Moltes mercès, Josep Maria Poblet, pels elogis que fas al meu relat.
Al final del teu comentari, dius; "ens veiem". Serà difícil, amic. El dia 9 de gener em van operar d'un càncer de còlon. Em van col·locar una colostomia (bossa per a evacuar-hi la femta), i no ho assumeixo. Només surto de casa per anar a les moltes visites que tinc programades entre varis metges. Mare de déu! I tan que havia voltat jo per aquests mons! Per Sant Guim hi he passat moltes vegades: tant amb el meu cotxe com amb el tren que va de Barcelona a Lleida i passa per Sabadell, on visc.
I pensa, amic Josep Maria, que m'agradaria molt tenir un entaulament amb tu, perquè em penso que si fa no fa som d'una edat semblant, i fóra bonic recordar coses dels temps passats de la nostra infantesa i joventut. Si no recordo malament, aquí a Sabadell on visc, hi havia hagut un taxista que em sembla que era fill de Sant Guim de Freixenet. Però no recordo com es deia.
Bé amic, mercès per llegir-me i que sigui per força anys.

Salut!

Vicenç Marquès i Sanmiquel

SABADELL (Vallès Occidental)

D'entrada dir-te "Josoc", que si surt la teva fotografia a RELATS EN CATALÀ,mal està que no hi surti si més no un nom i un cognom encara que siguin ficticis. Però això dels àlies o renoms, a mi en particular no em fan gens de gràcia. I se'm fa molt estrany, haver-me de dirigir a una persona anomenant-la amb un àlies o un renom o malnom. Si no vols que et coneguem, doncs no cal que escriguis, ni aquí ni enlloc. I no t'ofenguis per ser com sóc tan directe. Jo faig sortir aquí la meva foto, i el nom i cognoms són reals com l'aire que respiro. Tinc prop de 69 anys i en aquesta vida ja no espero res de bo. Per tant, m'importa tres cogombres que em coneguin o no.
Dit això, passo a fer-te saber que a mi m'agrada molt la teva manera d'escriure. Per definir-ho ràpid, et diré que a mi em sembla alta poesia dita en prosa. A més d'impregnar els teus escrits amb un alt grau de filosofia digne d'admiració. Escrius molt bé i emprant un gran ventall de mots i paraules que denoten que ets una persona amb un nivell cultural molt elevat. Jo, quan escric, no en sé d'escriure tantes i tant rebuscades paraules tècniques. Tal com dius en el teu comentari que em fas al meu escrit, jo escric d'una manera molt planera; talment com si tingués algú davant meu i li estigués explicant una història.
oltes mercès per llegir-me, i espero i desitjo seguir en contacte amb tu tantes vegades com calgui.

Salut!

Vicenç

Caram Josep Maria Poblet quin gran poeta que estàs fet!
El teu poema, que m’agrada molt, ha despertat en mi el record d’un altre petit tren que anava des de la Plaça d’Espanya de Barcelona, fins a La Pobla de Lillet, passant per Manresa, les Colònies tèxtils del Llobregat, Berga, Guardiola de Bergadà i, finalment, La Pobla de Lillet.
Els meus pares, el meu germà i jo, anàvem amb un tren de RENFE que sortia de la Plaça de Catalunya de Barcelona, fins a Manresa. I allà agafàvem el “Carrilet de Berga”, nom amb el qual era conegut per la majoria de gent, aquell trenet que semblava de joguina de tan petit com era.
En algun tram del viatge, principalment al passar pels municipis de les Colònies del Llobregat com per exemple Sallent, Balsareny, Navàs, Puig-reig, Colònia Vidal i Cal Rosal, feia pujada i el carrilet, amb grans esbufecs, anava tirant amunt. Era el moment en què uns quants atrevits, entre ells mon pare, baixaven del tren per veure si podíem arreplegar una mica de fruita d’algun hort que estigués tocant a la via del tren. I recordo que sí. Que el meu pare baixava, i al cap d’un moment, tornava a pujar, amb el tren esbufegant, amb unes quantes peces de fruita a la ma.
Tens tota la raó quan parles de records! I tants que me’n vénen a la memòria!
Jo, amic Josep Maria Poblet, no sóc un bon poeta com tu, però cada any intento rimar unes estrofes tot intentant que en surti un poema de Nadal. Aquí adjunto el que vaig fer l’any passat, i d’aquesta manera ja et felicito les Festes de Nadal, Any Nou i Reis.

Bones Festes!

CAMINAREM A BETLEM

Molt alegres caminarem
per viaranys tortuosos,
més per arribar a Betlem,
no ens molesten els terrossos.

Pas a pas i amb alegria,
ens hi anirem acostant,
allà al lluny, en una establia,
on ha nascut el Déu Infant.

Som uns pobres pastorets,
que volem Jesús adorar,
i no ens fan por aquests indrets,
que amb neguit haurem de passar.

li portem uns modestos presents,
pocs a Jesús en podem oferir,
més nosaltres hi anem contents,
i res ens en pot fer desdir.

Quan siguem davant el Portal,
a Jesús Infant adorarem,
desitjant-nos un Bon Nadal,
i que salut per a tots tinguem.

Apa doncs, felices Festes
de Nadal, Cap d’Any i Reis,
siguem persones honestes,
i en els mals posem-hi remeis.

Mals que en aquests dies,
d’alegria i germanor,
hi haurà moltes famílies,
que lo seu tot serà un plor.

Plor per l’enyorança,
de la pèrdua d’uns parents,
Plor per la mancança,
d’uns bàsics aliments.

Per a tot tindran consol,
Jesús no els abandonarà,
i l’any que ve, si Déu vol,
tot més bonic s’esdevindrà.

Vicenç Marquès i Sanmiquel
Nadal-2012

Benvolgut Josep Maria Poblet:

Jo no he volgut posar el nom del restaurant on vaig dinar tan bé a Belianes per por de no fer-ne propaganda i a risc que em diguin quelcom els administradors de la pàgina, i va i tu tan tranquil ho escrius. Doncs sí, ja que tu ho preguntes perquè t'ho has pensat, vaig dinar molt i molt bé al Restaurant "Cal Menut" que, pel que esbrino al llegir la teva nota, sembla ser que coneixes molt més bé que jo.
Sembla gairebé incomprensible, que en un poble tan petit i tan lluny de tot arreu, s'hi hagi de trobar un restaurant de la categoria gastronòmica de "Cal Menut".
Rep una forta abraçada!

Vicenç Marquès i Sanmiquel
SABADELL (Vallès Occidental)

Senyor Josep Maria Poblet,
admirat em trec el barret!
Al fer aquesta poesia,
que parla del mal de cada dia!
Si d'hora amb tren vols arribar,
la RENFE no has d'agafar!
perquè amb tota seguretat,
sempre arribaràs tard!

Hola qwark!

Si no he estat més explícit en el segon escàndol, és perquè tinc el temor que els senyors moderadors d'aquesta pàgina no em publiquessin el relat. Com que sembla que potser no passarà res si ho explico detalladament, som-hi! I si no, que no m'ho publiquin: ves què hi farem!
Quan el senyor va pujar a la seva habitació per refrescar-se, el que es va trobar a l'habitació va ser al capellà responsable del viatge, fen l'acte sexual amb la seva dona: la dona del senyor, no del capellà, evidentment. I això va derivar en un escàndol majúscul.
Els dos capellans, el de l'escàndol a Carcassona i l'altre al Monte Igueldo i Santuari d'Arántzazu, ja feia temps que en el col·legi es rumorejava que eren dos consumats empaite-dones. El que passa, i ja ho dic en el relat, que no puc dir noms, perquè encara queda en vida molta gent que es podria ofendre: és allò que diem de es diu el pecat però no el pecador.
I de totes totes, t'agraeixo molt les observacions que em fas, que de cara a propers relats intentaré esmenar. Però pensa que no sóc periodista ni molt menys escriptor. I els escrits surten com surten. Tu, amb tota franquesa, ves-me corregint cada vegada que ho creguis oportú, que jo procuraré anar-me esmenant. Moltes mercès pel teu interès i per llegir-me.

Salut!

Vicenç

Ja m'agrada,"Josoc", haver-te conegut. D'aquesta manera, si no t'és cap molèstia, cada vegada que et dignis llegir un relat dels meus, t'agrairia que, amb tota llibertat i confiança, em corregissis els errors comesos escrivint. A mi també m'agrada molt llegir i escriure. Però no sóc periodista, ni filòleg, ni mestre de català com ho ets tu. Escrius molt bé en un català correctíssim; es nota que ets mestre.Tinc 68 anys, sóc català, però la nostra llengua l'he hagut d'aprendre dels pares perquè tota l'educació escolar va ser feta en castellà. També molta cosa l'he anat aprenent a base de fer moltes consultes per Internet a diccionaris i enciclopèdies, i llegir molt en català.

Salut!

Vicenç

Moltes mercès, Aleix, pel teu encoratjador comentari.

Salut!

M'has emocionat, Glòria! Has escrit un relat meravellós ple de poesia. Moltes felicitats. Segueix escrivint així, bonica! Una abraçada.

Vicenç Marquès i Sanmiquel

Joan Pau, acabo d'incorporar-me a aquesta web i només he llegit aquest teu relat: Fabulós! Caram xicot si que escrius bé! Jo també hi penjat un relat, però al teu costat em sento molt empetitit. Ja m'agradaria saber-ne tant6 com tu, ja!

Salut!

El Vicenç