VAIXELL DE PAPER

Un relat de: Carles Girós Mascaró
He descobert que del mig de
la fugaç pedra del teu cos
germina un cristall etern:
la teva estàtica obra de vent.
Hi ha un viaducte secret
pel qual tiro un vaixell de paper.
La saliva de l'alleujament raja,
la font d'un trèmul acord,
les mantes són fantasmes,
cel nu de cel,
nosaltres: dos arbres,
fulles, aire, so, paisatge...
Tallo l'aigua de la teva nit,
un res es fa tot
i el tot neda l'instant,
les branques dels teus braços brollen,
flota vidriós davant meu
el primer gra de diamant,
floreix, fructifica,
em parla amb paraules
d'infinits sols
i s'esvaeix.
Els meus ulls naufraguen
dins dels teus,
l'aigua de l'instant
sobre la teva pell es vessa,
per les esquerdes s'escapoleix
i de temps et prenya.
Com dues dunes al desert,
esperem, ens trobem perduts,
ens confonem amb la terra erma:
ja només ens queda temps,
temps i res més.

Comentaris

  • El cos de la teua amada. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-03-2023 | Valoració: 10

    Un poema que ressalta la teua amada en el teu cor. Senzill i a la vegada amb tanta passió que ix del teu cor.
    Enhorabona, Carles.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Temps[Ofensiu]
    Prou bé | 12-03-2023

    Temps i res més? El temps pot ser tot!
    Bon poema
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Carles Girós Mascaró

Carles Girós Mascaró

23 Relats

54 Comentaris

4701 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Aquí escric: relats (més llargs o més curts), algunes reflexions i, encara que sembli molt ambiciós, intento escriure alguna bona poesia. Espero que els gaudiu.

Agraeixo molt els vostres comentaris.

Una salutació i Bon dia

Contacte: carles.giros@gmail.com