M'agrada veure relats semblants escrits per dones. Benvinguda a aquest gènere.
Solament dir-te, que amb sutils paraules també pots donar força i erotisme, vull dir, escriure un erotisme fort i sensible a l'hora. Espero llegir-te'n d'altres més endavant.

Hola Mar, et comento el teu preciós poema amb un altre, diem-ne haiku. Petons.

Gaudir l'amor amb
el cor ple de llagrimes
tinta de dishort

Quan es confón l'amor i lodi ? quan els sentiments es fonen i vole i no volem ? quan estimem i sentim odi al mateix temps!
És un apassionat amor, viure i morir amb ell.

M'ha vingut no obstant un recull de poemes curts dedicat a la Queca, es diu No ploris Queca. Potser t'agradaran.
Bé, segueix escrivint que tens fusta!

Volen els pensaments en el teu cap, en tots els caps, en tots els pensaments que volen.
Viatjo en el teu poema com la teva papallona, com un estel de colors, buscant i trobant ,encara que algun dia no trobis la clau, però la clau ets tu i els teus poemes.
Una abraçada, fins sempre.

Pirmerament deixa'm que et doni les gracies per la teva opinio i sinceritat. De fet, ignorava que tingués un lector que seguís els meus escrits i que inclòs l'hagués ajudat en alguna cosa sense saber-ho. Saps, tots aprenem de tots, jo avui he après de tu, i demà d'una altra persona, d'un altre poeta, o be d'un nen que parla sempre en forma de haiku, o be d'una iaia que en la seva trajectòria quan parla ja fa poesia... has vist estils diferents i modalitats, i de fet estas descobrint coses, jo, descobreixo que em cal la búsqueda per seguir escrivint i ara, em centro en el haiku japonès, però no deixaré mai de fer altres composicions i quan n'hagi après o sigui mai, seré un poeta feliç. La teva crítica... que he de dir... que tens raó, que potser s'ha d'anar composant i penjant a la web allò que creus que té la máxima qualitat, o sigui menys relats... però, saps, escrivint i penjant relats aprens de tu mateix al mateix moment que els veus penjats. No tot el que he penjat m'agrada.... de fet quan vull fer una tria tinc molta feina per a treure'n 50 de bons.
Bé, en aquesta búsqueda hi ha un treball, el de cada dia, el que moment a moment em fa agafar el bloc, i prenc notes del moment que vius,després elabores... aquí és quan trobes versos forçats, i després d'un temps aquest mateix vers es torna a composar i surt molt millor.
Res més gracies per haver-me llegit i per haver fet una crítica molt constructiva, ets un bon lector i un exemple que cal comentar als nostres companys relataires. Reb una salutació cordial.

el teu relat es gairebé semblant a la meva vivencia però en el dia de cap d'any. Aquestes festes sempre venen amb records entranyables, i les absències. de fet tant naturals, perquè tenim una sola cosa segura quan naixem la mort.
Be malgrat els records i les vivencies i absencies, que tinguis un bon Nadal .

Un poema bonic i delicat ,amb amor, amb missatge de Nadal.

No em deixes lloc a comentaris ni critica, tens raó! Potser et comento així:

Una vegada( fet real) un nen li preguntava al seu pare, perquè els indis i els americans es barallaven i el pare no va saber que dir...

A les hores el nen pregunta:

Pare, qui són els dolents? i qui són els bons?
El pare va callar altra vegada.
I la historia es repeteix malgrat els segles.

Enhorabona, saps captar l'atenció amb els teus relats.

Els jocs de paraules fan pensar molt. Tu ho dius i els altres pensen el que tu penses,tot i pensant que potser pensen que tu hi penses i així pensant entenen que quan penses en el Nadal a les hores pensem en tots aquells que ja no poden pensar i ens recordem que quan hi eren pensaven d'aquella manera i ens transportaven als seus pensaments fidels a nosaltres a tu , a mi, a ells, i especialment pensaven be, perquè quan es pensa be tothom pensa be i no malpensen perquè hi ha que sempre pensa que pensant malament ,pensen com tota la gent. Doncs apa, jo no penso com l'altra gent. Jo, penso com la Mar. Apa,i bon Nadal.

Hi ha moltes vegades, vaja, els 99,99% que sabem que les úniques coses que tenim segures són el dubte i després la mort.
Però quan ja saps el què vols, s'esvaeix aquest 99 %.
O sigui que no dubtis!
ah! molt be el relats.

M'ha agradat, és bonic, tendre ideal. Les roses sempre porten sempre en si mateixes els simbols que es poden annexar a qualsevol sentiment delicat. Envia'm una rosa !

Bé has aconseguit animar un element inanimat, i ens has portar a la fi del film saborejant no sé què, i després de tanta peripècia, vas i no t'hi pots llepar elsdits. Ho sento. Però els valents saltenla tàpia i s'anfronten allò que desitgen...
Lluna, Ilargi, selene, astre amb llum pròpia, ingeniosa i sublim. Pols d'estrelles. Espero que guanyis tens molts amics ! Petons.

M'agrada veure que hi ha qui també fa micropoemes el valor de la síntesi. Felicitats.

Bon relat. La conseqüencia es que de sempre i canviant les formes, els homes de la violencia sempre han fet violencia i ara no és diferent. La úica cosa que he arribat a entendre que els homes que viuen disparant armes per ofici, i no em refereixo a la gent de la pau sinó als mercenaris i violents que viuen d'això... he arribat a la conclusió que són arreu del món una " sub-espècie de la raça humana" . I si no que demostrin el contrari.

És un excel.lent poema sentit, sembla ser en tu mateixa, la incertesa t'angoixa, i pots ser el teu i el seu nord i tens la impotència a les teves mans. Fa de mal aconsellar, perquè el consell acabaria sent: amor i paciència, sacs de paciència fins veure la llum i assolir l'èxit.