El lladre de lletres

Us heu preguntat mai què se’n fa de les lletres que cauen dels rètols? Les lletres, igual que els cabells, acaben cedint amb el pas del temps, i aquesta alopècia de la grafia no deixa de provocar alteracions en els noms de les coses. Un càmping es pot convertit fàcilment en un campi (qui pugui), una estació de trens pot esdevenir una embarassada primerenca si li fallen les lletres del mig (esta de tre s), i què me’n dieu de les orgulloses marques que es veuen mutilades i passen de Pepsi a Pepi. Si no és un cargol afluixat, és un neó que no funciona. Les lletres fugen i amb prou feines en queda la silueta fosca a la paret, com una trista fantasmagoria del passat.

Doncs bé, no ho puc amagar més. Sóc jo. Jo sóc qui recull totes aquestes lletres que mai no es tornen a posar a lloc, sóc el ferroveller amatent que espera l’ocasió propícia per endur-se a casa aquests trossos de paraula que no suporten la llei de la gravetat. Faig guàrdia a totes hores, vigilo dels racons més foscos estant i he arribat a desenvolupar un sisè sentit per saber quan aquella ve doble grinyola o aquella T majúscula és a punt de sucumbir. El lladre de lletres, per servir-vos.

Com comprendreu, he de signar amb un nom fals, perquè si no vindrien a buscar-me tots els comerciants i publicitaris a qui he deixat amb la paraula a la boca. Només vull que sapiguen que les seves lletres no s’han esfumat, que estan bé i tenen una llar digna de la seva condició de signes orfes.

Tinc un problema, però. Ja no m'hi caben. Són molts rètols arreu del món, són molts alfabets i moltes tipografies amb les seves fuites atzaroses, dia sí, dia també. Us en faríeu creus de tantes caigudes com he d'atendre, com un jardiner que cada tardor hagués de recollir la fulla seca de l'hemisferi sencer, i vet aquí que ara em veig col·lapsat per un cúmul ingent de lletres de totes les dècades i els sectors. Lletres de perruqueries dels anys 80. Lletres d'espectacles de Bollywood. Lletres d'oficines soviètiques. Lletres d'universitats americanes. Lletres i lletres.

He intentat col·locar-les al mercat negre, però no tenen gaire sortida. Fins i tot vaig provar de posar un top lletra al carrer, però els venedors de pel·lícules pirates se’n fotien de mi. Així que les tinc totes juntes a casa a l’espera que em vulguin dir alguna cosa, o fins i tot de trobar una gran novel·la en la seva infinita combinatòria.