Retornes a mi

Retornes a mi de tant en tant, quan visc coses i em venen els teus versos a la ment, et sento a la ràdio o penso que hi havia un cantant a qui vaig admirar quan era adolescent i que fa anys que no hi és.

M’espanta pensar que ara ja soc més gran que tu quan ens vas deixar, i que fa molts més anys d’allò dels que tenia llavors. Qui m’havia de dir que ara viuria aquesta vida precària i nòmada, tindria alguns amors impossibles i cantaria i descobriria tantes altres cançons i cantants!

I les primeres canes i arruguetes? Denoten el pas del temps, però també de vida, de continuar bategant i experimentant, que aquí en el fons hem vingut a fer això, a somiar ho aprenem més tard.

Sento curiositat per saber què hagués passat amb tu i amb la teva vida artística. Dubto que haguessis estat gaires més anys fent d’estrella de rock, probablement t’hauries centrat en els musicals o en tenir una carrera en solitari, que de veus com les teves n’he sentit poques. Però potser és que ja vas viure prou, vas assolir l’èxit i vas estimar i ser estimat com volies i no et feia falta continuar estant aquí. A l’altra banda segur que t’hi esperaven més cançons i converses, i sempre, sempre poesia.

Dol pensar que d’un dia per l’altre desapareixem, però hi ha estrelles que mai s’apaguen, com la teva. Mentre continuï bategant sempre em retornaràs, a vegades amb tristesa i d’altres amb alegria, però sempre amb música de fons, i poemes.