“CAPELLANA” A BELIANES

Un relat de: Vicenç Marquès i Sanmiquel
El dimecres de la setmana passada, en Quim Masferrer (aquest simpàtic noi que presenta el programa “El Foraster” a TV3) em va fer venir ganes d’acostar-me fins a l’urgellenc poble anomenat Belianes, mentre ell s’anava passejant pel poble i parlava amb l’un i amb l’altre.
I el diumenge dia 27, aprofitant que feia un esplendorós i magnífic dia, cap a Belianes falta gent!
Mentre m’endinsava pel poble cercant un lloc escaient on deixar el cotxe, vaig adonar-me, que pels tranquils carrers belianencs, uns ombrívols i altres assolellats, algunes senyores i algun senyor vestits i vestides de diumenge i amb pas més o menys lleuger, semblava que es dirigien a un lloc determinat. I efectivament, es dirigien a missa. Vaig aturar el cotxe en un carrer ombrívol, i a un senyor que estava a punt d’entrar a casa seva vaig preguntar-li si sabia on vivia un altre senyor que tenia una casa que semblava un museu. I la resposta em va sorprendre. Sí, perquè em va dir; teniu el cotxe davant de la casa del senyor que cerqueu! I just dites aquestes paraules i com per art d’encanteri, va sortir de dins aquella casa el Sr. Josep que era el senyor que jo cercava. Ves quina casualitat, tan gran que és el poble!
Un cop fetes les presentacions i comunicar-li que jo havia fet el viatge expressament des de Sabadell per conèixer-lo a ell i el seu museu particular i també donar un tomb pel poble de Belianes, amb molta amabilitat em va dir que l’acompanyés que m’ho ensenyaria. Però em va dir que seria una visita ràpida, que després de missa ja m’ho acabaria d’ensenyar.
A quina hora és la missa?, vaig preguntar-li. I em respongué que a dos quarts d’una. Ostres! Doncs afanyem-nos, que manquen només deu minuts per l’hora de començar l’ofici dominical.
Sabeu què senyor Josep, li vaig dir, me’n vaig a missa i si de cas ens tornem a veure després de la cerimònia religiosa.
I oh sorpresa! Amb un temple no massa ple, va començar la missa més estranya a la qual mai hi he assistit. Estranya per a mi. Perquè per els belianencs i les belianenques és la missa més normal del món.
Resulta que, segons em va informar “la capellana”, senyora súper amable i amb ganes d’informar-me degudament, (perquè va ser una senyora qui va oficiar l’estranya missa),hi ha un sol capellà que ha de cuidar-se d’una vintena de parròquies, més o menys. I aquest capellà, doncs, li toca dir missa “normal” a Belianes, suposo que cada quinze o vint dies. I és per aquest motiu de manca de capellans, que el Bisbat de Tarragona, ha donat permís a una sèrie de persones –homes i dones–, perquè puguin celebrar l’estranya missa cada diumenge o festa de guardar, esperant que li toqui el torn al capellà parroquial.
Per què dic estranya missa? Doncs perquè en l’ofici s’hi diu i es fa tot el que es diu i es fa en una missa “normal”, menys l’ofertori i la consagració. El demés tot és igual com una missa “normal”. La “capellana”, no pot administrar sagraments, però sí que pot donar la comunió, cosa que ja fa temps que es fa per gent seglar, fins i tot en misses oficiades per capellans sagramentats. Una experiència que em costarà d’oblidar.
I un cop acabada la missa, ens varem retrobar el Sr. Josep i jo, per tornar a casa seva a acabar de veure-ho tot el que em volia ensenyar. Però primer varem entrar a un bar. El típic bar de poble, on encara s’hi pot fer el “vermut” del diumenge, com tota la vida s’ha fet sortint de missa de dotze, tot i que la que vaig assistir jo va ser a dos quarts d’una. El senyor Josep va demanar un cafè amb llet. Però a mi em venia de gust un vermut negre amb sifó i unes escopinyes. Ho vaig trobar tot deliciós i gens car.
Després sí. Ens en varem anar a veure la casa-museu del Sr. Josep. El “museu” consta d’una sèrie de records i estris que el Sr. Josep ha anat acumulant al llarg dels seus 83 anys de vida i que són dignes d’admirar. Com admirable és la prodigiosa memòria que arriba a tenir, recordant cada cosa de quina època és, salpebrat tot plegat amb un munt d’anècdotes!
Un cop acabada la visita, vaig preguntar-li si sabia algun lloc per anar a dinar i m’ho va indicar.
Vaig dinar molt bé i a una hora prudencial retorn a Sabadell.
Van ser unes hores passades a Belianes molt ben aprofitades i profitoses, perquè no en tenia coneixement del tema de la manca de capellans i que es fes la missa d’aquella manera.
Què es podria fer perquè els seminaris es tornin a omplir de joves que vulguin ser capellans?
Que es podria fer perquè el Sant Pare canvii les lleis i es permetés que les dones també puguin entrar en un seminari i arribar a exercir de sacerdotesses amb els mateixos atributs sagramentals que un capellà?



Comentaris

  • Seglar en Missió Apostòlica[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 17-12-2013 | Valoració: 10

    A la trobada de Tarragona, vàrem conèixer una seglar que en Missió Apostòlica ( per nomenament del Arquebisbe de Tarragona ) atén la població de Belianes; ( allí on la Vall del riu corb, desapareix, desprès d’haver recorregut Rauric, on neix, Llorac, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Ciutadilla, Nalec, Maldà i Sant Martí de Maldà ) els petits pobles son els que pateixen d'una manera més evident la manca de preveres, i la figura del seglar en Missió Apostòlica s'anirà convertint en habitual, llevat d'un canvi de tendència que dissortadament no s'albirà.
    http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/02/viatge-al-forat-negre.html

  • Caram quina intuïció![Ofensiu]

    Benvolgut Josep Maria Poblet:

    Jo no he volgut posar el nom del restaurant on vaig dinar tan bé a Belianes per por de no fer-ne propaganda i a risc que em diguin quelcom els administradors de la pàgina, i va i tu tan tranquil ho escrius. Doncs sí, ja que tu ho preguntes perquè t'ho has pensat, vaig dinar molt i molt bé al Restaurant "Cal Menut" que, pel que esbrino al llegir la teva nota, sembla ser que coneixes molt més bé que jo.
    Sembla gairebé incomprensible, que en un poble tan petit i tan lluny de tot arreu, s'hi hagi de trobar un restaurant de la categoria gastronòmica de "Cal Menut".
    Rep una forta abraçada!

    Vicenç Marquès i Sanmiquel
    SABADELL (Vallès Occidental)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: