tic tac tic tac...que no pari...

..."lluna de relat inçert" ?

Si ni els catalans ens posem d'acord, com volen que ens en posem tots els "fantastics" europeusbruts?

PLASH PLASH PLASH !!!!

M'encanta que els hi fotis canya amb la teva superpoesia

pere de lleida

Ens passa a tots amb els moneders. I de vegades quan els troves no hi ha res a dins!.

El que no ens passa a tots és poder escriure un relatrealcomlavidamisma amb aquesta gracia tant espectacular que , al menys a mi, m'ha fet destornillar.

Estic esperant que arrivi el dia que és faci realitat la dita de'n Dali: "arrivara un dia en que els catalans, pel sol fet de ser-ho, ho tindrem tot pagat"
Mentrestant:
1) No invitar a ningu
2) No sortir mai de casa.
3) Si es surt, que sigui amb els peus pel davant(que és gratis pel occiso i els demes ja s'ho faran).
4) Si de veritat no surts mai de casa, sra Aurora, escriu, escriu, escriuuuuuuu....BONISSIM!!!

Ens van deixar touches amb l'Ailan, pero ni ha tants que esgarrifa...

Que guai Teresa que tornis a treure el cap amb els teus poemes que ens obren el cap...i el cor...

L'unio europeen, l'unio europeen...un enredo per unir els rics...

"la verdor ha desertat del paisatje" Joer, joer!!. Sempre busco frases com aquesta pero no les trobo mai. La que val, val.

Quin poema ...per posar-lo a una antologia catalana...!

Escrius d'una manera que fas una olla barrejada tant bonica amb els records que tots tenim que en surt un àpat que te'l menjaries si és pogués NYAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAM.

I perquè no és pot, pregunto?.

Escriu, escriu, escriu...por faaaaaaaaaaa

...andaque! treus el cap de sobte i sense previ avis!

I ens omples un altra vegada de fantasia, noieta de 71 anyets...

Tant de bo els joves fossin tant vells...i tots els vells fossim tant joves com tu.

Feliç lo que sigui i lo que "sigui", sigui feliç(lo contestado no tiene que decir lo mismo que el titulo...i una m...!

Miri, no és que parli massa be l'anglés peró vaig tirant.

En endavant li diré a la meva dona que em compri calçotets de marca i que és deixi dels mercadillos que tots tenen marca pero cauen com cauen i un ha d'estar preparat per sortir al carrer com cal, com un senyor amb tots els ets i uts(valgui la redundancia).

Vosté amb la seva ploma fantastica ha esbalotat el personal pero ha estat un plaer llegir-la.

Repeteixo, amb calçotets de marca o de mercadillo, m'ha fet passar un dia gloriós.

Deu la tingui a la gloria i la deixi escriure molts relats o poemes com aquest.

Sra Marco, m'he llegit el relat de la roba que t'has de posar unes 5 vegades i m'ha encantat la manera que fa anar les paraules i giravoltes. Vosté té un as a la manega com a escriptora ACOLLONANT i el treu quan li dona la gana. pero els que la seguim com que ja savem com escriu, ens limitem a treure'ns el barret cridant un espectacular CHAPEAU.

Per cert, l'altre dia que era el darrer de fer l'irpf, vaig sortir al carrer amb calçotets fins que un amic em va dir que tornes a casa i em mirés al mirall i com que no li feia ni cas, em va empenyer cap dins de casa i tancant la porta de cop va cridar des de el carrer, Tio, mira't al mirall!!! Cosa que vaig fer i vaig descobrir que no m'havia pentinat...Tot sigui dit el mirall de casa nostra és molt petitet...

En endavant li faré cas, sortiré amb calçotets(mai millor dit) al balcó i miraré el temps que fa. Si fa fred, em posaré molta roba i si fa la calor d'aquets dies a lleida city, sortiré com quan vaig vindre al món...crec que en diuen pilota vasca o algo pel estil...

És GENIAL vosté!

1er de tot), suposo que no ets familia dels Roca's que han guanyat el premi de millor restaurant?

2ón de tot), tambe m'encanta , sobretot l'olor de la terra molla de pluja. En soc adicte

3er de tot) Un dia estava adormint-me davall deuna teulada d'uralita i una gotera em va deixar XOP. Pero és encantador sobretot si es l'estiu...A l'hivern dormo en un altre lloc...si puc, no sigui que...

4t de tot) Ets una relataira bonissima. feliçitats Maris de can roca

Que no hi ha neu per les teves contrades?

.

Ens fa falta escriptors com tu.
M'encanta riure i ens fa falta a tots, no?
No et perdis els relats de la Aurora Marco Arbonés que mola per un tub. I ja veig que també l'has descobert.

Ets vaquer?

Moltes felicitats entortilligat

Ens feies molta falta Silvia.

Es un poema magnific.

Un brindis, per les velles amistats!

Petóns