per aquí després de molt, de cents de dies, i m'he trobat amb aquesta meravella altre vegada..
...potser perquè ho necessitava, i m'ha trobat ella a mi..

Gràcies altre cop..siguis on siguis..

Basileía

"..en el teu color", i de cop m 'ha assaltat la idea òbvia i preciosa del color de cadascú..

preciós..tot plegat

Primer volia venir a saludar-te... però em vaig tallar. A més et vaig veure ben acompanyada... :).
No vaig a la cursa, treballo. I si, ens veiem un dia, per casualitat o no.

Un petonet!

amb la lluita, sempre!

A Aire, dijous a la nit, pot ser?

Si, potser si que m'hi passo però no sé l'hora, estaria bé coincidir.

Un petó bonica

M'agrada, m'agrada molt...

ahir crec que et vaig veure. Et recordo d'una trobada 11-S. Em va fer gràcia...

Un petó bonica!

escrit jo això, durant les últimes setmanes. He arribat a sentir el buit, el final, el desig de... però després torno a aquest Carpe Diem del que parles, i tot s'obre...i respiro altre cop.

M'hi he trobat també en el teu "somriures"... tens força als dits, i d'alguna manera fas que valgui la pena lluitar i estimar.

Un petó

Bal

em quedo amb...jo el respiro el teu nom, i el baf, tot i que jo l'allargaria, ja saps; baff...

aprendre de tu és un plaer...

set petons..uix, potser son massa..

No sabia que voltaves per aquí, bé de fet veig que fa temps que no hi escrius...

tens màgia als dits!

rínxols de blau...ufff!

un petó gran gran!

basileia..o diurff!

i t'has quedat a mig fer.

Ho deixo aquí, perquè hi sigui per sempre, perquè tothom ho llegeixi, i perquè només tu ho entenguis...

...escriu, escriu, escriu...tens màgia als dits d'una profunditat amplíssima, extrems batecs que fan fluir les lletres, descrius buits com pocs, i palpes plenituds viscudes, i les revius... perduraràs en mi eternament, sigui el que sigui que ens depari aquesta curta existència...


Escriu, escriu, escriu...i deixa que el món en gaudeixi, no els condemnis...fes-los privilegiats, com m'he sentit jo.



[Je suis ton pile, tu es mon face]

i magnífic alhora saber-se passatger, és potser, el que ens fa viure intensament, com crec que ho fas..

per cert, m'agrada el que hi dius a la biografia..viu de l'única manera val la pena fer-ho.

Un petó

Basileia

que aboquen al mateix record, fas de les paraules la màgia que tots busquem

m'ha agradat!

Basileia

i tantes i tantes paraules fetes instants que passen, sense que les poguem retenir més d'un segon, sense poder allargar-les, sense..

i ja fa tant i tant de temps...

m'ha agradat llegir-te

Bal

hi ha vaixells que perden el nord, apareixen en illes remotes, plenes d'allò que els falta

t'he escrit, i sense voler-ho...t'he somiat

ufff...quasi puc sentir el dolor abocat, les paraules perdudes, els gests passats per alt.

és quan perdem que sentim intensament, quan vivim, quan som un de sol.

un petò

Basileia

crua realitat que alguns han de viure, encara...

perquè l'única diferència entre uns i altres és el lloc on neixem

dur d'acceptar

ben escrit!

Basileia