Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

Barcelona,

73 Relats, 315 Comentaris
80883 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson


Últims relats de Lady_shalott

Últims comentaris de l'autor

  • Lady_shalott | 16-09-2011

    sempre és una tremolor, allan, retrobar la teva poesia. un petó de Lady

  • Lady_shalott | 01-04-2008 | Valoració: 10

    és que em quedo embadalida amb els teus poemes... no sé, podria escoltar com la ploma et canta aquests versos vegades i vegades amb tanta mestria...

    Petons,
    Lady Shalott

  • Lady_shalott | 01-04-2008

    el llenguatge és suau, amb cura de no ferir ningú, i tens unes imatges que fan tremolar com: pètals en l'aigua de viure, tancada de la magnòlia del vent... aquesta ànima morta viurà plena dels aromes, i dels colors i les pinzellades d'aquest món tan a vesar de natura i de flors. Continuaré tafanejant una mica per aquest jardí si m'ho permets...

    per cert, que m'he quedat amb les ganes de saber lo de renée vivien... ;)

    Petons de dama,
    Lady Shalott

  • Lady_shalott | 30-03-2008 | Valoració: 10

    dones força per lluitar, per donar a conèixer l'aroma i desfer-te del que et fa presonera... ben bé sí que embriaga. Estic totalment d'acord amb el missatge del poema, de donar a conèixer la veu, de la trista i vella història de sempre, i cal lluitar encara que faci por. i jo en tinc molta casi sempre, però suposo que cal fer-ho.

    Per cert, realment m'ha agradat molt el poema que has escrit al comentari.

    Petons de dama,
    Lady Shalott

  • Lady_shalott | 28-03-2008

    quan el vaig llegir al repte, i m'agrada encara més ara. jo no m'en vaig sortir, mira, i tu has teixit a l'espill de la dama un brodat preciós.

    Petonets,
    Lady Shalott

  • Lady_shalott | 28-03-2008

    M'han agradat molt aquests haikus, tenen el color i l'olor de la terra, l'alè suau de les fulles dormides, i el raig de sol que s'atura breu als arbres... la natura agresta i la natura dormida.

    Petons,
    Lady Shalott

  • Lady_shalott | 04-03-2008

    l'aigua que crida i que xiscla, a vegades, com les gavines amb els ulls ben oberts.
    Els versos son nítids, els colors càlids i ben matisats, un poema que es decanta amb un riure fosc, molt dolç.

    Petons,
    Lady Shalott

  • Lady_shalott | 04-03-2008 | Valoració: 10

    t'hi batega el poeta de pit amplíssim, hi ha l'encís clar i blanc de la matinada, en aquests versos.

    Molts petons,
    Lady Shalott

  • Lady_shalott | 03-03-2008 | Valoració: 10

    l'amant del mestre pintor
    que amaga els pits
    al contrallum d'esquena
    nua
    esquinçada la pell
    i l'esguard
    es contrau l'ombra
    amb la rigidesa del
    pinzell
    estima la mirada greu
    sempre, a tothora
    mai deixis d'estimarla.

    és un plaer llegir les teves creacions, Bruixot, faré una ullada més sovint al teu racó.

    petons,
    Lady Shalott

  • Lady_shalott | 02-03-2008

    hem i no em :)

  • Lady_shalott | 02-03-2008

    son també els meus crits, cuidem-los bé, no fos cas que se'ns morissin.

    Aquestes criatures tan i tan belles, t'estrenyen i es desclouen i cauen en horitzontal... potser em de deixar que plorin, una mica.

    Petons,
    Lady Shalott

  • Lady_shalott | 23-02-2008

    pel primer paràgraf he pensat que l'estil del relat, la manera de descriure els colors o les imatges a partir d'aquests, em recordava segons com a la Rodoreda. Després aquesta sensació s'ha començat a esvair i al segon paràgraf hi ha com un canvi inesperat del llenguatge (tot i que les repeticions continuen). I acte seguit no precipitadament però si a ritme accelerat em trobo amb unes escenes d'erotisme prou ben aconseguides.
    Al tercer paràgraf tornem amb els colors... t'he de dir que he gaudit sobretot amb aquesta manera tan peculiar d'escriure o descriure al llarg de la narració. Les emocions, aquest dolor, el fil vermell de sang, arriben intactes a la lectora que aplaudeix complaguda.

    Em penso que t'aniré seguint de ben aprop...

    Petons,
    Lady Shalott

  • Lady_shalott | 01-02-2008

    continuïs escrivint aquests poemes, que segueixis parlant de la solitud, i de la passió i dels encavalcaments per aquest mar salvatge i estimat.
    Deixant de banda alguns castellanismes (quebrats, oleatges) que penso que s'han escapat, m'agrada la veu que duu, potser trista, atenuada gairebé, explicant aquell record, aquell amor aquell petó o aquell altre. La vida, la viscuda, inesgotable roman sempre pels poetes, encara que sovint tingui aquell color de cosa bella però oxidada.

    Petons,
    Lady Shalott

  • Lady_shalott | 28-01-2008

    amb que escrius aquests versos no es pot passar per alt, m'agrada molt el missatge del poema, i mirar als ulls, amb una intuïtiva certesa, potser, amb la complicitat de la poesia, i de la màgia i la bellesa que evoca tot el que es diu.

    Per cert, tu també vas a la pompeu? a la de la villa olímpica? Vaig estar així així de no fer traducció, ho vaig canviar a l'últim moment.

    Petons,
    Lady Shalott

  • Lady_shalott | 24-01-2008

    dir-te el què, però m'agrada. És estrany, és una sensació estranya el que he tingut al llegir-lo. Sobretot per l'últim vers, bé, és com inesperat, no em concorda gaire amb el ritme de la resta del poema, però potser és part de la gràcia. Sempre és un plaer retornar al teu espai de poemes, on els silencis blancs i els encanteris, beguts d'altres boscos són d'insistent espant, i sempre sempre abundants.

    Petons,
    Lady Shalott

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: