et puc incloure en les "víctimes" d'amics a qui envio, quasi diàriament, els poemes que vaig escrivint i que encara els falta corregir.

Si ho vols, necessito el mail per a enviar-te'ls, el meu és: tserramia@menta.net

també et puc enviar arxius d'altres que tinc a l'ordinador, però seria un abús de confiança.

Perdona que no et contesti tal com et mereixes, però aquests dies "hi ha mala maror a casa" perquè el dissabte marxem a Cardedeu,
i tal com ja deus saber, els canvis per la meva filla i per a mi són extremadament conflictius.

Quan sigui a Cardedeu, et prometo que et respondré tal i com et mereixes. mentre tant t'envio el meu sincer agraïment per fer-me un poc, un molt, de companyia . GRÀCIES!

treballar els nens com la terra, sembrant-los de les millors llavors, que preciós!

I és clar que no tens temps! No sé com t'ho fas per, malgrat tot, treure el cap per aquesta wep tan especial.

T'agraeixo infinitament tots els teus desitjos de felicitat. També a tu i a tots els que estimes desitjo el millor possible.

A Cardedeu tinc el pseudònim de: "estrangera"
seguiré donant-te "la llauna" Ets massa bona persona...

Una abraçada.

jo crec que és l'entorn, "l'hàbitat" qui en té molta part de culpa. L'altra potser prové del fet de no haver sabut desenvolupar prou bé, des de nens, un esperit crític davant qualsevol fet o situació.

Hi ha molta inseguretat, molta por, i això és el pitjor que ens pot passar. La por és capaç de fer de l'home un manyoc de desferra d'animal de no res.

perdona, sóc optimista malgrat tot. He estat mestre 37 anys i CREC, de debò, en un món millor.

M'ha agradat molt conèixer-te, ser comentada per tu amb tanta amabilitat. T'ho agraieixo molt i... endavant "deslaol", no paris MAI de denunciar tot allò que no t'agradi.

m'entristeixo quan dius que ja no escriuràs més, i m'alegro qui sap lo, quan veig que em comentes malgrat el poc temps que tens. Gràcies!

Molt boniques les teves paraules, com sempre!

Sembla que tot, entre les teves mans, es torna poesia i amor.

Felicitats!

" del meu cor deixo un tros
amb pany i clau tancat
des d'aquesta hora jove, a...
...l'eternitat"

Mira que tenir el cor "a trossos", pobre cor!
Ja me l'imagino fet un nyap, pobret!

I ara, seriosament, és preciós. Sempre hi ha una parcel.la del nostre món interior, que ningú pot penetrar i que resta en un jardí interior on hi guardem fragàncies i percepcions instranferibles.

Felicitats desocarrel! (arrelat al néctar de les paraules!)

tens un pou infinit que no s'esgota mai; d'on treus paraules i tendreses inigualables, jaume.

els teus poemes tots, tots, tenen suavitat i dolcesa.

Pintes un món on sols hi cap un sol suau damunt d'un mar amb una barqueta d'amor a tota vela. Ens agrada molt passejar-nos-hi i respirar la fragància de les teves paraules.

Felicitats!

Per a MOLTS, MOLTS,MOLTS anys

quin miracle!

Els que els podem gaudir, no sabem el què tenim, oi?

Els ulls de la ment, aquests poden veure fins i tot allò que no veu ningú.

gràcies pels teus comentaris i la teva generosa amistat, helena.

una abraçada!

són "les veus" dels gens, dels nostres avantpassats.

Són les veus del nostre jo interior que explica, que s'explica; milers de missatges que cal organitzar, guardar, escoltar, acallar... uns moments.

Són les veus del jo que es desperta i canta, i gemega, s'interroga, s'estranya, s'alegra, s'entristeix, ens sacseja.

Són les veus del món que ens rodeja i ens explica quelcom inexplicable, la vida, la mort, l'absència, la presència, el pas del temps...

No m'extranya que t'hi aturis.

M'admira veure com "sobreïxes" de paraules, de percepcions, de riquesa desboradant. Felicitats Rosa!

per a MOLTS, MOLTS, MOLTS, anys!

...poder captar-les és senyal que gaudeixes de la més gran saviesa: la de ser capaç d'assaborir al límit cadascun dels instants de la teva vida.

Gràcies Leela pels teus comentaris elaborats i generosos.

Són molt profunds els teus plantejament i això m'omple de joia. Sempre que descobreixo una dona com tu, capaç de mirar la vida front a front, al fons dels ulls, amb valentia, amb amor, amb intel.ligència. sento una gran felicitat.

perquè a mi em va impacatar , tristement, la vida sens vida que duien les meves àvies: amorrades a la casa sense cap més horitzó.

En fi, que tots els qui et coneixem, estem orgullosos de ser els teus amics.

un cop dins,
tanquem la porta;

llancem
la clau al mar,

no sdeixem que mai, mai,
se n'entorni.

una abraçada jaume!

t'estiraré les orelles. ( o no? )

fas bé de comentar-me en un tres i no res, sistema llamp.

gràcies.

et deus haver quedat atrapat muntanya avaaaaaaall

entre els cargols, el trànsit i la mala llet.(waw!)

Un petó.

que no t'has enfadat pas per les tonteries que t'he dit últimament.

Suposo que és que no tens temps o ganes de ficar-te pels meus espais llunàtics...Em sabria freu que haguessis interpretat els meus comentaris negativament. No era pas la meva intenció, ni de lluny!

res més, segueix fruint del do que tens per escriure i per estimar. T'admiro!

això de que t'has tret el lloro per poder fer-me l'abraçada...

Quin relat més intens, ple d'emocions i d'encreuament de pensaments.

És ben cert, penses en una cosa i se te'n va la ment cap a una altra banda com si res. En una volada!

Suposo que tot el que descrius és imaginari(això dels resultats...) Jo, quan em faig proves, m'esgarrifo només de pensar-hi. Quin desastre que sóc!

Gràcies per comentar-me, Unaquimera! M'ha agradat tenir-te a prop, molt a prop, com si fossis al meu costat fent-me companyia una estona. Gràcies!

tota una munior d'imatges que ens volten enllà dels segles, emmarcant i condicionant el nostre petit món.

trobo que tens molta imaginació i molta capacitat de síntesi. Saps apropfitar bé els trets del teu realt per, amb poques paraules, descriure aquest univers dalilià.

i al fons de tot, la tragèdia humana latent com una constant del viure.

I un picar l'ullet a l'amor com a recer capaç de capgirar-ho tot i omplir-ho tot de llum i d'esperança.

"estàs prepadara
per quan et llepi la pell...?"

Molt bé angie!