Cercador
Esperant el caçador
Un relat de: Ginebreda- Compartir:
De vegades, se’n torna, de manera inexplicable, s’enfonsa dins la negror del bosc i només en puc entreveure l’esquena poderosa i les extremitats solcades d’un laberint de venes plenes de sang que circula enfuriada.
Llavors sé que la bèstia tornarà al seu amagatall i pairà durant uns quants dies la seva terrible maledicció, penedint-se del mal fet i llepant-se les nafres.
Després és quan s’apropa, escampa les fulles que em cobreixen i em passa les urpes sobre el cos nu, amb una mena de tendresa, gairebé acaronant-me. Jo, immòbil, el deixo fer, sempre amb el bri d’esperança d’alliberar-me i de retrobar-ne l’intern clar que un dia potser va tenir.
Em preparo un cop més per rebre’l dins meu i sentir-ne les embranzides i l’alè pudent. Un cop sadollat m’abraçarà amb torpitud i s’endormirà per fi.
Però el caçador mai no descansa. L’endemà, per qualsevol fotesa; un ocell que ha fugit de la gàbia, una fruita esberlada, un parrac mal apedaçat, torna a treure el seu instint i em busca per castigar les meves faltes. Submisa, li ofereixo el coll per abreujar el patiment. Em beu a glops i em torno més petita, més fràgil i ingràvida, tant que m’enlairaré cel amunt com l’ocell que vaig aviar no fa gaire.
Mestrestant, m’endinso al recó del cau a esperar el caçador que sempre torna.
Comentaris
-
AMBIGÜITAT[Ofensiu]Flavi Belisari | 10-06-2024 | Valoració: 9
Ehorabona, m'ha agradat l'ambigüitat del relat: no estic segur de si fas referència a una mena d'esperit col·lectiu dels animals, o com s'ha dit a un maltractador. Però sembla quelcom cíclic per trobar-hi un "però" és que no hi ha una esgarrifosa sorpresa final.
-
Un caçador de por. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 24-01-2024
Llegir-te aquest primer relat i com el planteges, però en llegir-lo dona molta impressió els efectes que fa el caçador. Realment un relat, que fa por sempre.
Amb sinceritat, és un relat, que fa por de principi a la fi. No és el meu estil.
Cadascú és un món.
Ens llegim, Ginebreda.
Cordialment.
Perla de vellut -
molt ben escrit[Ofensiu]Atlantis | 04-10-2023
Un relat molt ben escrit i que fa una mica d'esgarrifança. També a mi m'ha semblat, per un moment que parlava d'un maltractador i la seva víctima, però també m'ha portat el simbolisme d'aquells monstres que tornen una i altre vegada i que quan se'n van sempre saps que tornaran a venir.
M'ha agradat molt com està escrit i espero gaudir de mes relats teus.
Ben retrobada. .
-
Benvinguda/t[Ofensiu]AntigaAssociacióRelataires | 03-10-2023
Et donem la benvinguda a Relats en Català.
(O, com segons dius; has retornat, et tornem a saludar i donar una nova benvinguda)
Aquesta pàgina és per publicar d'una manera lliure i personal aquells escrits que vulguis compartir obertament.
Et convidem a visitar el fòrum quan tinguis dubtes, sempre hi haurà un/a relataire disposada/t a aclarir-los. I el fòrum és una eina per enfortir els lligams entre autors de les diferents parts de la parla catalana, i de fora també, on podràs participar en els diversos reptes literaris que es plantegen, poètics o de ficció.
Estàs entre amigues i amics!
No deixis de publicar més relats, assajos, poesia… i gaudeix de la navegació!
Associació de Relataires en Català
l´Autor
39 Relats
184 Comentaris
23311 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98
Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.Però també va ser una dona real:
Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.
El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.
Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL