ETERI

Un relat de: Carles Girós Mascaró
Núvols rosats, ingràvides brises,
Anyils onatges, fumerades,
Lliris de mar, etèries verdors,
Arriben, passen i se'n van fora del nostre món,
per (com una libèl·lula) aterrar a aquest món.
Després, la gent:
Pesades roques, dunes desplomades,
Sota el vent a ells mateixos ancorats.
Les ribes poden desaparèixer,
Tot pot ser terra, aigua o cel,
El espai pot obrir-se i aparèixer el vuit.
Malgrat això, arriba la gent i se separen,
El espai es tanca i apareix l’espai.
La libèl·lula s’ha esfumat.

Comentaris

  • Preciós.....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-03-2023

    poema on el canvis de la natura amb el temps són evidents. Un versos pulcres i enriquidors.

    M'ha encantat llegir-ho Carles.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Tot canvia, però…[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2023 | Valoració: 10

    Doncs sí, tot canvia i no ens n’adonem de la velocitat del canvi. Tens raó quan dius que la mar pot ser terra, cel o aire. Ara, no tenim més remei que trepitjar el que tenim sota els peus. Gran poema, molt ben escrit, molt enriquidor i reflexiu. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Correcció [Ofensiu]
    Prou bé | 19-03-2023

    Que sempre es genera en llegir-te.

  • Aprenc[Ofensiu]
    Prou bé | 19-03-2023

    Aprenc en els teus poemes maneres de posar vers rere vers. Aprenc de la reflexió que sempre des generaven llegir-te i, avui, he après el significat d'una paraula: anyil.
    Gràcies
    Amb total cordialitat

  • L'espai es tanca...[Ofensiu]
    llpages | 16-03-2023 | Valoració: 10

    i apareix l'espai, una frase tan capciosa com preciosa. M'ha agradat!

l´Autor

Foto de perfil de Carles Girós Mascaró

Carles Girós Mascaró

23 Relats

54 Comentaris

4586 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Aquí escric: relats (més llargs o més curts), algunes reflexions i, encara que sembli molt ambiciós, intento escriure alguna bona poesia. Espero que els gaudiu.

Agraeixo molt els vostres comentaris.

Una salutació i Bon dia

Contacte: carles.giros@gmail.com