RE: VOTACIONS RPV 313 REPTE POÈSTIC VISUAL: TEMPS?

Aquí teniu els poemes que hi participen:

1.- MOLT DE TEMPS

Quant de temps:
Una tija
Roc molsós
Pi torçat
Rierol
Nit de boira
El migdia
Sol i lluna
El fresc vent
So de pluja
Llum verdosa...

A les mans
L'esquelet
D'una fulla
Molt de temps...

2.- (sense títol)

Si el temps no ens enfonsa,
l'enfonsem,
dit i fet.
Si el temps no és propici,
altre temps ens vindrà,
fet i dit.
Perquè el temps
és capciós,
capritxós,
enganyós...
confiem en l'atzar!

3.- La sorra dels dies

Va caient el temps dins la sorra dels dies,
dunes d’un desert que immuta el rostre.
Jorn a jorn, mos a mos, el temps engruna
els penyals de la joventut, de la vigoria.

Mig amagat, el rellotge reitera les cadències
d’un pas que no cessa, d’un viatge reglat,
pentagrama de sons i d’instants, fugaços, subtils.

Batecs d’un viure que esdevé al capdavall
sorrera d’ara i avui, de fets, mots i propòsits
que, amb tot i no tornar, restaran intactes
en la pols i l’eco que el vent escampa arreu.


4.- Reflexió

Quin temps ensorro a l'arena?
El que darrere he deixat?
O és aquell que sense pena
em trobaré al meu davant?

El passat el tinc molt ple
de records, dolents i bons.
El futur és camí incert…
On durà? Per quant de temps?

Jo bé voldria saber
el que em queda d'avenir.
No ho he vist a cap rellotge,
però s'escurça... rabent!


5.- Absència temporal

En l'etern instant
d'aclucar els ulls un segon
la teva absència visual
ha sigut molt més
que un temps perdut.

6.- Tems el temps

Tems
el temps
que se t'escola
entre els dits quan
estàs segur que el tens
Fuig
del sòlid puny
clos, tancat i hermètic
per les mil i una escletxes
que hi ha fet el pitjor dels temps
És
una serra
que escapça
sempre implacable
qualsevol dels teus desigs
i el transforma en la sorra fina
de la inabastable platja de l'eternitat

7.- Temps

Voldria entrar en el temps , desplaçar-me a dins seu,
tímidament potser, o bé amb coratge
-tal com sempre acostumo a fer les coses-
voldria entrar-hi així, i que el temps m’abracés,
com qui entre en el mar,
tan blau, avui,
tan ple,
tan lluent,
i tan fosc.

I amb alè de sirena, entre algues i esculls,
poc a poc sense presses
sense fites ni argúcies, sense enganys ni temors,
existir en llibertat.

I davant d’aquest blanc- perquè em sento petita-
que el temps fos aquell hàbitat
natural com el ventre de la dona que em duia surant dins del
seu cos.

8.- Inabastable

Trampa inabastable,
fuges de mi
quan et cerco.

És impossible retenir-te
en una imatge,
enllà del reflex amagat.

Mal que no ho vulguis
tu tampoc, fuges, sí,
també quan no et cerco.

Paràsit arrapat
a l'ignot no visible.

Somni irreal,
humà invent cruel,
fill d'un deu pregon
de la ficció.

Incògnita inabastable.

.....................................
I fora de concurs

S'esmuny el temps

Ens engoleix, de mica en mica,
des que vam ser.
Ni el controlem, ni el posseïm,
I ens manca temps
per veure com passa.

Hi convivim, en formem part,
però en som només esclaus.
Com l’aigua, s’esmuny,
I irònicament en voldríem portar el ritme
quan ni tants sols el podem entendre.

..............................................................

8. Inabastable
6. Tems el temps

3.- La sorra dels dies
7.- Temps

3 la sorra dels dies
5 absència temporal
7 temps

3. — La sorra dels dies

7. — Temps

3 i 6.

Au! Salut i rebolica!

6 i 3

8 i 6