Cercador
ETERI
Un relat de: Carles Girós Mascaró- Compartir:
Anyils onatges, fumerades,
Lliris de mar, etèries verdors,
Arriben, passen i se'n van fora del nostre món,
per (com una libèl·lula) aterrar a aquest món.
Després, la gent:
Pesades roques, dunes desplomades,
Sota el vent a ells mateixos ancorats.
Les ribes poden desaparèixer,
Tot pot ser terra, aigua o cel,
El espai pot obrir-se i aparèixer el vuit.
Malgrat això, arriba la gent i se separen,
El espai es tanca i apareix l’espai.
La libèl·lula s’ha esfumat.
Comentaris
-
Preciós.....[Ofensiu]Rosa Gubau | 20-03-2023
poema on el canvis de la natura amb el temps són evidents. Un versos pulcres i enriquidors.
M'ha encantat llegir-ho Carles.
Salutacions.
Rosa. -
Tot canvia, però…[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 20-03-2023 | Valoració: 10
Doncs sí, tot canvia i no ens n’adonem de la velocitat del canvi. Tens raó quan dius que la mar pot ser terra, cel o aire. Ara, no tenim més remei que trepitjar el que tenim sota els peus. Gran poema, molt ben escrit, molt enriquidor i reflexiu. Una forta abraçada.
Aleix -
Correcció [Ofensiu]Prou bé | 19-03-2023
Que sempre es genera en llegir-te.
-
Aprenc[Ofensiu]Prou bé | 19-03-2023
Aprenc en els teus poemes maneres de posar vers rere vers. Aprenc de la reflexió que sempre des generaven llegir-te i, avui, he après el significat d'una paraula: anyil.
Gràcies
Amb total cordialitat -
L'espai es tanca...[Ofensiu]llpages | 16-03-2023 | Valoració: 10
i apareix l'espai, una frase tan capciosa com preciosa. M'ha agradat!
l´Autor
23 Relats
54 Comentaris
4457 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Aquí escric: relats (més llargs o més curts), algunes reflexions i, encara que sembli molt ambiciós, intento escriure alguna bona poesia. Espero que els gaudiu.Agraeixo molt els vostres comentaris.
Una salutació i Bon dia
Contacte: carles.giros@gmail.com