Primer de tot, gràcies per tots els comentaris.

Després, m'ha agradat bastant la solució formal de transfigurar la fortuna en una sort (mai millor dit) de persona, i també que aquesta acabi escollint (o no, però prefereixo pensar que si) un simple home treballador per dotar-lo amb el seu do.
Les persones normalment durem massa poc i també ens poden arribar a semblar massa fosques les nits, però si alcem la mirada podem veure com les estrelles estenen els seus campaments sobre els nostres caps. Només cal llegir d'entre les constel·lacions de l'atzar l'enorme missatge de la fortuna, la que alhora ens està llegint a nosaltres, ja que nosaltres només som algunes de les síl·labes d'aquell missatge que no s'acabarà mai d'es...

Cordialment, Carles Girós Mascaró.

Un poema que reflecteix un mar en plena maror (pot ser el Mediterrani), però també un altre mar, dos mars. El primer entra pels sentits i et parla donant-te les vivències en les quals realment es basa la poesia, el segon com a símbol d'un procés poètic molt profund que oneja dins del poeta. Una mar neda dins de l'altre (i viceversa) i juguen com si fossin dues rimes enamorades. Al final, els dos mars s'uneixen en un de sol, un plural mirall.

Fets amb flames líquides d'atzar.
El mar m'explica amb paraules d'aigua
Canten la història del present.
amb la sensació que el mar
em revela els secrets més profunds de la poesia.

Aquests són els versos que més m'han agradat.

Una salutació i bon dia.

Cordialment, Carles Girós Mascaró.

Són moments en els quals cíclicament es mor i es reviu. És descobrir que la persona que sembla immortal, és mortal; igual a tu i a la vegada perfectament única. Els amants es lleven les paraules de la boca igual que els petons. Tot coincideix: pauses i exclamacions, riures i silencis. Aquests són els moments en què els enamorats traspassen, per uns instants almenys, el temps i es transporten a un món ple d'enigmes sense pregunta i contestacions sense resposta.
Curt i suggerent. Enhorabona.
Cordialment
Carles Girós Mascaró.

Trobo un bon encert el fet de diferenciar entre realitat i problema. La veritat és que moltes vegades ens centrem —individualment i com a societat— en solucionar realitats que valdria analitzar amb un ull crític i no deixar-nos emportar, moltes vegades, gastant energia, temps i moltes altres coses innecessàriament. Les altres realitats que es desprenen d'aquestes realitats que intentem solucionar, moltes vegades són positives una vegada que un en reflexiona. Per exemple (tot i que sigui una mica ximple), aixecar-se per canviar el disc de música (fas exercici) vs. comandament a distància (que et quedes segut i no et mous). El tema és molt llarg i no vull soltar un rollo, però ho trobo bastant encertat per la importància del tema.

Una salutació i bon dia.