El teu poema és com una dansa delicada entre l'amor i la natura. Les imatges de mirades que arriben fins a les ales del cel i pètals de rosella que esquitxen creen una atmosfera d'intimitat i passió. Les metàfores com "els pits pal·liatiu" i "l’ascens de la meua sang" revelen l'impacte profund d'aquesta unió. Cada paraula ressona amb la bellesa de l'amor, com si estiguessis compartint una part molt íntima de la teva ànima.

Enhorabona, Rafael !

Un poema deliciós, Rosa.
Curt, senzill, però eficaç!
Un veritable plaer de la teva creació; quan més planer el vocabulari més m'agrada el poema

Bon dia, Neus,
Acab de llegir el teu relat i, personalment, dir-te que he gaudit molt de com construeixes la visió del personatge animal amb una composició veritablement envejable.
No tothom té una mirada ensinistrada per escriure des dels ulls d'altri.
N'estic segur que la protagonista n'és una experta en veure més enllà del que la resta pot (l'olfacte també el deu tenir ben esmolat he, he, he).

Enhorabona pel relat Neus i t'anim a continuar escrivint
Salut i pessetes

Bon dia, Prou bé,
Aquest breu, però meritori diàleg sobre el seixanta aniversari de la parella és una boníssima celebració en totes les lletres (les majúscules incloses he, he, he). Les meves felicitacions als "nòvios" que mai deixaren de ser-ho.

Aprofit l'ocasió per donar-te les gràcies pel teu cometari als meus primers relats a RC, tot un detall per part teva.

Salut i pessetes, bona relataire ; )

Trobo que aquest Joel es molt espavilat, està fet tot un maquinador de malifetes. Si d'aquesta manera el troben indispensable pel grup...

He trobat super ben encertat aquest final tant de rup-i-tup com interessant. T'animo a que segueixis amb el relat en un altre capítol. Enhorabona pel relat! ;)

Et dono l'enhorabona per aquest intens i curiós relat. No puc estar més d'acord amb l'elecció del títol; de segur aconseguirà (si segueix practicant) aquests petons tan desitjats com per fer-li arrencar un somriure inoblidable ;)

He gaudit molt de llegir-lo.