Cercador
Retornes a mi
Un relat de: Sol_ixentRetornes a mi de tant en tant, quan visc coses i em venen els teus versos a la ment, et sento a la ràdio o penso que hi havia un cantant a qui vaig admirar quan era adolescent i que fa anys que no hi és.
M’espanta pensar que ara ja soc més gran que tu quan ens vas deixar, i que fa molts més anys d’allò dels que tenia llavors. Qui m’havia de dir que ara viuria aquesta vida precària i nòmada, tindria alguns amors impossibles i cantaria i descobriria tantes altres cançons i cantants!
I les primeres canes i arruguetes? Denoten el pas del temps, però també de vida, de continuar bategant i experimentant, que aquí en el fons hem vingut a fer això, a somiar ho aprenem més tard.
Sento curiositat per saber què hagués passat amb tu i amb la teva vida artística. Dubto que haguessis estat gaires més anys fent d’estrella de rock, probablement t’hauries centrat en els musicals o en tenir una carrera en solitari, que de veus com les teves n’he sentit poques. Però potser és que ja vas viure prou, vas assolir l’èxit i vas estimar i ser estimat com volies i no et feia falta continuar estant aquí. A l’altra banda segur que t’hi esperaven més cançons i converses, i sempre, sempre poesia.
Dol pensar que d’un dia per l’altre desapareixem, però hi ha estrelles que mai s’apaguen, com la teva. Mentre continuï bategant sempre em retornaràs, a vegades amb tristesa i d’altres amb alegria, però sempre amb música de fons, i poemes.
M’espanta pensar que ara ja soc més gran que tu quan ens vas deixar, i que fa molts més anys d’allò dels que tenia llavors. Qui m’havia de dir que ara viuria aquesta vida precària i nòmada, tindria alguns amors impossibles i cantaria i descobriria tantes altres cançons i cantants!
I les primeres canes i arruguetes? Denoten el pas del temps, però també de vida, de continuar bategant i experimentant, que aquí en el fons hem vingut a fer això, a somiar ho aprenem més tard.
Sento curiositat per saber què hagués passat amb tu i amb la teva vida artística. Dubto que haguessis estat gaires més anys fent d’estrella de rock, probablement t’hauries centrat en els musicals o en tenir una carrera en solitari, que de veus com les teves n’he sentit poques. Però potser és que ja vas viure prou, vas assolir l’èxit i vas estimar i ser estimat com volies i no et feia falta continuar estant aquí. A l’altra banda segur que t’hi esperaven més cançons i converses, i sempre, sempre poesia.
Dol pensar que d’un dia per l’altre desapareixem, però hi ha estrelles que mai s’apaguen, com la teva. Mentre continuï bategant sempre em retornaràs, a vegades amb tristesa i d’altres amb alegria, però sempre amb música de fons, i poemes.
Comentaris
-
un homenatge[Ofensiu]Atlantis | 29-04-2023
Un relat-homenatge. Molt bonic. I una bona reflexió.
-
Enyorant en Carles[Ofensiu]Prou bé | 27-04-2023
Notícia colpidora ens va governar aquell vespre. Mai sabrem què hauria vingut després...
Bon poema en prosa.
Amb total cordialitat -
* Cançons que m’han inspirat pel relat[Ofensiu]Sol_ixent | 27-04-2023
Al final del carrer - Sau: https://youtu.be/k787tyoNeCE
Percentatges - Sau: https://youtu.be/sck4TXxSBuI
Viure sense tu - Sau (d’on vaig treure el meu nom d’usuari): https://youtu.be/6pfzABNIw3g
l´Autor

140 Relats
447 Comentaris
124479 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66