I tot és veu d'una altra manera...

I després d'un any coneixent-vos, després d'un any intentant acceptar que no sóc com vosaltres, que allà no tinc amics...de cop tot canvia, de cop una tarda un teatre, una nit un concert...

I només tinc ganes de que torni a arribar el dia de tornar-vos a veure. doncs necessito la vostra amistat!

I cada dia que pasa hos sentu més a prop, i aquell espirit de realitzar l'activitat augment.

I set hores minimes a la setmana se'm fan curtes. I quan sortim i en són 14 o més em creix una ansia, una ansia que em diu que hos desitja.
No puc estar sense veure-hos més de dos dies,ni tan sols sé si puc un dia.

Però tinc la sensació de que jo hos notot molt a prop meu, però que vosaltres només em veieu com una adolescent tonta que esta creixent...

Un canvi brutal en una setmana, però simplement magnific.