Cercador
Poema trist per la pau
Un relat de: aleix- Compartir:
en l'últim moment la fal·lera.
Despit que no llaura l'espera,
cridòria que no escolta i vessa.
Del cos despullat d'una dona
en brollen rius densos de boira
que no deixen veure, s'hi oposen,
les dunes que sens passió moren.
Cirdats a no ser en la memòria
infants néixen en racons llòbrecs.
Abrics de fredor que els fan pobres,
abismes de foc que mai tornen.
I els de dalt s'ho miren i ploren
en saber que tot és fet d'ombres.
Quan mirant-se als ulls es suposen
les mans de sang brutes que els colguen.
Comentaris
-
la guerra[Ofensiu]Atlantis | 25-03-2022
planeja en el teu poema. La guerra i els seus desastres amb imatges molt boniques i tristes com Del cos despullat d'una dona/en brollen rius densos de boira.
Els qui tenen les mans tacades de sang no se les miren...em sembla.
Un poema melodiós que contraste amb la duresa de les imatges.
Bon poema.
-
¿Realment ploren?[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 25-03-2022 | Valoració: 10
Bon dia, Aleix:
Un poema trist fins l'infinit.
Parles d'aquesta barbàrie, de les dones i dels infants. I de la boira, i de les ombres...
Però, els de dalt ¿realment ploren en veure el que fan i provoquen?
Tant de bo, s'aturi la guerra i esdevingui PAU. (Que les mans estiguin netes i ens provoquin orgull quan ens mirem als ulls).
Una forta abraçada i continua escrivint i invinta'ns a la reflexió.
-
MOLT TRIST: [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 23-03-2022 | Valoració: 10
Un poema que fa pensar, sobretot per les dones i pels infants.
Aconseguir la pau és un tan difícil, però no impossible.
Salutacions. -
comentaris[Ofensiu]Noia Targarina | 23-03-2022 | Valoració: 9
Aleix,
Molt bonic i molt trist el relat.
Una abraçada
Noia Targarina -
Trist i bell[Ofensiu]Carme Alcoverro | 22-03-2022
Trist i bell, el teu poema. M'ha agradat molt.
Valoració mitja: 9.67