Cercador
Senyals i camins
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Ara que res és igual que abans, ni tu ni jo,
ni el que ens envolta, he llegit els nostres
secrets al llarg del temps.
Gairebé talla l'alè aquell propòsit i anhel
de tenir-nos més enllà dels pensaments,
sense descans ni mesura.
Quasi feia mal d'ànima estimar
d'aquella manera.
Sense un segon de serenitat amb l'absència,
només amb el delir de tenir-nos
desesperadament
I he escoltat que sentia.
No vull canviar res del passat,
ni viure de tots aquells moments.
He estripat full per full
metòdicament, sense pena,
enyor ni rancúnia;
asèpticament i sense pressa,
Tot el que em viscut
viu en les prestatgeries i calaixos
del passat, i una mica difuminat
ho recordava tot.
He decidit treure-hi la pols
mot per mot, potser buscant
senyals i camins.
He trobat senyals amb perfums
de flors seques i me'ls he guardat
breument al fons del que jo soc.
Els camins no els he trobat,
els hauré de buscar en l'avui constant
i en el fons del que jo tinc.
Ja no som un sol ésser,
com volíem ser,
ni omples tots els buits existencials,
ni ets el centre del meu món;
però t'estimo immesurablement
amb aquell punt romàntic
i una mica tempestuós
que fa que sempre sigui distint.
Comentaris
-
Així s'afronta la vida![Ofensiu]Jofre | 17-07-2005 | Valoració: 10
Rosa,
Deixes molt clar que assumeixes el pas del temps, els seus efectes i conseqüències (tot evoluciona: tu i el que t'envolta), amb molta elegància, sensatesa i serenitat.
Ets conscient que el temps ha fet el seu curs. Certament moltes coses no es poden canviar, però tu hi busques -t'és habitud- el vessant més positiu.
Saps mirar enrere, sense rancúnies amb la justa temperança. Saps on ets. Utilitzaràs tot el que has après i has viscut; i el que és més encomiable: per seguir mirant endavant.
Sortosament, has construït un nou i bellíssim paisatge interior, sense buits essencials. Ara ets més tu que mai, Rosa.
Sé capaç de mirar enrere, com fas en aquest poema, i esbossar un somriure prudent, distint i perfumat... i aleshores, seguir caminant.
Comparteixo del tot el teu missatge: és lúcid, coherent i esperançador (llegiu també "energia positiva").
Enhorabona Rosa, ets dels que volem seguir bategant amb força i sense enyors innecessaris.
Salutacions.
Gràcies.
PS. Per cert, Rosa... "mallorquineges" verament, per a jo, això és una delícia. -
Preciós i viu, molt viu.[Ofensiu]Josep Bonnín Segura | 15-12-2004 | Valoració: 10
M'ha encantat el llegir-lo, totes les imàtges que emprees per descriure de manera suau i tranquila un gran desencís.
Una tendresa insubornable a l'hora de descriure des del seu principi al seu final.
Enhorabona
Una aferrada pel coll
Josep -
Quina meravella [Ofensiu]brideshead | 15-12-2004 | Valoració: 10
de poema! Quina traça a trobar les expressions perfectes per parlar-nos d'aquell amor que semblava que havia de ser etern i que no ho va ser. Però saps que forma part de tu, i per això el pots contemplar amb serenor. Ni rancúnia ni oblit. Preciós!
Gràcies pels teus comentaris que no t'he correspòs fins ara. Perdona'm! Llegiré més coses teves, perquè només llegint la teva biografia, te n'entren ganes!
Felicitats, un petó molt gran.
Valoració mitja: 10
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
643969 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")