PER NO FER A TEMPS LES COMPROVACIONS DEGUDES

Un relat de: Vicenç Marquès i Sanmiquel
Una nit en que tornava a fer l’enèsim viatge de Barcelona a Valladolid amb el tren anomenat “Estrella Pío Baroja”, tot es va desenvolupar sense incidents, fins que el tren va sortir de l’estació de Saragossa, més enllà de les dues de la matinada.
Poc abans d’arribar a la propera estació, Tudela de Navarra, en el compartiment del costat es van escoltar uns crits i insults provinents d’una discussió que tenia lloc entre uns quants passatgers.
El motiu de l’escàndol a aquella hora tan intempestiva en la que representava que tothom hauria d’haver estat dormint, era que un pare amb el seu fill, que havien pujat a Saragossa, se les tenien amb unes persones del compartiment, perquè els dos s’entossudien en que allà hi havia dues persones que no tenien perquè ser-hi: que estaven ocupant unes places (seients) que no els hi pertocaven.
Com que ja estàvem tots farts de sentir crits i insults i no podíem dormir, i coneixent un servidor el tren i el trajecte tant o més bé que el propi revisor, vaig acostar-me a veure què passava i si s’hi podia fer quelcom.
Amb molta educació, vaig demanar-li al pare, del tot enfadat, que em deixés veure els títols de transport (bitllets), cosa que va fer amb reticència, però lliurant-me’ls a instàncies dels altres passatgers.
Vaig descobrir el que em temia des del principi de la discussió: les dades dels títols de transport eren totes correctes, menys en un detall molt important: la data per viatjar en aquell tren, aquella nit i a aquella hora i en aquelles dues places que pare i fill volien ocupar, era ni més ni menys per al mes següent!
Quan li vaig fer veure al pare que la data del viatge estava equivocada, l’home va començar a cridar encara més, i insultant al funcionari de RENFE que li havia venut dos bitllets amb la data errònia.
En aquell moment va fer acte de presència el revisor general del tren, que algun passatger havia anat a cercar.
No va sancionar als dos intransigents viatgers, (cap i a la fi no anaven sense bitllet, encara que erroni) però els hi va dir que passessin al cotxe cafeteria fins que el tren arribés a Burgos. De Saragossa a Burgos hi han uns 320 quilòmetres, que van haver de fer drets perquè a la cafeteria no hi havia cap seient buit. I que després, a Burgos, quedaven places buides i ja miraria de col•locar-los. Pare i fill anaven a Salamanca (final de trajecte d’aquell tren), per assistir a un enterrament.
Hi ha un cartell molt entenedor a totes les taquilles on es despatxen títols de transport ferroviari, en què molt a les clares recomana a l’usuari que no es retiri de la ventanilla fins que hagi comprovat que les dades del o dels bitllets siguin correctes i, si s’ha pagat en efectiu, que el canvi també ho sigui. Si aquell parell de galifardeus ho haguessin comprovat abans de retirar-se de la ventanilla, no s’haurien vist immersos en el mal tràngol que van passar i tothom hauria seguit dormint tranquil•lament!
A partir del moment en que pare i fill es van retirar al cotxe cafeteria, la pau i la tranquil•litat van tornar al cotxe de passatgers i el viatge va esdevenir un plaer i una bassa d’oli, dormint tothom beatíficament, fins que el tren va arribar a Palència, estació on es feia el canvi de màquina: treien la màquina elèctrica que ens remolcava des de Barcelona-Sants, i posant-ne una de gasoil per anar des de Palència fins a Salamanca (perquè la línia no està electrificada des de Medina del Campo fins a Salamanca), passant per Valladolid, estació en la qual baixava jo.
La maniobra del canvi de màquina trigava una estona, perquè, a vegades, la màquina de gasoil substitutòria no estava a punt. Llavors era la ocasió, pels qui ja ho sabíem, de baixar del tren i arribar-nos fins a la cantina de l’estació palentina que estava molt a prop, per tal d’esmorzar una mica, evitant així l’aglomeració que hi havia a la cafeteria del tren, donat que tothom ja s’havia llevat i amb ganes de fer un cafè o un cafè amb llet. Hi havia temps. I un cop esmorzats, pujada al tren i continuar viatge fins a la destinació de cadascú.



Comentaris

  • Moltes mercès![Ofensiu]
    Vicenç Marquès i Sanmiquel | 30-09-2013 | Valoració: 8

    Moltes mercès, Aleix, pel teu encoratjador comentari.

    Salut!

  • Realitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-09-2013 | Valoració: 10

    Una magnífica descripció de la realitat sobre rodes de ferro. El món dels trens dóna per a tant! I és que en aquest país tothom vol arreglar les coses a crits. M'ha agradat llegir un relat gairebé periodístic. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: