Sola

Un relat de: Joanet1965

M'han tornat a deixar sola, l'Àngel i els nens. Però ara tant me fa. Sempre em toca estar sola, entre aquestes quatre parets, planxant, passant l'aspirador, cuinant, rentant calçotets. I quan arriben, ningú no piula. Què, com us ha anat el dia? Com sempre, què vols que t'expliqui?
Un petó? Mariona, sisplau, porta'm les sabatilles. I mama, tanca la llum del passadís, que estic al telèfon. I jo, amb les sabatilles a la mà, esperant que algú s'adoni que avui en faig quaranta-tres.
El Marc sempre amb presses. Quan no té assaig és perquè ha quedat amb l'amiga. Per què no la portes a casa? Els bessons mai no mengen el que preparo, vaia merda. L'Àngel em mira: Mariona, digue'ls-hi alguna cosa, sisplau.

Quan se'n van a dormir respiro. Hi ha dies que espero amb ànsia el moment de seure al sofà i poder canviar de canal com en vingui de gust. Devia ser ahir que em vaig posar un dtet de whisky. Una mica com el pare i mon germà: havent sopat, entre trago i trago, parlaven d'un món que no tenia arregglu.

De vegades m'he de mossegar la llengua. Quan l'Àngel es fa l'adormit. Jo vaig aprendre a fingir de seguida, però a ell se'l veu d'una hora lluny. També em fa ràbia si els nens no estiren de la cadena. O si se'n van tots quatre al futbol. Ja no puc ni anar al centre comercial: des que el Marc agafa el cotxe són ells qui fan la compra. Així no em canso tant. Gràcies.

Quan fa tanta calor com ara perdo els nervis i dic i faig coses terribles. Ni em conec, vaja. S'han enfadat amb mi perquè no vull anar aquest any a la platja. No volen entendre que em marceixo, que em fa vergonya que la gent em miri. El Marc m'ha dit que sóc patètica i una egoista, i l'Àngel que si m'ho havia pensat prou. Si no faig altra cosa!

Ha estat pels bessons, però. La cantarella de sempre vaia merda. Doncs avui us ho menjareu tot, perquè no hi ha res més. S'ha de buidar la nevera. No volíeu que passéssim uns dies a la platja? I davant les cares que feien m'he aixecat de taula sense tastar el sopar i m'he tancat al vàter. L'Àngel anava repetint truja i jo cridava ‘neu-se'n a la merda.

De tant plorar i bramar se m'ha quedat la gola seca i m'he adormit l'esquena contra la paret. Els meus somnis no són mai fantasia. El pare que no em deixa estudiar. I per què, pare? Mon germà prou que ho fa. No dieu que el món no té arregglu? I em clava una bufetada, per insolent. No és la primera, però sí l'última. L'última del pare. Aleshores em vaig llançar de cap als braços del fill de puta de l'Àngel. Encara és hora que em digui que m'estima.

Però ara tant me fa.

Són dos quarts d'una. Fa estona que no els sento. Ja no hi seran, segur. Engegaré la tele, em beuré un ditet de whisky i acabaré de cosir aquell preciós vestit de dol que m'estic fent.




Comentaris

  • M'ha agradat molt![Ofensiu]
    markitus | 16-07-2007 | Valoració: 10

    Sé que el vas escriure fa temps, però sóc nou i l'he llegit avui. M'ha encantat el relat, és trist veure que hi ha dones que pateixen d'aquesta manera. Molt bo, gràcies.

  • sinda | 18-03-2006

    És dur saber que que hi ha dones que viuen en situacions com aquesta, semblants o pitxors. Sí, realment l'amor és important per no sentir-te sol, per tenir força per lluitar, per tenir somnis... L'amor és escencial en auqesta vida.

    Molt bon relat!! Gràcies!

    ànims!

  • Molt be!!!![Ofensiu]
    NASIO | 18-03-2006 | Valoració: 10

    La vida continua i mai de la manera que hem planejat. Ni de bon tros! On anirà a amagar-se la tendressa i l'estima? On són eixos amors vertaders que no es malmeten amb el pas del temps? Hi son?
    És dura la vida, però la gent com tu, eixa que al menys es planteja els problemes, és la que a la fi hi trau algun profit d'aquesta bogeria.

  • Molt bé Joanet [Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 17-05-2005 | Valoració: 9

    Hi ha molta dona que viu acompanyada, ( més aviat que fa de minyona de la familia ) i està sola , incompresa i menyspreada.
    M'ha agradat molt el teu relat.
    Falicitats.

  • Molt bo el final[Ofensiu]
    Underneath | 17-05-2005

    Bonissim el final. M'ha deixat clavat lo del vestit de dol. Espero que no es basi en cap realitat que visquis d'aprop, peru`q si es aixi et planyo. Felicitats m'ha agradat molt.

  • personalitat[Ofensiu]
    edgar naúj | 13-04-2005

    Segons els cristians, Deu va agafar la costella d'aquell pòtol per fer a la dona.
    Com podem pretendre que no hagi aquestes injustícies si encara ens `creiem aquella bestiesa.
    Tants segles amb aquesta convicció, provoca aquesta lacra. Molts hem patit d'una o altra forma aquesta situació. Molts ens hem sortit, però molts o moltes d'altres no ho tenen fàcil. S'ha de demanar ajuda, s'ha de buscar el recurs, perquè viure així és l'error més gran. En aquest món, primer som nosaltres, perquè si no tenim res, no podem oferir res. Em refereixo a pau, a armonia, a dignitat...

  • ......[Ofensiu]
    Linkinpark | 13-11-2004 | Valoració: 10

    fantàstic. ha sigut molt trist i emotiu, feia temps que no llegia un relat tan bo. Espero que els altres teus siguin tan meravellosos com aquest. Continua escrivint així sempre!!

  • Això és el primer pas !!!!![Ofensiu]
    mitral | 31-08-2004 | Valoració: 8

    Ho estàs passant malament, però has començat a posar-hi paraules al teu patiment, això és l'inici de trobar-hi remei.
    Endavant , pensa que n'hi molts que estem amb tu.

  • esta mol be[Ofensiu]
    AnNna | 07-07-2004

    ma agradat molt... denuncia perfectament la situació de moltes dones incompreses avui en dia, de la manera en com viuen. i tots sabem que això no pot ser. trobo que el relat pinta amb exactitud el que viu la Mariona. Realment l'has trobat. L'has bordat. Gràcies per tot.

  • Un relat...[Ofensiu]
    Marina Soto Castillejo | 20-05-2004 | Valoració: 8

    molt emotiu. La veritat, és vastant trist, però de ben segur que hi ha un munt de dones que els hi passa el mateix cas.
    Petons

  • ATENCIÓ AIXÒ ÉS MOLT IMPORTANT!![Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 20-05-2004

    Hola, Joanet1965

    T'escric aquest comentari per avisar-te que he tingut un problema amb un relat teu.

    Jo escric un article d'opinió cada setmana en una revista de Terrassa que es diu EL PREGÓ.

    Un dia, com a comentari innocent, vaig voler publicitar la pàgina www.relatsencatalà.com amb aquesta gent, sense cap intenció. Vaig estar enviant més articles, i aquesta setmana, en agafar la revista, he vist el teu relat Sola, traduït al castellà i firmat AMB EL MEU NOM!!!

    Indignat, he trucat immediatament a la revista per denunciar aquest fet amb el director, donat que, per culpa d'algun o alguna inepta/inepte, s'ha donat aquest lamentable incident.

    Em sap molt greu això que ha passat, i espero que no es torni a repetir. Des d'aqui vull presentar-te les meves disculpes i et ben prometo que faré el què sigui necessari per tal que no torni a passar res semblant ni amb cap relat teu ni amb el de ningú més d'aquesta plana.

    La setmana vinent, la revista publicarà una nota disculpant-se per aquesta errada. Si vols i em facilites una adreça de mail, et puc enviar una còpia.

    També m'estic plantejant deixar d'escriure per ells.

    Torno a dir que ho lamento profundament.

  • Amargor[Ofensiu]
    Estemariu | 07-03-2004 | Valoració: 7

    En poques línies m'has fet sentir l'amargor de la protagonista. M'agradra pensar que el to fatalista del relat és només l'inici d'una fúgida endavant i que la Mariona trobarà quelcom que la faci sortir d'aquest immbolisme.
    Un relat interessant com a punt de reflexió pel dia Internacional de la Dona, que es demà, no?

Valoració mitja: 9