Osset de Peluix. .Un conte de l’Èric l’¿etern? solitari i la seva explicació tècnica del mateix.

Un relat de: cuidador_d-ossets
En aquest exercici tornarem a utilitzar el personatge de l’Èric, qui tornarà a ser el personatge protagonista.

El text constarà de les següents dues parts, d’acord amb les normes:
1ra part: escriure un text no literari que expliqui:
• Qui és el protagonista i quin és el seu estat inicial (en aquest cas, més aviat d’equilibri de fets, capbussat com està en el seu món literari “invulnerable”).
• Quin és el desencadenant que causarà el conflicte inicial (aviat l’explicaré).
• Quin és aquest conflicte inicial i la seva naturalesa (en aquest cas, més interna que externa; aviat explicaré quin és aquest conflicte inicial i la naturalesa en que consisteix).
2na part: veurem l’escena en que es desencadena el problema i s’insinua el conflicte inicial en el que es veu abocat el protagonista.

La primera escena té una extensió màxima de 1.000 caràcter amb espais i la segona part tindrà un màxim de 2.500 caràcters amb espais.
Anem al gra, doncs...

Text no literari que explica el protagonista i el conflicte:
El protagonista, ja presentat en altres ocasions, és Èric Alàssar, filòsof, escriptor, lluitador a la seva manera i, almenys per ara, sense parella; es pren a sí mateix com una persona de bastant mal geni... però potser no ho és pas.

En el seu estat inicial no té problemes econòmics, viu tranquil entotsolat en la seva literatura i va fent la seva vida tranquilament... almenys per ara...

El desencadenant que posa en inici la seva aventura és l’aparició de la Miranda, d’una noia que vol canviar de parella i que li ofereix a ell la possibilitat de ser el seu nou novi (podeu anomenar-ho un culebró d’amor si voleu).

El conflicte inicial és que l’Èric no té molts desitjos de tenir una parella, i que la Miranda no ho té pas fàcil per a seduir-lo... si és que pot... I, és clar, l’Èric no pot ser escriptor a temps complet, per dir-ho així, i alhora nuvi...


L’escena (basada en part en l’Osset de Peluix, perquè no dir-ho) és la següent:

Jo, Èric Alàssar, ja he arribat a casa, quin cansanci, obro la porta amb la clau i em sorpren una mica el que veig: el meu germà Joan amb una noia, desconeguda per a mi, bastant guapetona, que em miren els dos atentament. Crec que és millor no interrompre’ls i anar a lo meu. Dic hola al Joan i em tanco a la meva habitació amb el meu ordinador, llest per acabar un capítol dels meus escrits. Però...

Sentat davant de l’ordinador, escolto, encara que de lluny, que mon germà i la seva suposo que amiga (no oblido que el meu germà està casat amb una dona molt guapa, la Eva) estan parlant d’alguna cosa ¡¡i em sembla sentir el meu nom a vegades!! Decideixo que provaré de no fer-ne cas. D’aquestes, un quart després...

La noia entra en l’habitació i es posa al costat meu, asseguda al llit. ¿Què voldrà? Al principi, penso que només ve a presentar-se i a dir-me quatre coses, ¡¡però al final resulta que està més interessada per mi que no només per això!! Es presenta com a Miranda i m’explica vàries coses: que té un nuvi Armando que és (almenys en l’actualitat) un abusador, que vol canviar de parella, que no es pot quedar sense parella de resultes d’una promesa que li va fer a la seva moribunda àvia... ¡¡i vol una cita amb mi!! Fa molt de temps que ninguna noia em demanava una cita (tot i que en alguna ocasió m’havia passat en el passat remot, i la resposta era sempre que no). Notava un calfred en les cames i un desig que treia el cap en mi... ¿li passa això a tots els solitaris que surten poc? Li vaig dir a aquesta noia vàris arguments per tal de dissuadir-la educadament d’intentar quedar amb mi, sense resultat (o almenys sense suficient resultat). Al final ella em va escriure el seu número de mòbil i me’l va donar i em va demanar sisplau que quedessim abans del dijous a les vuit de la tarda (avui era precisament dimecres), perquè preferiria “fer-li el salt” a l’Armando i no tenir ja una cita amb ell gola avalll. Després, ella va marxar; jo vaig mirar el seu número de telefon, vaig mirar el meu ordinador i vaig anar a parlar amb mon germà sobre el tema...




------------------------------------------------------------
Les explicacions d'aquest conte estan basades en la teoria pròpia de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.


-----------------------------------------------------------
Sigues benvingut a Ciutat Perenne: http://ciutat-perenne.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

70 Relats

40 Comentaris

21637 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
http://ciutat-perenne.com/m/3qa

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!