentant amagar que menteix, - tinc un assumpte i molta pressa. Molta sort, Eva.

- Però Simpy, ¿no et pots quedar una mica més?

- No, no puc – la Simpy deixa unes quantes monedes sobre la taula per pagar la beguda i surt immediatament cap a fora del bar.

La Eva, deixant marxar la Simpy, es queda asseguda com un minut, pensant i rumiant, i finalment paga la beguda i surt del bar. ¿Ha pres una decisió? Després ho sabrem.





----------------------------------------------
Sigues benvingut a la web principal de l'Osset de Peluix: http://ciutat-perenne.com/m/3n9

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

68 Relats

44 Comentaris

17864 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
http://ciutat-perenne.com/m/3qa

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!