...ja no entro mai a aquesta pàgina... i això que un dels meus escrits va sortir publicat en un dels llibres que van editar al principi... com canvia tot... com canviem tots... m' agrada que t' agradi...
Moltes gràcies clariana...

que no se perquè no ha sortit... i també biogràfic es clar...la xica, era totalment imprevisible, com totes les cabres... si algun dia escrivís les meves memòries, (no ho faré pas mai...) tindria un lloc reservat en elles...

molt curiosa la teva pensada... i aixi el poema de llumdenit es transforma i arriba molt mes enlla encara... donatli un principi i un final diferents, pero lligats igualment en un de sol...
llumdenit...m'agrada molt...del dret i del inreves...i començant el per el final i per el principi...
salutacions...

abans que res miro si hi ha algun relat nou teu... i si no n'hi ha cap rellegeixo algun dels teus primers... però quan, com avui, n'hi ha un de llarg el llegeixo amb molt de gust...
Una abraçada ben forta...que no es cap miratge...

hi han tantes coses que podriem haver dit i no ho vam fer quan era el moment...les paraules ja hi eren alla, esperant que algu les fes sortir, arronssades en algun racó de l'anima, on no les veiem mai...fins que ja no ens fan cap falta, perquè ja no tenim a qui oferirl-es...
Un peto Anna

encara que de vegades la busquem sense sort...quan ens trova ella, s'arrapa al nostre cor com si formes part d'un mateix...i aleshores no sabem com fer-ho per arrencar-la de l'anima...

de vegades l'intensitat del desitg es tan forta que ennuvola la mirada i fa tremolar la pell...
de res no valen les paraules,
se les emporta el vent...
es en aquest moment quan necessites ,
algu que senti el que tu sents...
que t'abraçi amb fermessa,
i apagui aquest foc ardent...

en fi... avui no es el meu dia...
Una abraçada llum de nit...

això em recorda una historieta molt propera... ja que jo m'identifico amb el protagonista i el meu cunyat es un gran boletaire...
No vaig mai a buscar bolets perquè no m'agrada, però si em surten per el camí... els agafo. Enguany, tot i sent l'únic de la família que no ha anat, em vaig trobar un cep de mes d'un quilo!
Ja ho diuen... la sort del novato...

Una abraçada unaquimera

...que no t'hagin dit ja... nomes que m'agrada molt com escrius, encara que això també ho saps.
Costa de veure'ns, però et segueixo molt aprop. Gracies per el teu missatge.
Una abraçada ben forta unaquimera.
Josep

...el temps posa les coses al seu lloc...sempre... però, pensa que de l'única cosa que ets pots penedir, es del que no has arribat a fer... i mai podràs saber que hagués passat...
Una abraçada...
L'any que ve serà la ost...

...si esta correctament escrit, però el que si se'n desprèn es la sensualitat que envolta les protagonistes... que de fet, es el mes important del relat no?
A mi també m'agrada...
Una abraçada i...fins l'any que bé...

si... no puc imaginar un entorn mes adient per una historia com aquesta. Em recorda alguns moments inoblidables.
M'agradat molt ginger...
una abraçada...

de vegades els pensaments ens juguen males passades... i sovint estan connectats massa directament amb la boca.
m'agrada però el teu relat...
una abraçada xiqueta

molt millor...i curios... ben diferent dels altres. ;)

una abraçada...

que tindran problemes a casa seva aquests... ja ja
M'agraden molt les teves enginyoses sortides... he disfrutat molt llegint-te
Una abraçada unaquimera