HISTÒRIA POSSIBLE

Un relat de: Vicenç Marquès i Sanmiquel
Al ritme que van els esdeveniments referents a la gran quantitat de robatoris nocturns a cases aïllades, comesos majorment per delinqüents vinguts de l’est d’Europa, es podrien començar a escriure històries com la que ve a continuació.
 
Són les deu del vespre d’un dia qualsevol, en una casa qualsevol, aïllada de qualsevol civilització i....
 
Riiiiiiiiiiiinnnnnnnnggggggggggggg!!!!! Riiiiiiiiiiiiiiinnnnnnnnnggggggggggg!!!! Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiinnnnnnnnnggggggggg!!!!! Sona insistentment el timbre de la porta.
—Qui ha?
Hola, bona nit! Som els atracadors de les 10, que ens pot obrir la porta si us plau?
—Ah, sí, sí, ja poden passar ja.
—Bona nit de nou! Venim atracar-los!
—Home! No es precipitin! Primer voldran sopar, oi? Avui tenim per sopar unes mongetes del ganxet filaire amb botifarra de Vic que n’hi ha per a llepar-s’hi els dits! Volen passar al menjador i seure si us plau?
—Doncs miri, senyora, no li direm que no! Moltes mercès per a la seva invitació. Si hem d’ésser sincers, els hi hem de dir que a aquesta hora ja començàvem a tenir una mica de gana, i aquest seu oferiment ens ve de meravella!
—Doncs, au, passin, seguin i sopem. Mentre compartim el sopar anirem parlant del què es poden endur en el robatori d’avui, els sembla bé?
—Perfecte senyora!
—I quin tipus d’armes porten vostès?
—Res, avui cosa senzilla. Una petit revòlver de sis trets calibre 22, i un ganivet de muntanya molt ben esmolat.
—Doncs està molt bé, no? Per defensar-se d’algun propietari que es posi pesat ja els hi anirà bé.
—Sí, i tant! Abans que ens pugui matar ell, el matarem nosaltres! Com que en aquest país tenim carta blanca....
 
—Bé, com a anat el sopar? Volen per postres unes galetes molt bones que faig de forma totalment artesana i un una copeta d’un vi dolç que tenim a la bota del racó?
—Vinga! Per nosaltres que no quedi!
—Doncs tinguin, i bon profit. Els hi prego que ara ens diguin què es volen endur, que ja comença a ésser una mica tard i demà ens hem de llevar d’hora per anar a treballar.
—Ens endurem totes les joies que ja sabem on les guarden i quines són i, per aquesta vegada, i ja que han estat tan amables amb nosaltres i el sopar ha estat excel·lent, només ens endurem 30.000 euros en metàl·lic. Què els hi sembla?
—Perfecte! Perfecte! Anem passant cap a la cambra on ho tenim tot, o prefereixen que no els destorbem i agafar-ho vostès mateixos? Suposo que no agafaran res més del què han dit, oi?
—Senyora! Nosaltres som persones serioses!
 
—Ja ho tenen tot?
—Sí, senyora! Moltes mercès pel sopar i la seva desinteressada col·laboració, i fins a una altre ocasió! Bona nit!
—Bona nit!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: