Bon dia, Neus,
Acab de llegir el teu relat i, personalment, dir-te que he gaudit molt de com construeixes la visió del personatge animal amb una composició veritablement envejable.
No tothom té una mirada ensinistrada per escriure des dels ulls d'altri.
N'estic segur que la protagonista n'és una experta en veure més enllà del que la resta pot (l'olfacte també el deu tenir ben esmolat he, he, he).

Enhorabona pel relat Neus i t'anim a continuar escrivint
Salut i pessetes

Bon dia, Prou bé,
Aquest breu, però meritori diàleg sobre el seixanta aniversari de la parella és una boníssima celebració en totes les lletres (les majúscules incloses he, he, he). Les meves felicitacions als "nòvios" que mai deixaren de ser-ho.

Aprofit l'ocasió per donar-te les gràcies pel teu cometari als meus primers relats a RC, tot un detall per part teva.

Salut i pessetes, bona relataire ; )

Trobo que aquest Joel es molt espavilat, està fet tot un maquinador de malifetes. Si d'aquesta manera el troben indispensable pel grup...

He trobat super ben encertat aquest final tant de rup-i-tup com interessant. T'animo a que segueixis amb el relat en un altre capítol. Enhorabona pel relat! ;)

Et dono l'enhorabona per aquest intens i curiós relat. No puc estar més d'acord amb l'elecció del títol; de segur aconseguirà (si segueix practicant) aquests petons tan desitjats com per fer-li arrencar un somriure inoblidable ;)

He gaudit molt de llegir-lo.