Pell

M'agrada la forma i contingut del teu poema.I com defineixes la pell amb tanta delicadesa.
Enhorabona Kefas!

T'agraeixo també el comentari que em vas fer del meu relat.

Marta.

La primera capa de les persones és la seva pell. És especialment atractiva després d’un bany al Mar. La pell salada és la vida. Una forta abraçada.
Aleix

Com que els meus predecessors en el comentari del poema ja han prou bé les virtuts del mateix, m'afegeixo a llur parer i els subscric en llur totalitat. És un poema completíssim en forma i fons. Ara bé, a mi els peus nus no em diuen res, triaria altres zones de la pell humana: el clatell a la vista amb el cabell recollit, una galta rosada, les mans tan expressives, etc. Per a gustos, colors. Enhorabona, kefas!

Un poema on plasmes les sensacions que experimentem quan entren en contacte amb la part més sensible del cos humà, la part que serva el dietari emocional de la nostra vida i ho fas amb un realisme que arribar a tocar la pell dels teus seguidors lectors, per la descàrrega de sensacions viscudes que ens fas reviure. Gràcies per fer-ho possible...

Algú em va dir un dia, potser vas ser tu, que la pell és el més profund que tenim. Aquí ressegueixes la pell des de la part més superficial fins a la part de més endins en forma de preguntes retòriques.
Jo, potser és una fantasia meva, sempre he volgut penetrar la pell dels meus amants fins arribar a la seva memòria, fins arribar a
La pell
freda
de
l'oblit
la pell
suau
dels
records
la pell
dels
teus
peus
n
u
s
I he cercat el mateix amb la meva pell.
La forma del poema ben trobada, com un cos nu.

Molt bo el tractament de l'espai a aquest poema.

A mesura que els verosos es van escurçant s'obliga el lector a fer circular la mirada i llegir cada cop més a poc a poc, fins al punt que un vers és una paraula o una lletra; el qual també va disseccionant la relació entre significat i significant de les paraules fins a arribar a la paraula "nus". La qual se separa en els signes abstractes que la componen (les lletres) i els deixa caure cap a un silenci profund com si fos el degoteig d'una aigua de lletres flamants que allarguen i estenen verticalment sobre la pàgina la idea de la nuesa. Sembla com si la paraula "nus" fos una metàfora del cos del mateix estimat/estimada desfent-se en plaer i estenent-se a sobre d'un matalàs on ja no queden paraules a dir.

Molt bell, eròtic i original pel que fa a la relació entre estructura i contingut.

Cordialment,
Carles Girós.

Tot dit!

Això traspua la pell; això traspua el teu poema.

Molt bé, kefas.

Fidel Gangonells

a flor de pell. Un bell poema plè de sensibilitat i sensualitat a l'hora. M'ha agradat moltíssim !

Enhorabona Kefas, com sempre ets un crack.

Rosa.