TU

Un relat de: Cap Baobab
Recordo el moment que els teus ulls van cridar-me pel nom.
El cor em féu una cabriola dins el pit, com semental enfurismat que vol desempallegar-se del genet.

El camí que era un clot vora d'un altre, rodejat per ortigues, arínjols i orenga. Aquell camí em portava fins a una llar perduda dins del bosc. Casa meva, on el fred sovint s'hi rebolcava.
Els hospitals on passaria mesos d'infantesa.
La mort del pare. La malaltia de la mare.

Aprendre que les eines no tenen mànec per esperar carícies.
El sexe que volia l'alquímia de l'amor.
Quan engegàvem motors de matinada marxant a l'estranger i dormíem per torns sobre les motxilles.
Alegries com un rebost.

Tot això es va reunir entre nosaltres encara que no sabia massa qui eres.
Anaves preciosa, increïble.
Vestida amb blanc d'uniforme, molt enfeinada pels passadissos també blancs. Bonica com per devorar-te el cony entre racons o com per decidir estimar-te sempre com s'estima al començar.

Tens ànima enlloc de fer-ho veure. Ho sé.

No em funciona.
Ni antípodes de Nova Zelanda.
Ni llit de dones on ningú deu res a ningú i mira que no és el meu estil.
Ni alçar ferro fins que el campanar esgota les hores.

Em fa una por d'espant no poder oblidar-te.
Al col•legi no t'avisen pas que un dia un avió tripulat per passions certes s'estavellarà contra la teva vida.

És pànic i l'entusiasme junts.
Pànic d'existir condemnat a enyorar-te mentre celebro la teva llibertat.
Entusiasme perquè haver-te conegut posa en dubte la mort.
Si véns passadís avall. Si em mires: la mort ben muda.

Jep Boix Frias
Desembre 20.

Comentaris

  • Quin regal![Ofensiu]
    Canela fina | 26-12-2020 | Valoració: 10

    Quin regal ens fas de lectura, benvingut relataire!
    Cabrioles són el que fan les teves paraules, ulls que criden pel nom, amor que sorgeix de no saps on i s'entesta a quedar-se aturat al cor.
    M'encanta! Jo també escric per estimar, sobretot perquè els altres també estimin.
    Una abraçada :)

  • pensaments[Ofensiu]
    Atlantis | 19-12-2020

    Aprendre que les eines no tenen mànec per esperar carícies.
    El sexe que volia l'alquímia de l'amor.
    ...
    Bonica com per devorar-te el cony entre racons o com per decidir estimar-te sempre com s'estima al començar.
    ...
    Em fa una por d'espant no poder oblidar-te.
    ...
    Entusiasme perquè haver-te conegut posa en dubte la mort.
    ...
    He subratllat aquestes línies que em diuen molt del relat. És una història plena de pensaments, diria filosòfics sobre l’amor, la existència i la mort.
    M’ha agradat llegir-te.

  • Ona llarga [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-12-2020 | Valoració: 10

    Malgrat que el poema és ambientat a la muntanya, aquests versos llargs i salats emf fan pensar en les ones de mar de fons, llargues, denses, d'aquelles que et claven els peus a l'arena quan retornen. Un estil prosaic magnífic, unes sensacions de natura i olor. Una forta abraçada i que passis un bon Nadal!

    Aleix

  • M'encanta[Ofensiu]
    Mararia | 18-12-2020

    M'encanta!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cap Baobab

Cap Baobab

7 Relats

6 Comentaris

643 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Escric per sobreviure al capitalisme.
Escric per ser més fort.
Escric per estimar.