... la llibertat de donar-se quan la voluntat i el desig i allò que se t'ofereix concorda. Potser no, però m'ha semblat això :)

Ens llegim!

Salisalut!

Molt bonic, aquest, Aleix! Els diumenges tenen un no sé què que atrapen. I vestits així, un poc tardorals són suggeridors d'allò més. Molt guapo.

Ens llegim!

Salisalut!

He buscat el teu primer relat publicat aquí. No t'havia llegit mai. Està molt guapo. I la figura de la guineu que s'atansa a les nits, a les fosques i que està a punt de ser acariciada, però que de moment encara no... és molt suggeridor.

Ens llegim!

Veig que el reflex sobre l'aigua -tot i que aquí més dolça que salada- també ha estat una de les teves imatges en aquesta darrera entrada. Igualment et desitjo una molt bona entrada d'any i algun dia ja m'explicaràs aquests insinuats lligams amb Igu... Abraçades, Aleix.

Cargols.

Felicitats pel poema a quatre mans i felicitats també per la tria que t'ha fet l'ARC.
A voltes, com un paó, engalanats, ens presentem davant la llibertat.

Salisalut!

Molt bo Joan! M'ha encantat... molt.
Ens llegim.

Salisalut!

Les ferides com a rastre del passat i la vida de l'altre omplen la identitat d'aquesta dona viatgera entre el món oníric i allò inefable, centre del relat, un buit que a esgarrapades tracta de conquerir pendent avall, caient avall del pedrís, massa pronunciat. No sap per quin atzar pertany a aquesta raça però tracta de donar-li forma racional a aquesta sort a través d'imatges inconnexes que en algun lloc de l'altra banda han de tenir-hi una explicació. M'ha agradat molt, a. Abraçades!!

Salisalut!!

molt bo. M'ha agradat molt "no tornaré a caure en la foscor de l'orat". Un final amb molt de cos, sòlid. Felicitats!

Salisalut!

Estic amb els últims comentaris d'Unaquimera i d'en qwark. El to sostingut amb què has vestit tant aquest, com el relat posterior, "Estimada amiga" està més que brodat. Respiren aquella melangia dolça que et permet mirar els records d'un fill, ara llunyà o el buit d'una pèrdua amb un somriure. Estan molt i molt bé. Ens veiem pels nanos!

Salisalut!

Aleix! No et coneixia. He llegit el teu primer relat, completament diferent a aquest altre que ens mostres aquí. En aquest hi he vist l'oblit fugisser, la memòria que sempre ens retorna en forma d'emocions, passats de dolçor i salobre. Recollir les gotes és una imatge gegant, molt i molt bona. Felicitats. Ens llegim! Abraçades!

Salisalut!

En tant que el poema clou amb un bes, carnal, la resta d'estats, més mentals, transcendentals, vívids i que són provocats per la presència de l'altre o pel seu record... desapareixen? És així? Per això perd?

Per altra banda, els Caus curts són això, fragments inconnexos que vaig recollint en forma de sèrie.

Abraçades!
Salisalut!

Finalment el record s'imposa davant una cuina que no volia cadàvers en el menú. Això a voltes ens passa. :)) Té un toc de terror dolç, encara que li hagis volgut donar aquest cos tan tràgic. Al principi semblava estiu, però lentament s'ha tornat fred com l'hivern, d'una foscor gairebé ingovernable. I Quasi he vist aquells ulls verd verd-palmera de l'home calb. Molt bona descripció de l'iris.

Nina, molt bon i gran estiu!!

Salisalut!!

L'arquitectura del jo mot a mot, imatge sobre imatge, peça a peça construint un prisma d'una gemma meravellosa. Un bon passeig el que ens proposes. Abraçades!

Salisalut!

Si, a voltes no m'entenc ni jo, però expressament no ho faig pas. He llegit alguns dels primers textos que vas publicar i tenen aquesta planor que dius no trobar en els meus. Seguiré llegint. De moment, des d'aquest primer Hauria, però no, espero que aquest arc-iris de grisos i blaus fets cel hagi agafat contrast i s'hagi tornat milions de colors. Abraçades

Salisalut!

Equilibri: Buit de coses plenes, ple de coses buides. M'ha agradat aquesta balança. Té abisme. Abraçades.

Salisalut!