Jo havia sentit a casa aquesta expressió. O aquest motarrot: "Ros de mal pèl".
Recodo que la mare, que era d'un poblet de l'Alt Urgell, m'explicava que, de petita, deia Ros de mal pèl a un nen del poble, ros i entremaliat.
De fet, en aquesta pàgina hi tinc publicat un relat: les memòries d'un gat. Hi surt un personatge que anomeno "Ros de mal pèl".
Salutacions

Un relat magnífic, amb bon ritme i molt colpidor. Em fa pensar en tots els que ara hi som, i en com n'estem d'obligats a ser a l'alçada de tots els que ja no hi són.

Un text molt ben construït; breu i concís però, alhora, prou punyent per fer pensar i per reflexionar.

Un relat ben construït, senzill, tendre i colpidor. Enhorabona

Molt bon relat, Magnífica descripció d'una escena quotidiana, amb uns diàlegs frescos i vius. I, sobretot, m'agrada molt aquesta riquesa de vocabulari: aquesta"aixina", aquestes "creïlles", aquest "espencat"..-tant bo - variants que enriqueixen i fan mes nostra - de tots - la llengua comuna, malgrat el que puguin dir alguns rucs amb rostre de polítics.

Ras i curt. Breu, concís. Diria que gairebé perfecte.

Impactant, cru, descarnat. Un text extraordinari, dels que fan pensar. Enhorabona

T'agraden, com a mi, els gats. Es nota. Jo començo a publicar ara les memòries del meu, per encàrrec seu. El teu és un bon relat i molt ben construït.
Salutacions.

Magnific. Bona introspectiva, que molts - si més no jo - podem fer-nos nostra.

Interessant aportació d'una experiència personal sobre la guerra que, per sort, s'ha pogut recollir i conservar. Moltíssimes altres ha han desaparegut per sempre, amb els seus protagonistes. La història em recorda la del meu pare, que va ser semblant. També va ser al front de Terol, a transmissions, va fer la retirada, de l'Aragó, va ser al front del Segre (l'Assentiu, Artesa...) i des d'allà, ja a la desbandada, a peu fins a França, creuant pel coll d'Ares, Molló i Prats de Molló.

Esplèndida imatge i bon text. És difícil dir més coses amb tant pocs mots.

Ben construït. Tant bo per allò que expressa com per allò que no diu, però dona a entendre. Felicitats.

evocador, nostàlgic. Amb bon ritme. Salutacions

Bona descripció d'una escena quotidiana que només podem apreciar al cent per cent els que tenim ho hem tingut gats. Jo estic a punt de donar a conèixer les memòries del meu, escrites per ell, és clar.
Enhorabona pel relat

Excepcional. M'agrada molt