DEL MEU PRIMER I ÚNIC VIATGE EN GLOBUS

Un relat de: Vicenç Marquès i Sanmiquel
El dissabte dia 24 de setembre del 2011, vaig fer cap a l’Hotel Empordà de Figueres que m'havia recomanat el meu amic Josep Maria Espinàs, per passar-hi una nit.
La reunió amb els de la organització del viatge en globus havia de ser a les 8 del matí de l'endemà dia 25 de setembre. Això comportava que m’hagués hagut de llevar molt d’hora a Sabadell i haver de viatjar cap a la capital de l’Alt Empordà encara de nit, cosa que no m’agradava gens ni mica. I menys a la matinada del diumenge que no es sap mai què o qui et pots trobar per la carretera.
Després de prendre possessió de la magnífica habitació que em van adjudicar, vaig passar al menjador i vaig poder comprovar que totes les excel•lències que m’havia dit el meu amic Espinàs del menjar de l’Hotel Empordà eren verídiques. Però no és barat. Ara, s’ha de reconèixer que la relació qualitat, quantitat i molt bon servei, estan a l’altura del què es paga. Tant pel que fa al menjar com pel que fa al dormir.
A mitja tarda i després de fer una tranquil•la i reparadora migdiada, vaig agafar de nou el cotxe i me’n vaig anar a veure quin camí havia de fer el diumenge, per anar a reunir-me amb els de l’equip del globus. Ho vaig trobar relativament fàcil.
Com que al migdia havia dinat molt i molt bé, per sopar només vaig tenir gana per cruspir-me una truiteta a la francesa de dos ous i tres llesquetes de pa amb tomàquet i, per veure, dues ampolletes d’aigua mineral amb gas per poder fer el rotet.
I després de veure uns quants gols de l’incomparable Barça, em vaig adormir per llevar-me el matí del dia 25, a dos quarts de set, per enllestir-me amb calma, esmorzar una mica lleugerament i marxar cap el punt de trobada amb l'equip del globus i altres persones que aquell dia fèiem el mateix viatge.
A cinc minuts per tres quarts de nou ens varem enlairar i el viatge amb globus va durar fins a les deu i deu.
No hi ha paraules per descriure el meravellós espectacle terrenal contemplat a vista d’ocell! El vol va estar d’allò mes agradable i fins i tot se m’ha fet molt curt.
M’ha agradat moltíssim! I a títol anecdòtic explicar, que en el nostre globus hi va pujar el famós aventurer, ja desaparegut, Àlvar Boltó, que, en un moment donat i seguint les ordres de qui menava el globus, es va tirar daltabaix veient tots plegats com anava caient fins a aterrar sa i estalvi al lloc on ell havia triat.
Un cop varem aterrar, entre tots ajudàrem a desinflar i plegar el gran globus i, prèvia recollida dels cotxes respectius, ens dirigírem a fer un bon esmorzar que gairebé ja era com un dinar, perquè ens entaulàvem a dos quarts de dotze.
Després de l’esmorzar/dinar, vaig cercar una ombra, fent-hi una becaina d’una hora justa. I un cop eixorivit, carretera i manta i cap a casa.
Va estar una experiència digna de tornar a ser repetida. Però jo no ho tornaré a fer fins que no posin una portella a la cistella del globus. Una mica més i em trenco el coll i barres tant al pujar com al baixar d'aquella andròmina.
Tan mal dia que havia fer el dissabte, i en canvi el diumenge va fer un dia magnífic amb força calor.
Vaig tenir un gran descuit. Tantes fotos que vaig fer i no n’hi ha cap on hi surti jo. Sort que els de la organització van fet un reportatge que després d’esmorzar/dinar ens van regalar a cada u, en format CD, i allà sí que hi surto.
I fins aquí la petita crònica del bateig en globus del vostre amic:

Vicenç

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: