Un noi malalt

Un relat de: bloodymaruja
Explica’m un conte, com quan era petit,
em demanava.
I veient-li els ulls espantats
m’inventava relats on no existia
la por ni la malaltia.
Històries intranscendents,
d’aquella mena
que el feien somriure d’una manera
molt seva , com si li fes vergonya,
tapant-se una mica la boca
amb la mà.
El dia serà bo,
al despertar-se el dolor ha marxat
com l’amant d’una nit
que no vol compartir el cafè amb llet,
la quotidianitat.
Però el dolor espera,
amagat sota la vànova,
el moment per a cobrir-lo
de mossegades, primer subtils,
desprès roents com la veritat.
I jo, esperant el remei que arriba amb bata blanca,
voldria ser
equilibrista,
enginyosa,
malabarista,
pallassa,
artista,
graciosa,
per a tornar a arrencar –li
aquella rialla tímida
i veure un altre cop
el seu esguard confiat.

Que fàcil és ser heroi
quan no es té res per perdre,
o quan es pot perdre tot.
I aquí, covarda jo, soc tan valenta
vetllant el son del meu fill ,
que donaria la sang,
l’ànima i la vida ,
per veure’l un cop més
esquerp,
arrogant,
rebel,
contestatari,
bel.ligerant,
provocador.
Es a dir:
Típic i tòpic,
insofriblement adolescent .


Comentaris

  • Dilluns torno[Ofensiu]
    Annalls | 15-12-2012

    Em sembla que aquest mati t'haig de deixar de llegir, perquè m'estas "tocant" molt fort. Tornare amb els teus relats, a vegades t'agrada molt un poema o un relat i no especialment la resta del que escriu l'aut@r, en el teu cas, m'agrada tot.
    Gracies per seguir visitant-me madrina.
    Escolta, ara al llegir aquí escrit el "dits de seda" crec que seria millor cauta o cautament en lloc de sigil·losament, ja que el que pretenc es que les esquerdes dels somnis no es facin més grans, i s'acabi trencant la relació. Que en penses?
    I fissures en lloc d'esquerdes o escletxes? No se que em passa amb aquest poema-pensament. M'agradava molt i ara soc tota dubtes.
    Respecte al escrit d'abans del camp de concentració, guardo l'esperança de que potser, la nostra energia no s'acabi amb el cos, (es tan absurd, la fi de la consciencia!)i si aixi fos, doncs podria ser per continuar patint i essent cada cop més feliços al anar aprenent a ser-ho.

  • Tristesa[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 14-09-2012 | Valoració: 10


    El teu relat és magnífic. Trist, colpidor i ple de desesperança.

    Quan una mare ha de patir un cas com aquest i al mateix temps fer el seu millor somriure per donar valor al fill, crec que no es pot traduir en paraules el dolor que ha de patir el seu cor.

    M'ha impresionat, espero que sigui un relat, no un cas personal.

    Una abraçada.

    Gemma

  • Bon cop, de bellesa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-09-2012 | Valoració: 10

    Abans que res Maribel, moltes gràcies pels teus sempre preciosos comentaris i desitjos. De moment, encara dalt del núvol, veig les coses de color rosa, envoltades de cotó fluix. Ha sigut tot fantàstic. He gaudit de sensacions que desconeixia, he palpat vida i somni i, fins i tot, ens hem banyat, a pèl, en un riuet, a 1.400 metres d'alçada, rodejats de bosc lluent, herba acollidora, aigua viva de riuet refrescant en un paradís amagat de ninfes, prop de Serrat. tot plegat, abraçades d'una parella que somriu, l'Olga i l'Aleix.

  • haver, volia dir :)[Ofensiu]
    magalo | 14-09-2012

    .

  • retrat dificil[Ofensiu]
    magalo | 14-09-2012

    Llàstima haber de veure patir un fill en tanta manera i llàstima que sigui això el que ens inspiri a escriure coses tan belles com el teu relat. Expliques tan bé el teu desig de alleugerar-li el dolor, que l'he sentit com meu i gairebé em salta una llàgrima. Però com aquesta mare que retrates, que potser ets tu, he posat aquest somriure que dius com de pallassa i he viscut per un moment aquesta situació.

    Els meus millors desitjos per tot bloodymaruja!
    una abraçada
    Marta

  • El patiment d'un fill[Ofensiu]
    Illadestany | 14-09-2012 | Valoració: 10

    Colpidor i molt ben expressat el sentiment d'impotència materna davant del patiment-sigui quin sigui-dels fills. Des que ells arriben al món, l'immens goig de tenir-los ja va, per a sempre, acompanyat del patiment per totes i cadascuna de les dificultats que es troben a la vida i que, més que sovint, no podem solventar-los.

  • Recordo[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-09-2012

    haver quedat impressionada la primera vegada que vaig llegir aquest bellíssim poema. Avui , com em va passar amb ANNA X ,he tornat a quedar "tocada ".
    Què no fariem les mares quan un fill perd la salut ?
    Felicitats, estimada bloody. !
    Petonassos.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

347 Comentaris

46246 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com