SURREALISTA VIATGE A LORDA (LOURDES)

Un relat de: Vicenç Marquès i Sanmiquel
L’11 de febrer de l’any 1958, es complia el primer centenari de la primera aparició a la Cova de Massabielle, a Lorda, de la Puríssima Concepció, a una joveneta anomenada Bernadette Soubirous.
Però no és ben bé d’aquest extraordinari fet del qual els vull parlar.
El mes de juliol de l’any 1958, un servidor tenia 12 anys. (En feia tretze pel setembre d’aquell mateix any). Però els fets que relataré a continuació verídics com em dic Vicenç, –i adverteixo que van ser d’escàndol–, van començar a succeir a partir del dia 18 o 19 de juliol, (no recordo exactament quin dia varem començar el viatge) dia en que uns quants alumnes d’una escola religiosa, tutelada per capellans (fixin-s’hi que no dic el nom de l’escola ni de l’orde a la qual pertanyien [pertanyen encara alguns] els capellans, per evitar complicacions)acompanyats de llurs pares i mares, 5 capellans, i ocupant un atrotinat autocar d’una companyia de cotxes de línia que feia el servei públic de viatgers des d’un poble no massa lluny, a Sabadell i viceversa, varem sortir de la ciutat co-capital del Vallès Occidental, per iniciar un viatge turístic per alguns pobles i ciutats del sud de França (entre ells Lorda, que era el destí principal, per allò del primer centenari de les aparicions) i el nord-est de l’Estat espanyol, que prometia ser molt amè i va resultar ser un vergonyant martiri.
Ja ens va començar a pujar la mosca al nas, quan després de protestar molt els nostres pares i mares per la calor que feia, (en aquells anys els autocars no duien aire condicionat), i essent prop de Canet Plage (Perpinyà)i pregant-li al capellà responsable del viatge si ens podríem anar a banyar a Canet, va dir que no. I tot perquè va veure passar arran del nostre “luxós autopullman”, un cotxe descapotat, amb quatre noies de molt bon veure, amb bikini! Va dir que allò era un escàndol i una immoralitat i va ordenar al xofer donar mitja volta en direcció cap a Narbona i Carcassona on, (després de renovar tot l’equipatge que varem perdre pel camí), en aquesta ciutat fortificada, i medieval, varem fer-hi nit. I on tingué lloc el segon i sonat escàndol. El primer va ser, lleu, a Canet-Plage-Perpinyà.
Resultà, que en el moment en què un senyor dels que venien al viatge es va voler anar a refrescar a la seva habitació degut a la calor que feia....... Doncs..... Vejam! Es va trobar amb això que vostès estan pensant, vaja! Al bon senyor li va agafar com un cobriment de cor, i se’l van haver d’endur amb ambulància cap a Catalunya.
En dies successius, el viatge es va anar desenvolupant més o menys com estava previst, incloses les esbroncades del capellà responsable del viatge, cada vegada que s’arribava tard a l’autocar i després de fer-se un fart de fer sonar un maleït xiulet de llautó que ell es pensava que tenia el poder de convocatòria però que tothom se n’hi en fotia.
Després de tres o quatre dies de desenes de rosaris, misses, processons varies i oracions de tota mena tant a la cova de Massabielle com al Santuari de la Mare de Déu de Lorda, varem seguir viatge cap a Pau, Baiona, Biarritz, Sant Joan de Llum, Hendaia, i Donostia.
A Donostia (Sant Sebastià), anàrem a visitar el Monte Igueldo on hi havia, i potser encara hi ha, un parc d’atraccions estil Tibidabo. I també el Santuari de Nostra Senyora de Arànzazu. Tercer escàndol! Superb!
Si posem pel cas, ara no ho recordo amb exactitud, el capella guia ens havia dit que a les 6 de la tarda aviem de fer cap a l’autocar per poder ser a sopar a l’hora indicada, va ocórrer que fins a dos quarts de vuit, o sigui una hora i mitja més tard, no es van presentar al lloc on hi havia l’autocar esperant-los, un capellà i una noia que van dir que era infermera. Al capellà li anava la suor a raig fet i venia cordant-se la sotana i, la infermera, col•locant-se bé el vestit i el pentinat, que no varem saber pas on s’havia despentinat ni com; ni com se li havia arrugat tan el vestit: com tampoc varem saber com era que el capellà duia la sotana mig cordada. Es deurien “enganxar” en alguna atracció!
A partir de Donostia i ja en direcció Saragossa i Sabadell, tot va anant sortint com una seda però amb l’autocar a vessar de malintencionats comentaris. Fins que l’autocar, va arribar al cim de “Els 4 Vents” a la famosa carretera dita dels “onze de Martorell”.
Arribats que varem ser en aquell punt, el capellà guia va fer aturar l’autocar i, amb amenaçadores paraules, va inculcar a tothom que a Sabadell no n’havien de fer res de totes les vergonyants vicissituds que van tenir cabuda en aquell fatídic viatge. Inclús va arribar a dir, que en cas d’explicar-ho, els alumnes que anàvem en aquella excursió en pagaríem les conseqüències un cop començat el curs 1958-1959, sense esmentar quin tipus de conseqüències.
Un dels capellans que venien al viatge, era el que a la vegada feia les funcions de Director del col•legi on anàvem. I davant de tothom, va dir que els dos capellans, miserables protagonistes d’aquell esbojarrat, vergonyós i calorós viatge, no començarien el nou curs al col•legi, perquè ell mateix es cuidaria de parlar amb el Pare Provincial de l’orde, a fi i efecte que els desterrés, com així va ser.
Jo particularment els hi vaig perdre la pista, perquè entre altres coses els meus pare i mare van aconseguir que pogués entrar en règim d’internat a les Escoles Professionals Salesianes de Sarrià, a Barcelona. D’aquesta Institució sí que en puc dir el nom, perquè res a veure tenen amb el relat aquí contat, i res en contra hi tinc a dir; ans al contrari, un gran i valorat centre educatiu pedagògic i de formació professional.


Comentaris

  • Tal com sospitava...[Ofensiu]
    qwark | 11-10-2013

    ... amb els detalls que dones la història queda molt més impactant. Encara et diria que aprofundissis més en la reacció de l'home, de la dona, del capellà, de la resta de passatgers... En cada història hem de saber trobar els focus principals, que ens donaran la solidesa per teixir la resta de la història.

    Ja m'imagino que no ets periodista ni novel·lista professional. Però la gràcia d'aquest web és que hi ha gent com tu i com jo escrivint petites històries. I cadascú amb el seu estil i els seus interessos.

    I no t'has d'amoïnar per la censura de Relats. Difícilment se't censurarà res.

    Ànims i endavant amb les teves històries!

  • Molt fresc[Ofensiu]
    bloodymaruja | 09-10-2013

    Un relat entretingut i .. visca!! Si tots els capellans fessin el mateix no hi hagués hagut tants pederastes al clero.
    Un altre cop has d'explicar l'experiència de Lourdes , els malalts ,les monges,el negoci, etc..
    M'has fet passar una estona ben agradable. Felicitats!

  • Explicitació.[Ofensiu]

    Hola qwark!

    Si no he estat més explícit en el segon escàndol, és perquè tinc el temor que els senyors moderadors d'aquesta pàgina no em publiquessin el relat. Com que sembla que potser no passarà res si ho explico detalladament, som-hi! I si no, que no m'ho publiquin: ves què hi farem!
    Quan el senyor va pujar a la seva habitació per refrescar-se, el que es va trobar a l'habitació va ser al capellà responsable del viatge, fen l'acte sexual amb la seva dona: la dona del senyor, no del capellà, evidentment. I això va derivar en un escàndol majúscul.
    Els dos capellans, el de l'escàndol a Carcassona i l'altre al Monte Igueldo i Santuari d'Arántzazu, ja feia temps que en el col·legi es rumorejava que eren dos consumats empaite-dones. El que passa, i ja ho dic en el relat, que no puc dir noms, perquè encara queda en vida molta gent que es podria ofendre: és allò que diem de es diu el pecat però no el pecador.
    I de totes totes, t'agraeixo molt les observacions que em fas, que de cara a propers relats intentaré esmenar. Però pensa que no sóc periodista ni molt menys escriptor. I els escrits surten com surten. Tu, amb tota franquesa, ves-me corregint cada vegada que ho creguis oportú, que jo procuraré anar-me esmenant. Moltes mercès pel teu interès i per llegir-me.

    Salut!

    Vicenç

  • Imaginació i detalls[Ofensiu]
    qwark | 08-10-2013

    Hola Vicenç,

    He llegit amb atenció el teu relat, d'excel·lent ortografia però poc ortodoxa manera de construir les frases. Això sí, al teu estil no li manca gens d'autenticitat.

    Crec que el relat podria haver guanyat molt si haguessis explicat més detalladament les parts importants (els tres escàndols). El tercer està una mica millor que els altres dos però encara podia haver estat més detallat.

    Per exemple, en el segon escàndol fas tot el contrari de donar detalls. No sé què s'imaginaran els lectors que va trobar-se aquell home a l'habitació. Jo aposto per una dona despullada però no ho tinc clar. Però, si és així, què hi feia allà? No em queda clar. I com que és una part essencial del relat, trobo que podies haver-la explicat amb més deteniment.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: