Doncs això, que tindrà que tant ens inspira, molts bonic el teu poema, m'agrada molt la integració d'elements de temporada amb les emocions, un poema càlid com una tassa d'herbes i una manta en un dia de pluja, un plaer llegir-lo.

Sóc un enamorada dels sonets, i veus que no n'he publicat cap, per què els que tinc no són en valencià, però aquest m'ha encisat, pense que cal molta tècnica per a ajustar tot el que requereix per a estar ben fet i ser complet en el seu sentit. L'has clavat!

Bon dia!
És molt difícil aprendre a conviure amb el buit d'una marxa així, sort que els records ens acompanyen per sempre, Molt sentida la teua elegia.
Gràcies pels teus comentaris, sent no haver estat molt activa, ho estic una mica més al meu blog o a la meua plana de facebook, i em tem que enguany he estat una mica massa dispersa en moltes tasques i he deixat de banda algunes coses que m'agrada fer.
Ens anirem llegint, salutacions.

Quin quadre més bonic ens has pintat! Quan diferents es veuen les coses amb el pas dels anys, teníem una riquesa quan érem xicotets que desconeixiem, i amb tan poc es podia ser feliç. Molt emotiu!

Crec que intensitat és el mot que fins ara em sembla més encertat per definit el que sent al llegir, la intensitat de les emocions, que omplen fins l'última lletra de cada vers en reflex de l'emoció que origina aquest cabal de paraules.
Un plaer també trobar tanta musicalitat, és per a mi una de les coses que més m'agrada en poesia, i sens dubte en tens una molt especial, les muses et somriuen!

Et torne la visita Rafael! Un plaer llegir-te, sens dubte ho continuaré fent. M'agrada molt com al primer poema les idees i sensacions s'entrecreuen com pinzellades a un quadre, com bufades de vent que venen de diferents llocs i acaben fent una sola corrent. Almenys és la sensació sinestèsica que em provoca. Moltes gràcies tambè per les lectures i impresions que m'has deixat. Una abraçada.

Hola Aleix, molt bonic, tot un homenatge a les dones compromeses. M'ha agradat molt.

PS: Aprofite per agrair-te el teu comentari de l'altre dia.

Hola!
Jo també vaig tindre una etapa de forums, i no crec que fos temps perdut, sempre et queda un solatge, un aprenentatge que et fa créixer, encara que siga per a aprende el que no vols.
Veig moltes i molt bones intencions i una mena de llista dedesitjos, endavant amb això!




PS: Gràcies pel teu comentari de l'altre día

La teua tendresa i sensibilitat m'han embruixat avuí, estaré atenta als teus escrits, admire comtreballant les emocions viscudes pots traure textos com aquest.

M'ha enamorat el ritme!

Per la lectura i el comentari!

Per la lectura i pel comentari!

El meu Res es pot tornar en Molt tot depen de qui el mire. Gràcies per la teua mirada, un TOT es més del que esperava!

Per la lectura i per les paraules, m'anima molt!

Molta intensitat, i això en un sonet és d'agrair.