TOT PROVANT DE FER UN POEMA

Un relat de: Vicenç Marquès i Sanmiquel

Deu ésser el dimoni escuat,
qui em reté la inspiració,
doncs molt m’hi veig esforçat,
per escriure una felicitació.

Cada dia ho aniré intentant,
perquè s’acosta el joiós Nadal,
més no es pot fer en un instant,
un poema del tot magistral.

És el tercer cop que m’hi poso,
no sé pas què en sortirà,
però córrer, tampoc goso,
perquè em podria equivocar.

Això del poema nadalenc,
cada any se’m fa més feixuc,
però seriosament m’ho prenc,
per no quedar com un ruc.

Va, doncs, anem per feina,
no m’hi puc pas encantar,
tot seguit esmolo l’eina,
per poder-hi treballar.

Seguim l’Estel d’Orient,
no deturem el caminar,
tot duent un senzill present,
si a Jesús anem a adorar.

Postrem-nos davant de l’Infant,
i també de Josep i Maria,
i visquem el joiós instant,
amb la Sagrada Família.

Sembla que me n’he sortit,
després de molts intents,
i ara em diu el bon sentit,
que guardi aquests moments.

Fins la propera si Déu vol,
bon Nadal amigues i amics,
esperant de la “GROSSA” consol,
per ser menys pobres i més rics.

Vicenç Marquès i Sanmiquel. Nadal 2013




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer