Cercador
ESCULTOR
Un relat de: Carles Girós Mascaró- Compartir:
meitat llampec,
meitat ombra.
Tu, adormida: una estàtua,
el dit de l'anell de les meves paraules.
Faig motlles de tu en mi,
la lluerna de la meva pupil·la et guarda,
cada gest, cada marca,
el cap, els peus, l'esquena,
cada ull que s'entretanca
des de la nacrada plata
que plora mars de nits a l'horitzó,
a la innocent closca d'or
que balla la balada de la matinada,
cada color blau que des de la cortina
de la teva pell em mira,
cada paisatge que trobo a la teva panxa,
cada platja de somriures,
cada dolça campana que ressona als teus llavis,
cada florida revelació,
cada núvol d'escuma salada que acarona la teva pedra.
Tot ho guardo per fer-te
ara que no hi ets.
Sol són records alats, les mans dels quals
avui esculpeixen les teves roses, els teus prats
i les dunes on la lluna ens havia somiat...
Ara que he acabat, t'embolico i reposo,
cuso als meus llavis el teu nom,
m’invento fidelment les teves lletres,
no et mous, si respires, dorms,
encara som tendre fang al sol.
l´Autor
12 Relats
33 Comentaris
1293 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Aquí escric: relats (més llargs o més curts), algunes reflexions i, encara que sembli molt ambiciós, intento escriure alguna bona poesia. Espero que els gaudiu.Agraeixo molt els vostres comentaris.
Una salutació i Bon dia
Contacte: carles.giros@gmail.com