Masaoka Shiki – Hivern 2.0

Un relat de: Carles Girós Mascaró
Masaoka Shiki, com es va dir a la primera intervenció, va patir una tuberculosi pulmonar que es va tornar vertebral i, finalment, li va impedir moure's. La seva poesia, com no podia ser d'un altre forma, es va veure afectada per aquest fet. Als seus poemes és molt habitual trobar la nit i la lluna (pel seu insomni), la soledat, fragilitat, etc. Per tant, els seus poemes tenen uns ulls que miren la realitat des de l'intimidat; i el que aconsegueix, entre altres coses, amb les seves creacions que fructifiquen en haiku, és transmutar la fatalitat que li trepitja cada cop més els talons en un acte lliure. Del destí fatal a la bella llibertat; de l'obscuritat, fa aparèixer un estel fugaç.

Per ara, penjaré dos haikus d'hivern separats en dues publicacions. A partir d'aquí, seguiré amb les altres estacions i, si veig que us interessa prou, us proposaré alguns més d'hivern al fòrum perquè escolliu del que voleu una anàlisi d'aquest tipus o, si ho preferiu, un intercanvi d'opinions, dades i anàlisis conjunta (i així successivament amb les altres estacions).


Ara, sense estendre'm més, m'aproximaré al primer haiku:

雪降夜 障子の穴を 見てあれば

Iuki furu yo shooji no ana o mite areba


Dono un cop d'ull
Pel forat de la porta
Nit de nevada


Primer em detindré als kanjis d'aquest haiku per fer èmfasis en el fet que el mateix idioma japonès (i les llengües que usen ideogrames en general) ja és poètic en si mateix. Són símbols que provenen de "dibuixos", i reflecteixen vivències reals i concretes més que lògiques, fets o sons abstractes com fem a les llengües alfabètiques (això és una cosa que puc explicar més en profunditat en una altra ocasió si voleu).
El primer que ens trobem és el "kigo" d'hivern, que és "neu" "雪". Aquest es forma de la combinació de dos kanjis. El primer és el de "pluja" "雨"; que alhora, està format per "cel" "一", "núvols" "冂" i els quatre punts que representen les gotes caient. El segon és el d'"escombra" "帚"; que està format per "mà" "肀" i "pinzell" "彐". Per tant, pels japonesos, la neu és la pluja que es pot escombrar.
Tot seguit ens trobem amb "caure" "降", que és la combinació de "turó o paret" "阝" i "baixar" "夅". Quan s'ajunten "neu" "雪" i "caure" "降" es forma el concepte "nevada".
Com a últim kanji del primer vers, ens trobem amb "nit" "夜". L'ideograma original (del qual no puc posar foto, però animo a buscar-la) era una persona amb els braços estesos "大" al mig, una lluna a la dreta i una línia curta a l'esquerra. La línia curta, en principi, significa el concepte de reiteració; per tant, la nit seria quan una lluna apareix (inclús quan no es pot veure) una vegada darrere l'altre per sobre d'una persona.
La combinació de kanjis "障子" és el "shoji", que és la porta corredissa de paper japonesa. Per resumir, es traduiria com: "cosa petita" "子" (pel seu poc pes i la seva fàcil mobilitat) "que obstrueix o bloqueja" "障".
L'últim que diré, ja que la resta són en "hiragana", és "mirar" "見". Aquest ve d'"ull" "目" combinat amb "humà" "儿". El símbol original i primitiu, era el dibuix d'una persona amb un gran ull com a cap.


Ara, del haiku hi ha vaires coses a comentar:

Al principi, podem sentir la solitud i el fred d'una nit d'hivern penetrant la nostra pell, calant fins als ossos i deixant-nos petrificada l'anima. Shiki, per una raó misteriosa (alguna llum o algun corrent de vent entrant a l'habitació, per exemple), s'aproxima encongit a la porta sense poder pensar en res més que en el fred, i mira per un forat que troba a la porta "shoji". De sobte, el seu cap s'il·lumina. Sembla que el fred s’hagi esfumat, i la seva ànima fa un salt d'emoció davant la bellesa sagrada d'una nevada nocturna. L'existència es congela en un silenci que conté totes les veus del temps. El "aware", fa que el mateix Shiki es transformi en neu. Es dilueix en un res on es troba l'energia de totes les formes: no hi ha persones, no hi ha cases, ni animals, ni tan sols ell mateix; només hi ha neu que cau sobre neu. El dins i el fora, el fred i la calor, el llum i la foscor; alhora que són pols oposats, un participa de l'altre a través d'un forat a la porta que és més que un forat a la porta. Dins de la realitat empírica i quasi objectiva, es deixa entreveure alguna cosa més del que normalment anomenem "realitat".
És un haiku que aconsegueix fer conviure un moviment frenètic i caòtic amb una quietud absoluta i còsmica. Amb la brevetat de tres simples i descriptius versos, es transmet tot un complex de sensacions, emocions, imatges i idees increïblement profundes. La neu cau "雪降" i tot es converteix en neu. Aquí l'habilitat d'en Shiki és impressionant.

Comentaris

  • idiogrames[Ofensiu]
    Atlantis | 10-05-2023

    Evidentment el llenguatge amb idiogrames és molt poètic. M'agrada i aprenc de tot el què expliques i sobretot trobo molt interessant l'explicació dels idiogrames de cada paraula.

    També ens presentes els haikus amb tota profunditat. El què significa cada vers. Com fa entrar el paisatge a dins els ulls dels poetes.

    Estic llegint un llibre de poemes xinesos i si bé no tenen la mateixa forma que els haikus, sí hi ha també la descripció de la natura com a base principal de la seva poètica.

    Sembla que tot vagi més a poc a poc.

    Gràcies per posar a l'abast. els teus coneixements.

  • Poesia[Ofensiu]
    Prou bé | 17-04-2023

    Erudició i poesia en les teves explicacions i descripció del haiku.
    Gaudi llegint el teu relat. Gràcies.
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Carles Girós Mascaró

Carles Girós Mascaró

23 Relats

54 Comentaris

4866 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Aquí escric: relats (més llargs o més curts), algunes reflexions i, encara que sembli molt ambiciós, intento escriure alguna bona poesia. Espero que els gaudiu.

Agraeixo molt els vostres comentaris.

Una salutació i Bon dia

Contacte: carles.giros@gmail.com